Pla a Vic per integrar més a la ciutat el miler d’infants i joves atesos per serveis socials

“Vic ha crescut molt en els últims anys i ens hem adonat que hi ha una ciutat a dues velocitats”, explicava divendres Anna Rufí, directora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, en la presentació del nou model d’intervenció socioeducativa. Aquestes dues velocitats es concreten, d’una banda, en infants i joves que tenen rutines de participar en activitats extraescolars, com atletisme, futbol o música, vers infants i joves nouvinguts o nascuts a la ciutat que no acaben participant en aquestes activitats i fan vida al carrer. “Això provoca que hi hagi una sèrie de conflictes perquè no hi ha una cohesió social fora de l’escola”, afegia. Per recosir aquestes dues realitats, millorar la convivència i la cohesió social, l’Ajuntament ha repensat el model d’intervenció socioeducativa. Revisats els pilars de la intervenció, s’aposta per potenciar l’autonomia i l’empoderament, fugir de les propostes que segreguen, actuar en els espais de les persones i aprofitar els recursos de la ciutat. En definitiva, intervenir “des de la prevenció i no tant des de la reacció”, apuntava la regidora de Benestar i Família, Núria Homs. https://youtu.be/9jDaK3XUdt0?si=vPh1LbWq-DT5-VjC 1.160 INFANTS I JOVES Dels 14.000 infants i joves –de 0 a 19 anys– que hi ha a la ciutat, 1.157 estan o han estat atesos pels serveis socials, cosa que representa un 8,8% del total. Tal com alertava Rufí, es tracta d’una tendència creixent i aquest 8,8% pot esdevenir un 15% en anys i “la polarització a la ciutat serà més important”. I com es vol incorporar aquests infants i joves a la xarxa d’activitats? Primer de tot, reformulant les propostes que organitzava fins ara l’Ajuntament. Tal com exemplificava la regidora de Joves, Elisabet Franquesa, “no cal que fem un taller de dansa urbana per una colla que ho demana si podem incorporar-los a les escoles de dansa de la ciutat”. D’altra banda, amb més vincles i acompanyament a les famílies. “A moltes no els arriba perquè no ho coneixen”, afegia la directora de Benestar i Família, remarcant que així fer activitats fora de l’escola passarà a formar part de la seva lògica. “A vegades no és una qüestió monetària, sinó d’entendre què vol dir participar d’una extraescolar”, concloïa. DE LA MÀ D’ENTITATS I DEPARTAMENTS El pla es desplega de la mà dels departaments del mateix Ajuntament –Benestar i Família, Ciutadania, Educació, Joventut i Mediació– i de les diferents entitats socials, que divendres també eren a la presentació i després van fer una formació en metodologia restaurativa (vegeu el requadre). Precisament, l’Ajuntament ha contractat sis integradors socials exclusivament per a aquesta tasca, a més de la resta de personal dels departaments que ja hi treballa actualment. Aquests es cuidaran de conèixer els joves en els seus espais naturals, les seves preferències i perquè la diversitat cultural es reflecteixi en tots els espais de la ciutat. Tal com remarcava Homs, el nou model és un “revulsiu” i suposa un canvi en la manera de treballar fins ara. “No desmereixem la feina feta”, deia la regidora, però l’aposta per les polítiques socials que s’ha fet en els últims anys no ha tingut els resultats esperats. OBJECTIU: BAIXAR DEL 8,8% L’objectiu és que en els propers anys els valors d’intervenció baixin i passin del 8,8% a un 6% o el 7%. Tot i que la regidora de Benestar Social reconeix que els resultats s’aniran palpant de mica en mica –“serà pluja fina”–, esperen poder veure’n en un any. S’avaluaran, per exemple, amb la diversitat que hi ha a les entitats o les queixes veïnals i de molèsties rebudes. “Fins ara anàvem amb tercera, però hem de posar la cinquena”, afegia Homs. Un augment de revolucions per equiparar, doncs, les dues velocitats de la ciutat. Reparar el dany amb diàleg Per desplegar aquest projecte s’estan fent formacions de metodologia restaurativa. Tal com relatava Anna Aumatell, cap de Mediació de Vic, és un enfocament que “afavoreix el diàleg, promou les res-ponsabilitats individuals i col·lectives, i ajuda a la prevenció del conflicte”. D’aquesta manera, es reforcen, d’una banda, les relacions de convivència i el vincle entre els grups de persones d’una comunitat –una escola o un barri– i, de l’altra, en cas que hi hagi un conflicte es busca reparar el dany a través del diàleg i amb la persona al centre. Per exemple, si uns adolescents malmeten un banc, s’organitza un cercle de diàleg amb els afectats –des del veí que s’hi asseia fins a l’Ajuntament que l’ha pagat– i es treballa en com revertir i reparar el dany fins que la comunitat quedi satisfeta. Això pot anar des d’arreglar el mateix banc o fer una acció per a la comunitat.

Pla a Vic per integrar més a la ciutat el miler d’infants i joves atesos per serveis socials

Sant Joan perd l’avet del monestir després de la ventada

Trencar el silenci

Roda iniciarà a l’octubre les obres de la porxada de Can Planoles

“Si hi ha massa aigua quan la planta ha de germinar, la pluja pot ser desfavorable”

LA PREGUNTA

Creu que la guerra a l’Iran s’acabarà aviat?

Detenen un cambrer d'un bar de Vic després d'alertar que un client havia quedat tancat al lavabo

Concentracions de suport a tres detinguts per una protesta a Manlleu contra el Mercadona

Ferit un camioner de Balenyà en un accident amb dos morts a l'Eix

Manlleu, Roda i les Masies de Voltregà i de Roda engeguen el projecte Birding Ter vinculat al turisme

Vic farà una nova plaça davant l’antic edifici de la Cooperativa

Un robatori de coure provoca la interrupció de la circulació de trens entre Centelles i la Garriga

Detenen un home per sis robatoris amb força en domicilis de Vic

Santa Eugènia fa el primer pas per construir una rotonda a la recta de Vic

Detenen un camioner a Sant Sadurní d'Osormort per conduir begut per la C-25

“El segon pont sobre el Ter serà prioritat quan hi hagi els diners per executar-lo”