Es tanca una etapa i se n’obre una altra

En un terreny neutral, a l’església de Gurb, des d’on es poden divisar els seus respectius campanars. Anna Erra i Àlex Garrido són alcaldes dels dos municipis més grans d’Osona i han anunciat que no repetiran després d’haver estat vuit anys al capdavant del seu consistori. Tot i ser de dos partits diferents, Junts i ERC, han mostrat durant aquests dos mandats una sintonia especial. Els uneix la passió pel bàsquet, per la docència i alguna cosa més, perquè en aquests anys s’han vist projectes comuns entre els dos municipis que fa uns anys haurien estat impensables. EL 9 NOU i EL 9 TV els va reunir per fer balanç de la feina feta i la que falta per fer quan queda menys de mig any per a les eleccions on s’escolliran els seus substituts. Quedem a les 2 a mig camí. I els animarem a pujar fins al capdamunt del campanar de Granollers de la Plana. El dia és rúfol però no suficient com per amagar les dues ciutats que separa la recta de Manlleu. El primer d’arribar és Garrido. Baixa del cotxe i rep una trucada. És Anna Erra. “És el primer trencant o el segon, Àlex?”, pregunta l’alcaldessa de Vic. “El segon i cap amunt, ja ens veuràs.” Només de saludar-se ja es percep el tarannà que durant aquests anys ha marcat la relació entre els dos alcaldes. Avancem fins al peu del campanar i posem a prova la forma física de dos alcaldes que durant vuit anys han presumit de ser bons jugadors de bàsquet. “Ara caldrà pujar l’escala del campanar; després, una escala de gat”, els etziba la periodista que escriu aquest text. Un tram curt però intens que dona accés al capdamunt de la torre on ens predisposem a fer una entrevista més personal que política. Hi arriben sense problemes. Prova més que superada. Regidora a l’Ajuntament de Vic des de l’any 2007, Erra explica que va decidir no tornar a presentar-se com a cap de llista perquè “sempre he pensat que la política ha de ser d’etapes”. Després de vuit anys com a regidora d’Educació, Cultura, Comerç i Turisme va assegurar que si aconseguia ser alcaldessa i, fins i tot, repetir, “els vuit anys eren el màxim”. Ha volgut definir la seva trajectòria política com un partit de bàsquet: “Ha tingut dues parts. Ara és hora de renovar i canviar”. Garrido va entrar a l’Ajuntament de Manlleu com a regidor l’any 2011. Va estar en àrees semblants a les d’Erra (Educació, Joventut, Cultura i Mitjans de Comunicació). També es va posar un límit temporal: “En el moment en què em vaig presentar per primera vegada el 2015 vaig comunicar al meu equip que acceptava el repte, però que el màxim eren els dos mandats”. L’alcalde assenyala que els últims anys han estat tensos i atípics, i que té ganes d’emprendre nous camins i “deixar de banda una etapa de la meva vida que ha estat molt important i molt feliç, però que ara ja ha arribat a la seva fi”. La primera pregunta de l’entrevista és clara i concisa. “Què faran l’endemà de deixar l’alcaldia?” La resposta, també ho és: tots dos tenen clar que, si poden, marxaran a la platja. Si pot ser, a la Costa Brava. I si hi ha una pista de bàsquet a prop, millor que millor. Riuen. Abans, però, hauran d’afrontar una última campanya electoral. L’alcalde de Manlleu s’imagina aquests dies “amb una tranquil·litat que no he viscut en els dos darrers comicis”. Assegura que hi prendrà part, perquè continua formant part d’un equip i els vol donar suport, però considera que “el fet de no estar al capdavant ni ser la imatge central de la campanya fa que la percepció i la vivència acabi sent molt diferent del que ha estat a les dues darreres eleccions”. Erra comenta que evitar viure una campanya i un dia d’eleccions és un dels primers pensaments que arriben quan et planteges deixar el càrrec. “El primer que notarem és aquest alliberament de pes, perquè quan et presentes a unes eleccions et sotmets a un examen a escala personal i laboral, i aquesta motxilla comporta molta tensió”. L’alcaldessa afirma que viurà el dia amb il·lusió, però que s’ho mirarà “com una pel·lícula”. “Espero poder gaudir, perquè les altres vegades he gaudit del final, però he passat la campanya i el dia de les eleccions patint i no pas gaudint.” A l’hora de fer balanç d’aquests anys al capdavant dels seus respectius consistoris, Erra afirma que la millor lliçó com a alcaldessa ha estat la superació de reptes. Per una banda, el repte personal que suposa ocupar un càrrec com aquest, “tot i la basarda que fa posar-t’hi”, i, per l’altra, el d’ajudar la ciutat a millorar i progressar durant els seus mandats. La pitjor part són els enrenous i les picabaralles: “Amb la política no tot s’hi val, hi ha tractes i maneres. A vegades la gent gosa més perquè ets una figura política”. L’alcalde de Manlleu, en canvi, apunta