En unes eleccions generals anticipades i marcades pel desgast polític després de les municipals, una de les grans incògnites serà la participació. La preocupació creix donat el context de desmobilització que va constatar la crida a les urnes per triar els ajuntaments, i el fet que la votació tingui lloc a ple estiu, amb una part important de l’electorat ja de vacances. De fet, la majoria dels partits comparteixen el plantejament d’una campanya amb menys actes a Osona i el Ripollès.
Tot plegat fa que sigui improbable una participació com la de les últimes eleccions generals, celebrades el 10 de novembre de 2019, en què tres quartes parts dels osonencs i ripollesos van anar a les urnes. En aquell moment, a més a més, les eleccions posaven el punt final a una campanya atípica amb Catalunya al centre del debat fruit de la gestió de l’escenari postsentència i el desacord entre governs.
La situació s’entreveu totalment diferent aquest 2023: el clima polític actual està marcat pels resultats obtinguts per la dreta i l’extrema dreta, en una situació electoral que els partits titllen de “polaritzada”. Caldrà veure si l’electorat independentista articula una resposta o si l’auge dels partits d’àmbit estatal es consolida a les eleccions al Congrés.
Enguany les formacions mostren una preocupació evident per les dades del passat mes de maig, en què en ciutats com Vic es va registrar una abstenció de fins al 49,8% i a Ripoll d’un 40,6%.
Tot i que el patró que dibuixen les estadístiques indica que a les eleccions al Congrés i el Senat la participació acostuma a baixar, les de l’abril de 2019 van ser una excepció. Tant a Osona com al Ripollès es van registrar algunes de les xifres més altes de participació des de les primeres eleccions després de la recuperació de la democràcia, i les eleccions de novembre del mateix any se n’allunyaven només quatre punts.
En aquestes circumstàncies, els partits temen que l’electorat no acudeixi a les urnes. El primer secretari del PSC a Osona, Antoni Poyato, explica que des del partit –i coincideix amb les valoracions de la majoria de les formacions– interpreten la baixa participació dels comicis locals com “un allunyament” del ciutadà de la política: “Potser no parlem el mateix idioma que està parlant la gent del carrer”.
Tot i això, es mostra optimista pel que fa al factor estiu: “Al cap i a la fi vam anar a votar enmig d’una pandèmia i no vam tenir l’abstenció que hem tingut en les darreres eleccions”. Enric Pérez, regidor del partit socialista a Ripoll, admet que les dades de participació el van sorprendre: “Costa d’entendre aquesta desafecció creixent per la política, és alarmant que hi hagi aquesta poca preocupació per allò que és públic”.
També remarca la importància d’anar a votar, i destaca que el vot “és un dret que va costar molta lluita, per això és lamentable que hi hagi tanta gent que no el valori ”.
De fet, Pau Ferran, president del PP a Osona, considera “anormal” l’alt nivell d’abstenció a les municipals i afirma que el procés independentista hi ha tingut “un impacte significatiu”. A les municipals “es van ajuntar l’abstencionisme independentista més l’habitual abstencionisme de votants del PSC i el PP”.
Sobre el fet que la contesa aquesta vegada sigui en ple estiu, remarca que “d’anar a la platja es gaudeix només aquell dia; si no es va a votar, és possible que s’hagi d’aguantar un govern no desitjat durant quatre anys”.
Benjamí Nieto, coordinador del PDeCat a Osona, assegura que aquesta desafecció els preocupa, “perquè si el 50% representa la totalitat de la població, no tothom estarà representat en aquesta tria”. Considera que allò més important ha de ser “el saber gestionar el dia a dia dels ciutadans alhora que es plantegen batalles com la de la independència”.
Arnau Martí, regidor d’En Comú Podem a Vic, és més prudent: “Sempre hi ha hagut diferències de participació segons les eleccions”, assegura. “Esperem que hi hagi una bona mobilització de la gent treballadora i progressista per frenar la dreta.” Considera important que la gent “entengui que aquestes eleccions són crucials pels drets bàsics de la societat, perquè no anar a votar pot implicar que el que està passant a països d’Europa com Itàlia pugui passar a casa nostra”.
