Durant 10 dies ha estat en marxa la Fira de l’Avet d’Espinelves. Ho noten d’alguna manera a Sant Sadurní?
Des que hi ha l’Eix, pràcticament no. No es percep a la nostra carretera. També hi fa que hem perdut els establiments hotelers que teníem al poble.
Són dies de plens de pressupostos. Ja han aprovat el del 2026?
Sí, puja a 749.000 euros, més que altres cops. Volem fer arranjaments a l’ajuntament i utilitzarem el PUOSC.
Quines obres duran a terme?
A l’ajuntament de Sant Sadurní hi ha dos pisos. A dalt hi tenim l’arxiu municipal, i amb la Diputació hem vist que pesa molt i que és millor traslladar-lo a baix. També farem uns lavabos nous i a la planta de dalt, despatxos.
Del seu terme municipal, un 95% és bosc. Això vol dir molta despesa en camins rurals…
Una part important del pressupost, sí. Hem de mantenir bona comunicació amb les masies i amb els altres pobles, i ens fan molta por els incendis.
A quins han intervingut o intervindran aviat?
Ara hem acabat d’enquitranar el de Bojons a Vilanova de Sau. També se n’està fent un altre cap a la part nord del municipi. Amb el pla de prevenció d’incendis, aquest any haurem arranjat cap a 30 quilòmetres de camins.
Gestionar el bosc és avui un gran repte.
La massa forestal de Sant Sadurní, més de 30 quilòmetres quadrats, és tota particular. Se n’han de cuidar els propietaris, un propietari que ho té cada vegada més difícil. Fa 60 o 70 anys, al poble hi vivien 300 i escaig persones, a totes les masies hi havia gent i bestiar; recordo que fins i tot es feia carbonet. El bosc estava net. Amb el temps, la pagesia ha anat desapareixent. El jovent veia més oportunitats laborals a les ciutats, millors serveis… I les administracions tampoc han ajudat el món rural. El problema és que a Catalunya no solucionem les coses quan comencen, sinó quan s’han fet grosses. Al país hi tenim un 30% més de massa forestal que s’havia d’haver eliminat al seu moment. I sí, podem fer bona gestió, però al cap de dos anys sempre s’hi ha de tornar. És molt complicat, per això són importants iniciatives que contribueixin a la neteja i manteniment.
Què poden fer els municipis petits per retenir població? Ara són 86 habitants.
En començar el mandat, vam acabar de dotar de fibra òptica el 90% del terme. Això fa més atractiu venir-hi a viure, perquè es pot treballar des de casa en un entorn idíl·lic. De fet, si a Sant Sadurní queda una casa buida, de seguida s’omple. Demanda en tenim. Però no disposem d’escola, llar d’infants, pastisseria, no es pot comprar el diari… Per tot fa falta desplaçar-se. Jo hi estic acostumat i no hi veig cap problema, però hi ha gent que li pot costar.
Al POUM hi tenen projectada una zona d’habitatge al costat de l’església i l’ajuntament. Hi ha números que es desenvolupi?
Implica una gran inversió. L’Ajuntament no la volem assumir, perquè ens podríem picar els dits. Tenim l’exemple de la Guineu de Viladrau, una part va quedar parada amb l’esclat de la bombolla immobiliària. Ara per ara ens mantenim a l’expectativa. Si el propietari volgués engegar-ho, evidentment hi estaríem d’acord. L’Estatut de municipis rurals diu que la Generalitat també ha d’afavorir la col·laboració publicoprivada en projectes que mantinguin els pobles viu.
Sunowatt va presentar ara fa un any el projecte d’una planta de biogàs a Sant Sadurní. Per què d’entrada ja no la veien clara?
Sempre hem mantingut l’entorn rural. Quan es va construir l’Eix, ja ens van demanar de fer un tros de polígon industrial i vam dir que no. En aquest cas, es plantejava una planta de biogàs en un municipi que no tenim problemes de purins, perquè només hi ha una granja gran i dues de petites. No discuteixo el sistema en si: segur que les plantes de biogàs ben muntades funcionen i no fan pudor. El que no vèiem clar és la conveniència aquí, el trànsit de camions, com podria haver canviat Sant Sadurní en 10 anys… Jo menjo porc, és un valor de la comarca i dona feina a molta gent, l’hem de mantenir; però si en consumeixo 50 quilos l’any, ja em gestionaré els 50 litres de purins al meu tros. No vull els dels altres.
