Un mes i serem al 12 de maig. Les veia a venir, les eleccions, o l’han agafat per sorpresa?
D’entrada no les veia a venir, tot i que començava a intuir que el govern, amb 33 diputats, menys de la meitat per a la majoria de 68, tenia els dies comptats. La negociació del pressupost va ser erràtica i és lògic que un govern no legitimitat passi finalment per les urnes.
És el “no” dels Comuns als pressupostos, el que ha provocat l’avançament electoral?
No, la responsabilitat la té ERC, de no teixir majories àmplies. Al seu dia va plantejar un govern de coalició amb Junts, de fort caràcter independentista i amb l’objectiu de culminar el procés del 2017, però ha anat perdent suports. Primer va ser el de la CUP, que havia contribuït a la investidura, i, després, del seu soci de govern, per no compartir estratègia. Els Comuns han estat lleials i hem aprovat dos pressupostos els últims anys, però després ens hem trobat un govern que no ha respost de la mateixa manera i no ha fet efectives moltes de les coses acordades. En una negociació, quan una part incompleix reiteradament, és normal que l’altra s’acabi plantant.
L’ha decebut ERC?
Sí, perquè després de la sortida de Junts hi havia la possibilitat d’articular polítiques progressistes reals. Lluny d’això, però, continuem a la cua de les comunitats autònomes en energies renovables i els informes PISA ens diuen el mateix sobre educació, per no parlar de segregació escolar. També tenim mancances en salut, mobilitat o habitatge.
Pilotant el Parlament hi ha hagut els últims mesos l’exalcaldessa de Vic Anna Erra. Com l’ha vist en aquest rol?
Miri que ràpid passa el temps, perquè aquest cap de setmana ha set l’aplec de Sant Sebastià i fa un any, en ple període preelectoral abans de les municipals, hi vam coincidir amb l’Anna. Jo li vaig dir que sonava com a presidenta del Parlament i ella em va contestar que no entrava als seus plans. Em fa la sensació que tenia un projecte municipal molt clar i el que nacional li va venir una mica de rebot, però que li ha agradat. Un any més tard no només ha estat presidenta del Parlament, sinó que torna a tenir un paper destacat a les llistes de Junts. És lògic després d’haver ocupat el segon càrrec institucional més important del país. Crec que està bé que hi hagi una persona com l’Anna al Parlament.
Després de l’esclat de fa set anys s’ha anat desinflant la mobilització política. Els preocupa l’abstenció?
Més que l’abstenció, em fa patir la desafecció general. Molta gent considera que els partits ja no serveixen per solucionar els problemes del seu dia a dia. Hem de procurar que la sortida no sigui cap a forces populistes que aboquen al racisme i a posicions d’extrema dreta. L’antídot és reforçar allò comunitari, públic i social: invertir en educació, habitatge, atenció primària… El que garanteix el nostre model de democràcia.
Es refereix a Aliança Catalana, el partit que encapçala l’alcaldessa de Ripoll?
I a Vox. Hi ha d’haver un cordó sanitari envers aquestes forces polítiques.
Els Comuns són forts sobretot a Barcelona i el seu entorn. Quin repte colar a l’agenda de partit les necessitats de comarca, no?
Ho hem fet i intentem fer-ho, perquè les nostres problemàtiques es treballin amb la mateixa força que si fossin de l’Ajuntament de Barcelona o del Prat de Llobregat. A la comarca hi ha temes centrals prou greus perquè els polítics ens posem d’acord i fem més lobby al Parlament i a la Generalitat. Teníem un pes que crec que s’ha perdut molt els últims anys.
S’està queixant de falta de lideratge.
Absolutament. Els últims temps hi hagut temes importants, com la contaminació atmosfèrica o dels aqüífers, un model agroindustrial molt extractiu, els reptes en mobilitat… que no s’han traslladat prou als centres de decisió per arribar a incidir.
Pel que fa a la sequera, què proposen des de Comuns Sumar?
