Va fer falta el vot de qualitat de l’alcalde, Marçal Ortuño (ERC-JpT), per poder tirar endavant aquest dimecres en un ple extraordinari les retribucions que percebran aquest mandat els regidors i regidores de la corporació.
Ortuño va desfer l’empat en segona votació després que, com havien pactat prèviament, un dels tres representants del PSC, en aquest cas la portaveu, Roser Roma, s’abstingués, un fet que plantejava un escenari de vuit vots favorables i vuit contraris.
El PSC, malgrat facilitar que tirés endavant, “per responsabilitat”, segons Roma, va ser crític. Deia que tot i pactar la creació d’una comissió d’habitatge a canvi, consideren que els sous “són elevats”. Donaven, però, un vot de confiança pel fet que l’alcalde “ens ha assegurat que hi dedicarà més del 55%, i no s’amagaven de dir que preferirien que tingués dedicació exclusiva. Roma sentenciava que “és un acte de confiança, però no regalarem res a canvi de res”.
Segons es va aprovar, Ortuño tindrà una dedicació, sobre el paper, del 55% perquè l’altre 45% el dedicarà a la vicepresidència –els dos propers anys– i la presidència –els dos últims– del Consell Comarcal d’Osona. Aquest 55% suposarà un sou de prop de 32.000 euros. La resta del govern tindrà dedicacions d’entre el 30% i el 55% i sous que aniran dels 12.200 als 22.500 euros anuals.
La CUP i Junts van votar en contra de les retribucions i dedicacions. M. Àngels Casals (CUP), com ja va dir al ple de constitució, al juny, considera que els sous “són excessius” alhora que les dedicacions, afegia, “baixes pel volum de feina que hi ha”. També era crítica amb la dedicació de l’alcalde al Consell, que consideren que no podrà arribar allà on no arribin els regidors, i amb el plantejament de la figura d’un gerent a l’Ajuntament.
Per la CUP hauria de cobrar com a màxim dues vegades i mitja el salari mínim. De fet, Ortuño es va defensar dient que “la proposta que presentem està per sota”. Casals també va dir que considerava massa alta la puja del que percebran els regidors a l’oposició per assistència a plens, que passa de 111 a 160 euros, i a les juntes de govern i comissions informatives, que pugen de 60 a 110.
Jordi Rosell (Junts) va argumentar el vot negatiu pel fet que els republicans no els han volgut al govern, ja que creu que “amb el percentatge de dedicació ho pugueu fer tot”. També eren crítics amb la incorporació d’un gerent.