El president d’ERC a Osona, Jordi Fàbrega, es mostra contundent: “L’abstenció sempre és perjudicial i, a Catalunya, com més abstenció hi hagi entre els votants independentistes, més es reforça l’espanyolisme”, assegura. A més, considera que “seria absurd no analitzar les causes de l’abstenció” i creu que “com a societat, ens trobem en una situació que requereix d’una profunda reflexió”.
Sergi Albrich, secretari general del mateix partit al Ripollès, adverteix que és important exercir el dret a vot perquè, de totes maneres, “els escons mai queden buits i sempre l’ocuparà algú altre”. “En el cas de Catalunya, si l’independentisme no va a votar, qui ocuparà els escons molt probablement acabaran sent els sectors més reaccionaris”.
Des de Junts, el seu coordinador a Osona, Enric Roca, assenyala que l’abstenció és “un moviment de fons preocupant”, però reconeix que no se sap fins a quin punt es repetirà a les eleccions generals. Preguntat pels motius que poden haver conduït a aquesta situació, Roca remarca que no afecta a tots els partits per igual: “A nosaltres en els últims comicis no ens va afectar tant com a Esquerra, per exemple; té a veure amb les polítiques de cada formació política”.
Roca insisteix a defensar que l’abstenció “sempre es pot tergiversar i interpretar al revés del que es vol”.
L’abstenció rai…
Víctor Palomar
En un any d’intensa sequera, els dos cops que s’ha fet la tradicional enganxada del primer cartell que dona el tret de sortida a la campanya electoral s’ha fet sota l’amenaça de la pluja. Les amenaces reals, però, d’aquestes eleccions pels cinc partits que dijous van iniciar la campanya a la plaça Major de Vic no és la pluja –aquesta rai, més n’hi hauria d’haver–, sinó la possible victòria de PP-Vox i una abstenció acti-va, que promouen independentistes decebuts amb els partits, i una de passiva, dels que un diumenge de juliol prefereixin la platja al seu col·legi electoral.
Militants de la CUP, ERC, Junts, PSC i Sumar es van reunir poc abans de les 12 de la nit de dijous a pocs metres de l’estàtua del Merma. Després de fer-se la tradicional fotografia amb els cartells per a EL 9 NOU, amb la cola i el pal d’escombra a la mà van penjar la imatge de les seves candidates, sí totes candidates –(Teresa Jordà (ERC), Míriam Nogueras (Junts), Meritxell Batet (PSC) i Aina Vidal (Sumar)–, a excepció de la CUP, que amb el lema “Plantem cara” reprodueix una fotografia del rei cap per avall.
Amb el primer cartell s’acostuma a respectar l’espai de cada formació, a partir del segon algun va a parar a sobre del rival.
Susagna Roura, candidata de Junts, té molt clar què ha de fer el seu partit a Madrid: “Hem de ser la pedra a la sabata. Hem de dir que ja n’hi ha prou que ens prenguin el pèl i els diners”. I avança que no donaran suport a cap govern –ni del PP ni del PSOE– “si no es reconeix del tot el dret a l’autodeterminació”.
Per Josep M. Reniu, senador d’ERC, l’abstenció aquest 23-J només beneficia PSOE, PP i Vox en un moment en què cal defensar Catalunya de totes les amenaces de recentralització i de retallades de drets. “Quan ERC hem tingut força hem obligat els partits espanyols a mou-re’s”, assegura. Reniu creu, per tant, que anar a votar en aquestes eleccions “és un dret però també una obligació”.
Carla Dinarès, de la CUP, considera molt necessari que “la veu cupaire i antifeixista” sigui present al Congrés dels Diputats en un context en què si guanya el PP guanya Vox i si guanya el PSOE també, en el fons, guanyen les dretes”. Dinarès recorda que en les municipals ja es va poder veure que si no es va a votar qui se’n beneficia sempre és la dreta.
Des del PSC, Josep Paré posa en valor la feina que ha fet Pedro Sánchez durant aquests anys i que una victòria del PP posaria en perill “el salari mínim, les pensions, les polítiques pensades per a les persones i per fer una societat millor…”.
Iñaki Escudero, de Sumar, demana el vot per continuar les polítiques que la seva candidata, Yolanda Díaz, ha dut a terme al capdavant del Ministeri de Treball. Escudero alerta també del “risc real” a Catalunya i a tot Espanya d’una victòria de la dreta i l’extrema dreta.
