Centenars de flaixos es dispararan arreu de Catalunya en un mateix moment el dissabte 17 de juny, d’aquí a quinze dies: traspàs de vara entre alcaldes sortint i alcaldes entrant en la constitució dels nous ajuntaments.
A Malla, el paquet pesarà una mica més: Adjutori Redorta també rebrà de mans d’Eudald Sentmartí, que plega després de vuit anys, unes claus, un ordinador i un telèfon mòbil. És una anècdota que il·lustra molt bé la realitat dels pobles petits i, en concret, com els alcaldes han d’estar preparats per fer tots els papers de l’auca. En procés de jubilació després de tota una vida d’advocat, el repte Redorta l’entoma com un “voluntariat” –quatre anys dedicats al poble al 100%– per passar el testimoni, el 2027, a joves de la llista que tot i estar engrescats de moment no s’han atrevit a anar a davant.
Això serà, però, el pròxim mandat, ja que aquest cop qui debutarà en el càrrec per via directa és ell. Es tracta d’un escenari compartit amb Toni Prat (Alpens), Gil Salvans (Olost) i Xevi Puig (Sant Bartomeu del Grau). Els motius que en aquests pobles s’hi presenti només una candidatura s’han de subscriure en cada cas al context local, els projectes, si hi ha crispació política… Però tots quatre destaquen l’haver bastit equips “transversals” que d’una manera o altra poden arribar a representar a tothom. “Em vaig engrescar gràcies al jovent”, explica Puig, “i ens hi hem posat per això, perquè sabíem que no hi hauria cap més llista. Tenim l’oportunitat de recosir el poble i passar pàgina respecte als blocs eterns profàbrica i antifàbrica”.
Des d’Olost, que supera els 1.200 habitants i es va convertint en un habitual de llista única, Gil Salvans es marca en vermell la prioritat d’activar Ca l’Argimon com a espai polivalent i per millorar la mobilitat al centre, assegurar l’aigua i continuar pedalant en transició energètica. Ja té experiència de regidor, com un Toni Prat que agafarà el relleu a Montse Barniol a Alpens després d’una primera incursió a govern entre el 1991 i el 1995 i una altra etapa a l’oposició. Des de llavors ha estat apartat de la política, però, ara, prejubilat del sector de la banca, fa el pas de retornar a l’Ajuntament sobretot amb “ganes d’aprendre”. I tenint clar que llista única no equival a xec en blanc: “Parlarem amb la gent i, si convé, sotmetrem a votació tots els projectes importants. Estudiem, per exemple, la possibilitat de construir una piscina, però no tirarà endavant per reial decret. Malgrat que nosaltres la defensem, si surt que no, no s’executarà”.
No perdre el pols del veïnat és, de fet, molt important per als alcaldes de municipis monocolor. Jordi Fàbrega, que encetarà el seu setè mandat a Sant Pere de Torelló, destaca, en aquest sentit, que “mirem d’escoltar molt, sempre i a tothom. Als plens hi ha torn obert de paraula o ara, que volem fer un nou parc infantil, hem demanat que siguin els nens i nenes qui ens diguin com el volen”.
Com que es tracta de poblacions normalment no massa grans, els alcaldes i regidors són el tiet de, el petit de Can, el farmacèutic, la presidenta del futbol… Persones conegudes. Accessibles. Això no treu, però, que celebrin sentir-se electoralment acompanyades, motiu pel qual demanaven a la ciutadania mobilitzar-se el 28-M i anar a votar. “No és el mateix demanar subvencions i recórrer a administracions supramunicipals amb un bon coixí que sense”, assegura Fàbrega.
“Passem un examen cada quatre anys, del que hem fet i del que proposem pel següent”, hi afegeix Arnau Basco. Alcalde d’Orís des de l’any 2011, el seu cas és singular perquè fins ara sempre s’havia presentat disputant-se la victòria amb altres grups: “Malgrat que aquest cop sigui diferent, nosaltres no hem canviat res. Ens centrem en qui som, què volem fer i la il·lusió de continuar gestionant Orís des d’una perspectiva familiar i comunitària, perquè els habitants són els que són”.
La realitat de Basco coincideix amb la del grup encapçalat per Carles Morera a Muntanyola, que es postula per segon cop i, ara, sense rival: “Aquest mandat hem acabat l’escola i el pavelló, però continuem tenint feina, com ara soterrar línies elèctriques o recuperar la rectoria per fer-hi habitatge”. Aquest darrer és un compromís que també consta al programa d’Ara Brull, un altre dels 12 municipis d’Osona i el Ripollès amb llista única. La pilota Pere Medina, que recorda que al poble se n’havien arribat a presentar fins a dues d’independents: “Al final es van acabar fusionant. T’adones que en un municipi petit les idees són compartides i el millor és remar tots en la mateixa direcció”.
I qui també seguirà sense oposició al consistori, per segona vegada consecutiva, serà Marc Parés a Sant Boi de Lluçanès. Després d’agafar el relleu a l’històric Josep Maria Masramon l’any 2019, se sent part d’un “equip jove, motivat i amb moltes ganes”. A l’agenda del pròxim mandat hi tenen, per exemple, posar plaques solars en equipaments, millorar l’escola i, sobretot, pacificar el passeig Lluçanès perquè actuï com a tal.
Glòria Colom, de Lluçà, és l’única dona entre els alcaldables de llista única. Al juliol farà dos anys que es va estrenar al càrrec i reconeix, sempre clara i concisa, que “un dels reptes dels pobles petits és implicar gent en política”. A ella, com als nou companys que dimarts 23 de maig van acudir a la cita convocada per EL 9 NOU a la Farga de Bebié, no se’ls pot retreure falta de compromís. Per això és important amplificar el seu missatge: malgrat que el resultat estigui dat i beneït, “cada vot compta”.
{{ comment.text }}