Enric Pàmies, veí de l’Esquirol, es va endinsar al Perú aquest setembre, juntament amb la folguerolenca Duna Herranz, en un viatge que va durar tres setmanes i en el qual van topar amb una realitat que no s’esperaven: la gran quantitat de deixalles al país, una de les grans problemàtiques a escala planetària i sense vies clares de resolució.
“Quan faig excursions, a vegades porto bosses, com en aquest cas, i en veure el panorama vam decidir recollir plàstics uns quants dies”, explica Pàmies, “el guia ho va trobar curiós i s’hi va afegir. És molt important que la gent es consciencïi de la importància de cuidar el medi ambient”.
Els dos osonencs van començar la seva ruta visitant Cusco i el Valle Sagrado. La segona setmana la van dedicar a un tresc programat pel Centre Excursionista de Catalunya (CEC), entitat fundada el 1876 i a la qual Pàmies es va associar fa un parell d’anys.
La tercera van anar amb bus nocturn de Cusco fins al sud del Perú, a la ciutat de Puno, que està situada al costat del llac Titicaca. A la mateixa zona hi ha les illes flotants dels Uros, que van aprofitar per visitar.
Les dues últimes destinacions van ser l’illa d’Amantaní i Taquile, acabant a Arequipa.
Un recorregut circular d’un total de tres setmanes pel país sud-americà: “Era un viatge que teníem programat i que vam fer pel nostre compte. Malauradament ens vam trobar aquesta realitat tan trista que estava molt brut”.
De la mà del CEC, Pàmies també havia visitat fa un any el Nepal, concretament l’Annapurna, una de les muntanyes més altes de l’Himàlaia. I s’hi va trobar la mateixa realitat: moltes deixalles. “Durant uns dies vam recollir la brossa, i al final ens van donar les gràcies”, apunta.
A més a més d’aquests viatges, també ha participat puntualment com a voluntari en la recollida de residus a la platja de la Barceloneta.
Veí del Cabrerès, una zona envoltada de natura, el jove vol conscienciar de la importància de cuidar el planeta i no llençar deixalles, a més a més de posar en valor que qualsevol petita ajuda és sempre d’agrair.
Ara mateix viu entre setmana a Barcelona perquè treballa com a infermer al Banc de Sang i Teixits de la Vall d’Hebron. Ressalta, entroncant amb l’última idea, que “ens trobem en un moment que falten moltes donacions” i anima a tothom que pugui a col·laborar en la causa abans d’emprendre el pròxim viatge. Aquest cop té previst anar a Copenhaguen.
{{ comment.text }}