EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

Anna Erra, amb Puigdemont, podria ser l’osonenca més ben situada de cara al 12-M

El 8 d’abril és la data límit perquè els partits presentin les candidatures. Han de quedar resoltes, per tant, el llarg del que queda de setmana

Amb els temps que corren ja costa que els partits polítics es posin d’acord, però ara mateix el missatge és gairebé unànime entre totes les formacions que operen a Osona, el Ripollès i el Lluçanès: les candidatures de cara a les eleccions del 12 de maig són al forn i es concretaran els pròxims dies.

El límit és el mateix per a tothom –el dilluns 8 d’abril, quan s’acaba el termini per presentar les llistes– i, a partir d’aquí, hi ha sigles amb la feina més avançada, com ERC, que ja té triats els noms a escala comarcal i els portarà a validació al Consell Nacional d’avui dimarts, i d’altres més receloses a l’hora de donar pistes sobre els candidats.

En el cas de Junts, que el 2021 va ser el partit més votat tant a Osona (41,4%) com al Ripollès (36,9%), impera la prudència. Sí que es pot donar per fet, però, que l’exalcaldessa de Vic Anna Erra, presidenta del Parlament l’última legislatura, ocuparà una posició capdavantera a la llista liderada per Carles Puigdemont.

S’havia especulat, fins i tot, que Erra pogués ocupar el número 2 per Barcelona, però aquest dimarts al matí Catalunya Ràdio ha avançat que aquest lloc serà per a l’empresària Anna Navarro, un nom referent en l’àmbit de les noves tecnologies, Creu de Sant Jordi 2021. Des de Junts a Osona, però, asseguren que Erra té intenció de formar part de la candidatura i no posar punt final, per tant, a una trajectòria política que actualment discorre a escala nacional.

Pel que fa al Ripollès, que fins ara també tenia de diputat al Parlament l’exalcalde de Ripoll Jordi Munell, Junts es reunia en assemblea comarcal aquest dilluns, 1 d’abril.

Durant la trobada s’havien d’escollir quatre persones en representació de la comarca, igual que estan fent les sectorials temàtiques o de les vegueries, i els noms se sotmetran posteriorment a consideració del partit. Igual que ERC o el PSC, els de Puigdemont tenen previst un consell nacional que en el seu cas se celebrarà el dissabte 6 d’abril.

A Esquerra Republicana, els tempos més immediats passen perquè el Consell Nacional aprovi dimarts les candidatures a partir dels noms que li han fet arribar les diferents seccions territorials amb els seus processos electorals previs.

Dimarts passat es van fer assemblees a Osona, el Lluçanès i el Ripollès, que van aprovar com a primers candidats per a les llistes del Parlament Margarida Feliu, Montse Barniol i Sergi Albrich, respectivament. Les dues primeres, per Barcelona i el tercer, per Girona. En el cas d’Osona també es van escollir candidats per al segon i tercer lloc comarcal el manlleuenc Rafa Cuenca i la centellenca Agnès Capera, mentre que al Ripollès la segona candidata serà l’alcaldessa de Campelles i consellera comarcal, Judit Cornellà.

Aquesta és la primera vegada que el Lluçanès, com a nova comarca, presenta candidatura pròpia a la llista d’ERC al Parlament, amb l’exalcaldessa d’Alpens i actual delegada territorial de la Generalitat a la Catalunya Central.

A les eleccions de 2021, Montse Barniol havia ocupat un testimonial 66è lloc a la llista per Barcelona, mentre que l’actual alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, ratificada també dimarts per l’assemblea d’ERC d’Osona, opta a repetir a la candidatura partint del 24è lloc que va ocupar ara fa tres anys. Llavors d’entrada va quedar fora de la cambra, però s’hi va incorporar com a diputada el gener de 2023 i defensa que Osona “té un pes específic que, també des d’ERC, ha de ser expressat i reconegut al Parlament”.
Pel que fa al Ripollès, i a diferència de 2021, quan l’exalcaldessa de Ripoll i aleshores consellera de la Generalitat Teresa Jordà va encapçalar la llista de la demarcació de Girona, aquesta vegada ho farà la gironina Laia Cañigueral.

L’assemblea comarcal del Ripollès va escollir com a primer nom de la llista el regidor de Sant Joan i conseller comarcal Sergi Albrich, que és alhora director dels Serveis Territorials del Departament de Territori. A l’espera de saber com s’acaba articulant tota la llista, Albrich rebutja parlar de “quota ripollesa”, perquè “la candidatura és un equip per al conjunt de la demarcació i treballarà sense distinció”, apunta.