Comptaven amb el no tan rotund dels veïns?
Si ells hi haguessin estat d’acord, l’Ajuntament hauria dit que endavant, però la setmana abans ja vaig veure que la reunió aniria pel pedregar. Hem de dinamitzar els pobles petits, l’Estatut del món rural ho diu clar, però amb actuacions proporcionades i que no malmetin l’entorn.
És optimista amb aquesta nova eina de la Generalitat?
Sí. S’hi reconeix clarament que s’ha de reduir burocràcia als municipis petits. Fins i tot m’ho ha dit cara a cara gent de la Generalitat. Hi ha temes que triguem mesos i mesos a resoldre, això tant costa d’explicar com que ho entenguin els veïns.
Queda menys d’un any i mig per a les pròximes eleccions. Haurà estat un bon mandat a Sant Sadurní?
Amb els mitjans que tenim, sí. Una cosa que hem solucionat és l’àrea tancada de deixalles de la Fullaca. Abans, molta gent d’altres pobles ens hi tirava les escombraries. Ara els veïns tenen clau i els contenidors poden passar tres setmanes sense arribar a omplir-se. Ha millorat molt. Estem fent el mateix a Bojons. Els abocaments il·legals són un gran problema. Fa quinze dies ens en van fer un a la carretera de la Casilla. Hi havia de tot: bosses, runa, plàstic… Vaig trucar a Mossos i Agents Rurals, que no van trobar cap pista sobre els autors, però sempre ho intenten. També patim molt per les plantacions de marihuana. Al nostre terme se n’han desmantellat 14 en tres anys. 14 en tres anys! Una plantació al bosc provoca tres problemes: inseguretat, risc d’incendi –perquè hi viuen durant mesos persones que fan servir eines com fogonets– i que totes les deixalles queden al mateix lloc quan s’acaba la temporada o quan la policia ho desmantella. El propietari s’ha de fer càrrec de tones i tones de brossa d’una activitat il·legal en terreny seu. És incongruent. A partir de l’any que ve licitarem càmeres lectores de matrícules que també facin efecte dissuasiu.
A l’agenda del 2026 també hi tenen l’església.
El campanar ja el vam arreglar fa anys. Ara falta la façana. Creiem que tindrem subvenció de la Diputació, i ja hem firmat el conveni amb el Bisbat. Es tracta d’un bé cultural i històric important.
Les mortaldats de peixos a la riera Major són només episodis puntuals?
Per sort sí, però s’hi ha d’estar a sobre i tenir-ne cura. La riera Major és un actiu de la vall. De petit hi anava a buscar crancs i amb un abocament també es van morir tots. Ara s’hi volen reintroduir.
Com veu el govern del PSC a la Generalitat?
El tarannà és bo. Anem més pel bon camí que abans. Hi ha coses que s’estan mirant d’agilitzar.
No milita a Junts, però n’és afí. Amb què s’identifica del partit?
El Congrés està presentant moltes disposicions per aprovar lleis necessàries pel dia a dia. Es mou més que altres partits. Ara en surten que prometen solucions per a tot, però no és cert. Juguen amb la desinformació.
Aquest és el seu vuitè mandat com a alcalde. Es tornarà a presentar el 2027?
No ho sé. Ara estic jubilat i vaig molt al dia a dia. En un poble petit, la feina de l’alcalde és tot: estar a l’Ajuntament, però també voltar, seguir obres i problemes, anar al banc, a la gestoria, a comprar aquell tòner que falta… Veurem com va l’any.
Fa un mes i mig explicàvem el cas d’un veí del poble que va morir sense haver certificat el testament davant de notari. Com avança el procés?
L’Ajuntament es va haver de fer càrrec temporalment de les seves masies. Ara confiem que tot quedi resolt i els nous propietaris les cuidin. Era un senyor amb un patrimoni molt gran, un exemple de per què s’han de deixar les coses ben arreglades.
Fa gaire fred aquests dies?
Som el municipi més fred de la Catalunya Central. Ja hem arribat a 10 sota zero. En un estudi amb Meteoguilleries vam constatar els elevats contrastos de màximes i mínimes. Tant podem pujar molt al migdia com baixar moltíssim a la nit.
Quin diria que és avui el tret identitari del poble?
Jo l’estimo molt. M’encanta veure les muntanyes, els paratges… És una zona idíl·lica. Per això l’hem de conservar natural i rural, i poder-ne gaudir.
