QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Poesia i denúncia commemoren el Dia de la Dona

Diferents municipis han celebrat aquest 8 de març del Dia de la Dona. Manté el caràcter reivindicatiu per reclamar la igualtat de drets, i la denúncia per una de les lacres modernes: la violència masclista. Al vídeo, l’acte que es va fer a la Sala de la Columna de l’Ajuntament de Vic.

El 9 Nou
09/03/2011

Nota de premsa de l’Ajuntament de Vic

L’Ajuntament de Vic va celebrar ahir a la Sala de la Columna el Dia Internacional de les Dones amb un acte centrat en la lectura de poemes i relats en femení gràcies a la implicació i col•laboració de diverses associacions i entitats de la ciutat i, fins i tot persones a títol individual. La cita va ser presidida per la regidora de Dones, de Joves, de Salut i de Cooperació al Desenvolupament, Gràcia Ferrer i Codinachs.

A l’inici de l’acte la regidora va destacar la feina feta al llarg d’aquests darrers any amb matèria de Dones i va reivindicar que la societat encara no es troba en igualtat de condicions envers el gènere, doncs les dones encara cobren un 25% menys que els homes; o encara existeix violència de gènere envers les dones, entre altres. Durant el seu parlament també va fer èmfasi a la importància de continuar treballant en aquesta direcció i destacant que les activitats programades pel Dia Internacional de la Dones van adreçades tant a dones com a homes.

Pilar Cabot, Anna Carrió, Júlia Casals, Anna Creus, Glòria Cunill, Roser Bermudo, Núria Escala, Núria Escalé, Concepció Espadamala, Pilar Font, Mariel·la Jimenez, Carme Juárez, Joan López i Carol, Laura López, Marta Salvans, Michaela Solicchi i Clara Trepat van ser les persones encarregades de llegir breus fragments de relats i poemes en femení que van donar a l’acte un to emotiu.

La clausura de l’acte el va donar la lectura del manifest que es recull cada any.

Manifest del Dia de la Dona

Avui, 8 de març, hem estat convocades per celebrar el Dia Internacional de la Dona, un dia que simbolitza la lluita que les dones de tot el món hem sostingut al llarg dels temps en favor de la igualtat.

Gràcies a aquest compromís, avui podem dir que les condicions de vida de les dones han millorat considerablement i que, sens dubte, la igualtat de dones i homes ha estat decisiva pel progrés de la humanitat i per l’avenç de les societats i de les cultures.

Aconseguir-ho ha estat un camí llarg i ple d’obstacles que hem hagut d’anar vencent. Al nostre país, moltes dones -i també alguns homes- han assolit importants fites que no podem oblidar. Fa poc més de 150 anys, Concepción Arenal trencava la barrera que impedia a les dones l’accés a la universitat. Clara Campoamor guanyava, fa 80 anys, el dret a vot per a les dones. Fa gairebé 40 anys, Maria Telo, al capdavant d’un grup de dones juristes, aconseguia esborrar del Codi Civil la obediència que les dones devíem al marit.

La Constitució del 78 acabava, per fi, amb les discriminacions jurídiques per raó de sexe. I fa 30 anys que a les dones se’ns reconeixia la pàtria potestat, la disposició lliure dels nostres béns i el dret al divorci. Ja en aquesta darrera dècada, el nou impuls legislatiu, amb la llei per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la llei catalana per a l’eradicació de la violència masclista, ha establert noves fites en el camí vers la igualtat, com per exemple:

• la paritat en els càrrecs públics;
• l’increment de la representació de les dones en llocs de responsabilitat a les empreses i altres institucions;
• una educació que permeti a nois i noies assolir les mateixes metes;
• mesures per prevenir i combatre la violència masclista;
• condicions laborals que afavoreixin l’equilibri entre la vida professional i personal;
• una ordenació territorial atenta a les necessitats diverses de les
persones, on ciutadans i ciutadanes se sentin partícips d’un projecte comú.

Aquestes i altres fites són les que ens han de permetre aconseguir que la igualtat sigui, a tot arreu, un fet quotidià i indiscutible, en el pla laboral, social, polític, i personal. Per això, hem de seguir avançant per:

• Eliminar els estereotips que constrenyen les identitats de les persones i que limiten les seves opcions personals, formatives, laborals, sexuals… Per això, cal invertir tots els esforços possibles per a que la coeducació sigui un fet en tots els espais educatius dels nostres pobles i ciutats.
• Desenvolupar unes polítiques socials eficaces i uns serveis públics de qualitat, que tinguin presents les necessitats de les dones i que combatin l’especial impacte que la pobresa té en la població femenina.
• Millorar les condicions de les dones en el mercat de treball i eliminar les desigualtats encara existents, especialment, la bretxa salarial i la segregació sectorial i ocupacional, que continua perjudicant seriosament les dones.
• Reconèixer i socialitzar els treballs de cura de les persones, de la llar i de la vida, i aconseguir una coresponsabilitat real per a que les
dones deixin de patir les conseqüències que la responsabilitat exclusiva té per la seva salut i pel seu desenvolupament personal, professional i social.
• Valorar i aprofitar les habilitats i el talent de les dones per superar
l’actual crisi que sacseja tot el món.
• Fer inviable que dones de tot el món continuïn morint a mans de les seves parelles, o siguin sexualment explotades, violades, assetjades, mutilades o vexades fins a extrems inexcusables per la humanitat.
Per això, cal que dones i homes ens esforcem per establir relacions de respecte i de llibertat, per fer de la nostra societat un lloc millor: un lloc on totes les persones puguin desenvolupar els seus projectes i aspiracions; un lloc on tothom participi en peu d’igualtat dels treballs i les alegries que proporciona la vida; un lloc on les dones puguem gaudir, en la mateixa proporció que els homes, del progrés econòmic i social.

És per això que, amb la lectura d’aquest manifest, les dones d’aquest país volem ratificar el nostre compromís, que és també el de les institucions que ens representen, en la construcció d’una societat més igualitària i més justa.

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

En aquesta enquesta han votat 362 persones.