Aquesta setmana finalitza el termini d’inscripció per a tots els matrimonis que enguany celebrin 50 anys de casats i vulguin participar en l’homenatge organitzat per l’Ajuntament de Roda de Ter el proper 7 de setembre.
Josep Carreras i Mercè Vilalta són una de les parelles que hi participarà. Tots dos són del poble de tota la vida. Carreras és president de l’Agrupació Pessebrista de Roda i sovint va a jugar a billar al casal. “Es fica bastant a tot arreu”, diu Vilalta. Consideren que són un matrimoni normal i corrent però de la seva època.
Des de ben petits anaven junts a l’escola, però no es van fixar l’un en l’altre fins al 1961, quan Vilalta es va convertir en pubilla de Roda i d’Osona i va començar a ser molt popular al poble. “Va ser un amor d’aquells totals”, diu Carreras, “em vaig adonar que no només era una cara maca sinó que al darrere hi havia una dona de veritat, el que avui se’n diu una persona legal”. Carreras en va demanar la mà a la seva família, amb el cor petit, ja que en aquell moment el pare de Vilalta era l’encarregat d’allà on treballava. Li va dir que sí, amb la condició que no fessin ximpleries pel carrer i que estiguessin a les 9 a casa. “Però tot això en certa manera és bonic, et fa esperar les coses amb il·lusió”, afirma Carreras.
Es van casar l’any 1969, després de set anys de festeig, i van emprendre una vida junts sense tenir pràcticament res. “Ara tots els nostres fills tenen aire condicionat i jo quan em vaig casar tenia dos nens i no tenia ni rentadora”, explica Vilalta, “però ens en vam sortir”, afegeix. Malgrat els entrebancs són conscients que han tingut sort i coincideixen que el millor record d’aquests 50 anys és el naixement dels seus tres fills.
Tots dos diuen que perquè un matrimoni funcioni es necessita constància i molta paciència, però sobretot el secret rau en dues coses bàsiques: estimar-se i respectar-se. I és que “una vegada s’ha trencat el respecte és impossible recuperar-lo”, diu Carreras. Consideren que un dels problemes de les parelles actuals és que no saben afluixar i que abandonen davant dels impediments. “Per això és important parlar molt amb la parella, sense por”, conclou Vilalta.
