La fragilitat del Ripoll antic, d’aquells carrers i places que segles enrere ja formaven part de l’entorn immediat del monestir, ha estat una preocupació constant al municipi durant aquest segle. La Generalitat va incloure el barri Vell en la Llei de barris de 2005, per frenar la degradació de l’espai que antigament quedava dins de la muralla que encerclava la vila amb els rius com a fronteres naturals.
L’Oficina d’Habitatge va presentar aleshores un estudi basat en 228 enquestes fetes a veïns on xifrava en 1.103 el nombre d’habitatges d’aquest espai, un terç dels quals desocupats. Una dècada i mitja més tard el barri no ha sortit encara de l’UCI, i alguns aspectes que subratllava l’estudi, com ara l’estat d’abandonament d’alguns habitatges, la manca d’ascensors i la diàspora d’algunes famílies arrelades durant generacions cap a altres barris o municipis, continuen marcant-ne el devenir.
L’objectiu de la campanya de rehabilitació que està promovent l’Ajuntament ripollès en pisos del barri Vell és posar a disposició dels propietaris una eina per reformar-los i alhora destinar-los al lloguer social perquè les classes més desafavorides en treguin partit. La setmana passada va organitzar una visita a dos dels set pisos que ja han passat per aquest procés liderat per l’ens municipal. Els habitatges situats a un immoble de la carretera de Ribes, davant de l’escola Vedruna, van omplir-se amb persones de diverses professions per constatar-ne el resultat. Dels antics espais poc acollidors i amb unes condicions sota mínims per ser ocupats s’han convertit en pisos moderns i a punt per moblar i entrar-hi a viure.
El procés consisteix en una inversió màxima de 20.000 euros en cada pis, d’un total de 123.000 que hi ha destinat l’Ajuntament. Una comissió tècnica en valora les possibilitats, es redacta un projecte per consensuar amb el propietari, s’agilitzen obres i tràmits a través del mateix equip municipal i un cop reformat entra a la borsa de lloguer, gestionada també des de l’Oficina d’Habitatge. Durant 10 anys es manté en aquest règim, el lloguer del qual serveix per compensar la despesa pública, i a partir de llavors els beneficis ja reverteixen de nou en els amos.
A banda de la destinació a lloguer social, la reforma dels pisos té altres beneficis per al teixit humà de Ripoll. Per una banda, perquè la reforma la fan treballadors amb problemes d’inserció laboral o aturats de llarga durada que viuen al barri Vell, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya. Per una altra, perquè les obres generen activitat econòmica i social. La directora de Projecció Econòmica de l’Ajuntament, Helena López, explicava durant la jornada de portes obertes que “aquesta és una aposta política” i que l’esforç públic passa per “trucar a cada propietari o comunitat per donar-los a conèixer la campanya”, a la qual hi ha temps per adherir-s’hi fins a final d’any. En la visita hi van participar arquitectes, empresaris, tècnics, un regidor de l’equip de govern (Junts) i un altre de l’oposició (ERC), a més de propietaris i vilatans interessats en la iniciativa.