En comarques de marcat perfil sobiranista, el PSC acostuma a treure a Osona i el Ripollès resultats més discrets que els que li auguren les enquestes a escala nacional. Antoni Poyato, primer secretari del partit a Osona i també membre de l’executiva nacional, explica que ara mateix estan en plena tria interna de candidats.

Conscient de la data límit que representa el 8 d’abril, hi afegeix que els noms definitius, i l’ordre, els acabarà marcant l’executiva nacional, ja que “el calendari d’aquest cop ha sigut molt ajustat i no podem seguir els passos habituals d’una convocatòria amb temps”.

Com Junts, Poyato demana prudència i declina parlar de noms, si bé seria una sorpresa que a la candidatura de Salvador Illa no hi constés la regidora manlleuenca Marta Moreta, diputada al Parlament des de 2015.

També és ja segur que els socialistes repetiran coalició amb Units per Avançar. I aquí hi ha protagonisme osonenc, ja que el vigatà Ramon Espadaler, nascut a Sant Quirze de Besora i exconseller d’Interior, té tots els números per revalidar l’escó que ocupa al Parlament des de fa 32 anys.

Al Ripollès, que havia aportat a les llistes del PSC per Girona l’exalcalde de Setcases Carlos Fernández o la regidora ripollesa Ana-Belén Avilés, fonts del partit diuen que “tot plegat s’està cuinant”: “Cal esperar que s’aprovi”.

Posant el focus sobre la CUP, les bases han escollit aquesta setmana la tarragonina Laia Estrada com a candidata de la formació per Barcelona. A Girona, el número 1 serà l’exalcalde de Celrà Dani Cornellà. De representants osonencs i ripollesos també n’hi haurà, però s’està acabant de decidir quins. “No estarem en posicions de sortida, però sí en llocs significatius”, apunten fonts de la formació.

En un sentit semblant es pronuncien des del Partit Popular (PP), que ja té confirmat Alejandro Fernández com a número 1 per Barcelona als comicis del 12 de maig.

Representants comarcals diuen que Osona tindrà un paper a la llista i, tot i no haver obtingut representació a l’Ajuntament de Vic les municipals del maig passat, el vent bufa a favor del jove Pau Ferran, que manté viu l’esperit del PP a la comarca amb accions com recurrents parades informatives.

Quant als comuns, que ja han proclamat també la candidata Jéssica Albiach, tindran com a màxim representant de les comarques d’influència d’EL 9 NOU el regidor de Vic En Comú Podem Arnau Martí. Ell mateix confirma que serà el 20 a la llista per Barcelona.

LA INCÒGNITA D’ALIANÇA CATALANA

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols, va anunciar ara fa una setmana que té intenció de presentar-se a les eleccions al Parlament com a cap de llista per Girona. És amb aquest objectiu que la formació iniciava l’endemà mateix una recollida d’avals arreu de Catalunya, i amb arrencada accidentada, ja que en alguns punts –com Sant Sadurní d’Anoia– hi ha hagut incidents amb militants de col·lectius antifeixistes.

Orriols és l’única cara que se sap que encapçalarà la llista, per Girona, mentre s’estan perfilant les de la resta de circumscripcions catalanes, ja que la intenció d’AC seria concórrer a totes quatre.

El partit necessita de l’ordre d’unes 500 signatures a les comarques gironines, i prop de 7.000 a tot Catalunya. La seu que tenen al carrer Donya Estasia de Ripoll és on més activitat s’ha registrat els últims dies, i pràcticament creuen que ja han complert l’objectiu, “tot i que tirarem llarg en la recollida per evitar sorpreses”, afirma Orriols.

El vídeo amb què ella mateixa comunicava diumenge que es presentarà a les eleccions acumula a hores d’ara més d’un milió de reproduccions. Un furor a les xarxes que caldrà veure si Aliança és capaç de transformar en vots a les urnes el 12 de maig. Si Alhora, el partit de nova formació impulsat per Jordi Graupera i Clara Ponsatí, farà forat entre l’electorat independentista, una altra incògnita.

LA PREGUNTA

Està d’acord que la Unió Europea imposi aranzels als cotxes elèctrics xinesos?

En aquesta enquesta han votat 322 persones.
Comentaris
Encara no hi ha comentaris en aquesta entrada.

    {{ comment.usuari }}{{ comment.data }}
    Comentari pendent d'aprovació

    {{ comment.text }}


Fes un comentari

Comentant com a {{ acting_as }}.

{{ success }}

Per fer un comentari has d'estar identificat com a usuari.
Entra o registra't