Més recursos en Mossos, una borsa per mancomunar els policies locals i els vigilants, o un contracte programa de seguretat per estar ben dotats econòmicament.
Aquestes són algunes de les idees amb les quals Junts d’Osona i el Lluçanès presentava divendres una proposta d’acció i posicionament sobre seguretat, ocupacions i multireincidència.
Arnau Basco, alcalde d’Orís, encetava la seva primera roda de premsa com a president comarcal recordant que Junts ja està treballant en clau nacional per poder, per exemple, desallotjar un pis ocupat en un termini de 48 hores.
“Fem un pas més local”, deia Basco, anunciant tres grans blocs: millores en els cossos de seguretat, en les infraestructures i canvis legislatius. En el primer bloc, l’alcalde d’Orís recordava que a Osona i el Lluçanès, amb uns 167.000 habitants i amb els efectius de a la comissaria de Vic, hi ha 0,83 agents per cada mil habitants, “una ràtio molt inferior a la mitjana catalana, que és de 2,29”, subratllava.
Per això demanava més recursos humans. En aquesta línia, també proposava “ampliar la cobertura administrativa” dels policies i, per exemple, recuperar que els veïns puguin interposar denúncies als municipis rurals.
Quant a infraestructures, l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira, reivindicava per enèsima vegada la comissaria al seu municipi per donar cobertura al nord de la comarca i també demanava modernitzar la de Vic “per convertir-la en la de referència a Osona sud”.
L’alcalde de la capital d’Osona, Albert Castells, denunciava “una manca d’agilitat de la justícia i en les instal·lacions a la comarca”. Anunciava que encara no hi ha data per finalitzar les obres al local de la ronda Camprodon on s’hi han de celebrar les vistes penals que es van traslladar a Manresa. Això, però, per a Castells, és un pedaç: “Exigim el Palau de Justícia”. “Pretenem que aquest apropament faci prendre més consciències de les necessitats del territori”, afegia.
Pel que fa a canvis legislatius, el president comarcal requeria, a part de la llei d’ocupacions, l’aprovació d’una llei de policies locals de Catalunya. Segons Basco, això hauria de permetre, per exemple, que els municipis amb policia local donin suport als més petits.
Molts efectius es troben sovint que no poden actuar perquè el delicte depassa el seu límit. A part d’això, tal com explicava Rovira, també representen un cost important per a les arques municipals, ja que es formen mentre estan a les policies locals de ciutats mitjanes i després se’n van a d’altres més grans on les condicions econòmiques són millors.
Un dels problemes que es troben ciutats com Vic o Manlleu és que constantment estan fent borses de policies perquè tenen una rotació important d’efectius. Per aquesta problemàtica, el president del Consell Comarcal i alcalde de Sant Hipòlit de Voltregà, Gerard Sancho, remarcava que estan estudiant com aplicar un pla pilot per mancomunar la borsa de policies locals a Osona, una iniciativa que ja s’està portant a terme al Maresme. “La nostra intenció és anar més enllà i crear una borsa de vigilants”, deia Sancho, remarcant que els municipis més petits també es troben limitacions “a l’hora de cobrir baixes o reforços puntuals”.
Finalment, va reivindicar la necessitat d’un “contracte programa” entre els municipis que tenen policia (a Osona n’hi ha quatre: Vic, Manlleu, Torelló i Tona) perquè estan destinant molts diners a la seguretat. “N’hem d’establir un perquè els ajuntaments puguin estar ben dotats i donar resposta”, concloïa.