Repartir esforços. Fins ara se n’ha demanat molts a la pagesia i a la ciutadania, però hi ha sectors, com el turístic o les empreses càrnies, que sembla que tinguin barra lliure amb l’aigua. La principal de Sant Vicenç de Torelló quadruplica el consum domèstic del poble o Esfosa, a Vic, el 60% del que gasten tots els habitatges. Rebaixant bona part de la cabana porcina podríem preservar més recursos hídrics.
Abans ha citat també de passada reptes d’habitatge.
Des de l’últim govern del tripartit hi ha hagut un desert absolut en polítiques d’aquest àmbit. Les darreres promocions públiques a Vic es remunten al 2012-2013. Al cor del nostre programa hi haurà la rehabilitació i mobilització d’habitatge per destinar al parc públic. Vic, Manlleu, Torelló, Centelles… estan creixent, en necessiten, com molts pobles de la comarca on els joves no troben la manera de quedar-se. Tinc la percepció que en aquest tema els ajuntaments estan absolutament sols.
En salut, i després de crisis com la de pediatria al CAP de Torelló, què plantegen?
Incrementar el nombre de graduats que surten de les facultats, i que hi hagi retorn al territori. El primer pas és que aquestes persones se sentin ben reconegudes professionalment.
Cada cop que hi ha eleccions parlem de l’infrafinançament del Consorci Hospitalari de Vic, és a dir que mai s’arriba a resoldre.
Falta voluntat política. És el que comentava: durant massa temps s’ha deixat allò públic paupèrrim i s’ha facilitat que mans privades, en aquest cas mútues, fessin pastís del negoci de la salut. Més facultatius, mes infraestructura, més capacitat de programar operacions… requereix recursos. Els Comuns els hem lluitat, però la Generalitat no ha complert els compromisos.
On sí que s’està intervenint és en l’R3.
Per primer cop tinc la sensació que la cosa està en marxa. Els propers anys tindrem el desdoblament fins a Vic, per això a la comarca li toca fer els deures: arribaran inversions i viurem un canvi d’infraestructura. Els municipis del voltant de la via han de pensar com l’integren a la seva trama: Vic, Manlleu, amb l’estació de mercaderies; Torelló, com a referència de la Garrotxa…
És mèrit de Josep Arimany i la comissió tècnica de l’R3 haver-ho desencallat?
[Riu] Amb ell hi tinc bona relació, però diria que és un èxit col·lectiu. A l’Estat hi ha un govern que per primera vegada ha cregut en la infraestructura, una aritmètica parlamentària que ha reforçat la incidència dels grups catalans a Madrid, i penso que en conjunt s’ha fet bona feina de territori. Ens n’hem de congratular tots plegats, no em centraria en una sola persona, ja que des del punt de vista social també ha sigut clau Perquè no ens fotin el tren. Són anys i anys de batalla amb l’objectiu que es desplegui un servei públic com el tren amb la dignitat que es mereix.
Olost consultarà la seva gent sobre si continuar formant part del Lluçanès. Com aborden els Comuns el repte d’articular la comarca?
És evident que es tracta de municipis amb necessitats, però també amb una població petita i falta de massa crítica per garantir serveis de Consell Comarcal. Tot i això, els ajuntaments tenen plena sobirania, no seré jo qui em posi amb el Lluçanès. Que els municipis decideixin el que considerin.
Segons Jéssica Albiach, si són decisius apostaran per un govern progressista. Això vol dir pactar amb ERC i el PSC?
Que PSC, ERC, CUP i Comuns es posessin d’acord seria el més lògic. Hem tingut un Parlament dels de configuració potser més progressiva d’arreu d’Europa, però no som capaços de formar governs de coalició progressistes. A partir del 12 de maig, la gent ens en demanarà un d’estable que porti a terme polítiques, que aprovi pressupostos… Hem de trobar mínims comuns denominadors.
Si depengués de vostè, faria abans president Illa, Puigdemont o Aragonès?
Carles Puigdemont segur que no.
Per què?
Estem als antípodes des del punt de vista ideològic. Però això ja ho decidirà la gent. No em faci mullar sense resultats.