que el millor de l’etapa d’una persona al capdavant d’una ciutat és el contacte amb la gent. “El fet de poder ajudar les persones a resoldre algun problema o fins i tot a ser una mica més felices.” Això és, per ell, el més important, a més dels projectes que acabis culminant. D’altra banda, explica que el pitjor de l’alcaldia és “no poder aconseguir coses que no estan al teu abast i que la gent imputi la responsabilitat a la teva persona o a l’Ajuntament”. Detalla que, a vegades, el fet de ser l’administració més propera a la ciutadania fa “que la gent focalitzi certes qüestions en el consistori i en la figura de l’alcalde, encara que no estiguin al nostre abast”. Tots dos expliquen que han hagut de fer sacrificis pel càrrec. “Quan et planteges fer el pas cap a l’alcaldia ja saps que hi haurà un cost personal”, explica Erra. És un títol que requereix una dedicació de “les 24 hores del dia, els set dies de la setmana i tot l’any”. “Mai deixes de ser alcaldessa”, conclou. Sosté que un cop deixi el càrrec dedicarà hores a les coses que ha deixat de fer i a la família. Garrido coincideix amb ella i assegura que el cost més gran ha estat no haver pogut fer aquelles activitats que més li agradaven, “almenys no amb la intensitat o la freqüència que ho acostumava a fer”. No poder dedicar temps a les coses que més l’omplen és el que li ha provocat més desgast. Avança l’entrevista i Garrido i Erra tornen a coincidir a l’hora de parlar de la solitud que sovint acompanya el càrrec d’alcalde. Un punt de solitud que arriba sense anestèsia, tot i comptar amb un equip de govern. Garrido considera que és un fet que els passa a tots els càrrecs públics que estan en una posició de lideratge: “A vegades et pertoca prendre alguna decisió i es fa difícil compartir-la”. Erra hi està d’acord: “Aquest càrrec moltes vegades implica tenir l’última paraula, i això porta aquest sentiment de solitud”. L’alcaldessa apunta que per afrontar aquesta sensació és important “tenir bons companys d’equip amb criteri, escoltar la ciutadania i agafar experiència i maduresa”. En un any que comença i que ambdós saben que serà de comiats, la pregunta és pràcticament obligada: com reprendran la seva carrera laboral després de deixar l’alcaldia? L’alcalde de Manlleu explica que podria tornar al Departament d’Educació, “ara per ara és l’opció fàcil i la més realista”, tot i que també té altres projectes en marxa. Erra assegura estar molt feliç i haver gaudit de la seva trajectòria laboral: “Han estat més de 20 anys treballant en el món de l’educació i 16 anys en la política municipal”. Afirma que el seu futur pròxim se centrarà a tancar la seva etapa política. “Encara seré diputada del Parlament de Catalunya, i un cop s’acabi aquesta època política, que no se sap mai quant durarà, sempre puc tornar a la meva altra vida, que és el món de l’educació.” Acaba l’entrevista i la sintonia de quan tot just se saludaven es manté intacta entre els dos alcaldes. Erra assegura haver descobert no només un alcalde sinó una persona amb la qual s’ha entès molt bé. Garrido considera que l’entesa –també a títol personal– “ha facilitat molt les coses”. I va una mica més enllà. A banda d’haver trobat una persona de confiança, assegura que en Anna Erra també hi ha trobat una amiga. Erra i Garrido han volgut donar un consell a les persones que els succeiran en el càrrec. “A qui vingui després li diria que sigui molt generós. Que escolti la gent, que els atengui i que com a capital escolti també a tots els pobles de la comarca”, diu l’alcaldessa. Garrido, en canvi, fa dues peticions al seu successor: “La primera és que sigui feliç fent la feina que fa, perquè així la farà millor. La segona és que estimi Manlleu, perquè és molt important estimar-te el lloc d’on ets alcalde o alcaldessa. Quan fas una cosa que t’estimes, sempre surt millor”, acaba.

Es tanca una etapa i se n’obre una altra

El Vic guanya a Castelldefels i se situa líder en solitari de la categoria

El Tona torna golejat de Badalona en un mal partit

“Fes-me el que vulguis!”

Croma surt de l’oblit

LA PREGUNTA

Com serà la presidència de Donald Trump?

Mor a 88 anys l'activista i mestre xocolater Quim Capdevila

Afectacions a l’R3 entre Centelles i Balenyà per l’atropellament d’una persona

El Vaticà intervé la congregació de monges de la catedral de Vic

"Lluitaré i cridaré perquè no vull estar una altra vegada al carrer"

Les mil cares d’una mort sobtada

Accés al nucli de Sant Romà, des de la carretera que baixa al pantà

Hi ha set persones a Vic que sumen 140 detencions

Un ferit en un accident a la C-38, a Sant Joan de les Abadesses

Sílvia Orriols perd la moció de confiança a Ripoll i ara l'oposició té 30 dies per conformar una alternativa