El dimecres 3 de maig era la data límit perquè es fessin l’atribució dels espais per penjar la propaganda electoral de cara a les eleccions municipals. Això es decideix en funció dels drets electorals que té cada formació política. En molts municipis, se seguirà la mateixa dinàmica dels darrers anys, però hi haurà canvis substancials en llocs com Vic, Manlleu, Tona, Roda de Ter i les Masies de Voltregà, on concorren Junts i Ara Pacte Local (Ara PL), formació en la qual s’integra el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT).
Als darrers comicis del 2019, aquest espai postconvergent es va presentar sota el paraigua de Junts i el nom de cada municipi –Junts per Vic o Junts per Manlleu–, però els drets electorals se’ls va quedar el PDeCat.
Amb les municipals del maig a l’horitzó, Ara Pacte Local ho ha reivindicat. En un escrit a la Junta Electoral Provincial de Barcelona (JEB) esgrimia que 2.015 dels 2.804 regidors obtinguts a les municipals estaven adscrits directament al partit hereu de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Per això, proposava tenir el 76% dels drets.
La JEB –reunida el passat 26 d’abril– ha decidit que Junts i PDeCat s’han de repartir a parts iguals els drets adquirits a les passades eleccions municipals. Considera que “no és possible especificar el percentatge de vots obtingut per cada formació política”, i, per tant, cal que es reparteixin “per igual” entre les formacions de la coalició el total de vots obtinguts.
Aquesta decisió afecta la distribució dels espais de propaganda electoral per col·locar cartells, pancartes i banderoles, però també el repartiment d’espais gratuïts de propaganda en mitjans de comunicació públics.
D’aquesta manera, doncs, els grups de Junts a Vic i Manlleu, amb Albert Castells i Arnau Rovira al capdavant, que fa quatre anys van aconseguir bons resultats –i a Vic, excel·lents–, s’hauran de partir els drets amb els candidats debutants Xavier Farrés (Ara Vic) i Jordi Rossell (Ara Gent de Manlleu). A Tona, Berta González (Junts) ho ha de fer amb l’exalcalde Josep Salom (Tona Avança); a Roda, Albert Aguilar (Junts) amb Albert Serra (Ara Roda), i a les Masies de Voltregà, Pere Capdevila (Junts) amb Gil Codina (Gem Les Masies de Voltregà).
“Ens han reconegut que érem un partit majoritari i un actiu del pacte de fa quatre anys”, diu Enric Roca, coordinador de Junts a Osona, mentre destaca que “mai” havien aspirat a tenir-ne al 100%. En aquest sentit, apunta que per part seva “no hi ha cap problema a fer el repartiment en els municipis on hi ha les dues forces”.
La Junta de Barcelona també estableix que si en un municipi només s’hi presenta una de les dues candidatures se li assignen tots els drets de la coalició. Això és especialment rellevant per a Junts, on es presenta sola a tot el Ripollès (14 dels 19 municipis) i a gran part d’Osona (30 dels 50 municipis, a excepció dels 5 amb Ara PL). En aquest sentit, doncs, Roca reitera que tenen els drets “allà on el PDeCAT no es presenta”. “La resolució ens sembla positiva”, conclou.
Per la seva banda, des d’Ara Pacte Local, Xavier Capelles apunta que “s’atenen i s’acullen a l’ordenament jurídic”. Puntualitza també que aquesta resolució pren més sentit en els grans municipis que en els petits, “on la connexió amb el ciutadà és molt més directa i la publicitat al carrer no és tan rellevant”. Aquest desenllaç afecta tots els territoris de la demarcació de Barcelona.
A les eleccions municipals del 28-M, Junts presenta 728 llistes arreu del país mentre que el PDeCAT ho fa en 181. L’única excepció on no es compleix aquesta norma és ni més ni menys que Barcelona. Ambdues formacions hi han pactat llista electoral amb Xavier Trias al capdavant.
