El Pere Calafell és pagès i té una producció d’horta als afores de Manresa. Cada setmana distribueix verdura a uns 300 clients que li venen a comprar directament a la finca. En el seu cas, la distribució no és un problema, però sí l’excedent i la minva de producte. Per això, és un dels impulsors de l’Obradora, un projecte que unirà diferents productors de la comarca per gestionar un obrador i aprofitar l’excedent per fer productes elaborats, com melmelades o cremes. Aquesta és una iniciativa per fer “més viable” la sobirania alimentària. També ho és el projecte ‘Fem-ho fàcil’, en què productors d’Osona i el Bages s’han unit per rendibilitzar aspectes com la producció, la distribució, la logística o la comercialització.
La covid-19 i ara la guerra d’Ucraïna han posat sobre la taula la importància de preservar el sector primari i la sobirania alimentària. A la Catalunya Central, fa temps que hi ha projectes amb aquest objectiu, però ara productors de dos territoris, Osona i el Bages, han fet un pas per fer-la “més viable”.
En aquest sentit, set productors -quatre d’Osona i tres del Bages- han engegat el projecte ‘Fem-ho fàcil’ per teixir complicitats i generar economies de petita escala. Volen rendibilitzar aspectes del seu dia a dia com, per exemple, la logística i la distribució, la comercialització o la visibilització del seu producte. El projecte també pretén diversificar la font d’ingressos i arribar a més clients.
La sòcia de la cooperativa de treball Fresc Coop, Alba Rojas, ha explicat que, durant la pandèmia, “hi va haver un augment molt important de la demanda de producte local”. Segons assegura, això va generar “consciència”, però temen que això no sigui suficient davant una oferta alimentària “agressiva”. Per això pensa que cal “una estratègia territorial i de país” enfocada a un model més sostenible. “Cal tenir en compte l’equilibri entre el preu del producte i la qualitat del lloc de treball que el produeix”, assenyala Rojas. Segons la cooperativista, cal ser conscient que hi ha projectes que solucionen problemàtiques “de manera molt ràpida”, però la petjada ecològica que deixen és “molt intensa”.
En aquest sentit, hi ha diverses iniciatives com ‘Camàlics’, un projecte de transport sostenible que vol quadrar rutes i horaris amb els productors per poder fer arribar el seu producte a particulars i botigues. També s’han fet punts de recollida per tal de fer distribucions més sostenibles. Així, per exemple, la Judith Suaus, productora de pollastres ecològics de Sant Feliu Sasserra, pren les comandes per via telefònica i aprofita espais que empreses de ‘Fem-ho fàcil’ han habilitat com a punt de recollida per fer arribar el seu producte al particular de forma directa.
El preu de l’alimentació
Els petits productors lamenten que, durant molt temps, s’ha fet veure l’alimentació com una cosa barata. “Estem acostumats a que els productes no tinguin el preu real. Volem que les coses siguin barates, però cal lluitar perquè en realitat siguin justes i sostenibles”, explica Alba Rojas. I afegeix: “A vegades tens una oferta tan agressiva, que apostar per aquest tipus de productes vol dir tenir una corresponsabilitat més alta i fer un esforç, per exemple, en entendre que, a vegades, cal esperar perquè un producte faci el seu cicle de producció”.
{{ comment.text }}