Quin seria per vostè el titular d’aquest inici de curs?
Des de l’òptica de la Catalunya Central ha estat una de les arrancades més tranquil·les dels últims anys. Deixem enrere la pandèmia. El passat va ser mogut a causa del canvi de calendari, les tardes de setembre, l’acord a última hora amb els sindicats sobre la reducció d’una hora lectiva… Aquest inici l’hem viscut més tranquils.
Pensàvem que diria el descens de nens i nenes a Educació Infantil.
Una reducció de la natalitat mai és una bona notícia per a un país, tant de bo parléssim en sentit contrari, seria indicatiu de vitalitat. Ara bé, sí que és veritat que davant la davallada el departament podia fer dues coses: mantenir les ràtios tal com estaven, la qual cosa hauria comportat tancament de línies i menys grups i docents, o rebaixar-les. Hem triat la segona opció, i a moltes poblacions d’entre 5.000 i 10.000 habitants la ràtio d’I3 queda a 18 o 19 alumnes. Malgrat que la disminució de la natalitat no està a les nostres mans, hem buscat la millor solució.
Però si es manté no hi ha el risc que sí que acabin suprimint línies?
Ara tenim sobre la taula la revisió dels mapes escolars, de bracet amb els ajuntaments i cada comunitat educativa. La meva opció la tinc molt clara: abans reduir línies i repartir l’alumnat que tancar escoles.
Com s’està notant la gratuïtat de l’I2 a Osona i el Lluçanès?
Alguns municipis no han percebut cap increment de demanda, però em consta que a Manlleu, per exemple, hi ha llista d’espera. A les llars d’infants municipals, són els ajuntaments els que decideixen si poden ampliar places. Des del departament oferim una línia de subvenció en aquest sentit. Que en general s’hagi incrementat la inscripció, tant a les escoles bressol públiques com privades, és una bona notícia: coneixem els alumnes abans, fem una millor diagnosi dels municipis i un repartiment més equilibrat.
A Osona hi ha segregació escolar?
N’hi ha, perquè n’hi ha hagut durant molt de temps. D’aquí que sortís la necessitat de crear un decret d’admissió que miri de combatre-la regulant les assignacions. Som tot just al segon curs que ho duem a terme, i s’ha avançat moltíssim, però es tracta d’una lluita de temps. No es pot canviar la fisonomia d’un centre d’un dia per l’altre.
La reconversió de l’escola Puig-Agut de Manlleu en una subseu de l’institut Antoni Pous i Argila tirarà endavant?
El que vam anunciar no és això, sinó que a Manlleu s’hi construirà un institut escola amb entitat pròpia. Com a conseqüència, els espais que quedaran lliures al Puig-Agut es podrien aprofitar per créixer en formació professional, tan necessària a la ciutat i a Osona en general. Després de les eleccions hi ha hagut canvi de govern a l’Ajuntament. Mantenim la nostra voluntat, però l’escolarització és una aposta compartida entre administracions i comunitat educativa. N’hem de parlar. Veurem si seguim en la línia anunciada o explorem altres opcions.
Però al Puig-Agut li cal un trencament radical sí o sí?
Em consta que l’Ajuntament havia provat diferents maneres de combatre la segregació que no havien sigut massa exitoses. Aquesta ens semblava una bona solució.
I a l’Institut de Vic, quin futur li espera? Ha d’acabar sent un centre integrat de formació professional?
També ho hem de treballar amb la comunitat educativa, tal com ens vam comprometre amb l’Ajuntament, les famílies, la direcció i el professorat. No fa gaire que hem publicat el decret dels nous centres integrats d’FP. La direcció i part del claustre apuntaven en aquesta línia, però també és cert que encara tenim molta pressió d’alumnes d’ESO i Batxillerat. Són molts elements a sobre la taula.
El departament què hi veu?
Insisteixo que les decisions sobre educació impliquen molta gent, tota la comunitat. De formació professional en necessitem més i ara mateix a la Catalunya Central no hi tenim cap centre integrat, però veig difícil qualsevol canvi a curt termini.
L’equip de govern de l’Ajuntament de Vic reclamava dimecres, en l’inici de curs, un tercer institut. Reconeixen que la ciutat el necessita?
Cal repensar els mapes escolars, i està clar que pel de Vic ens hem d’asseure. Amb la regidora d’Educació ens vam emplaçar a trobar-nos després de les eleccions municipals. És el que farem.
Fora de les grans ciutats, l’aposta d’Educació passa pels instituts escola? Els últims temps n’han construït o posat en marxa a Balenyà, Folgueroles, l’Esquirol…
No tenim un únic model. Valorem el que s’ajusta millor a cada realitat segons el context geogràfic, el tipus d’alumnes… L’institut escola de Balenyà està funcionant molt bé. El de Folgueroles es mou en xifres més baixes, però també n’estem contents. Ara caldrà veure el del Cabrerès, de perfil més rural.
L’institut de Gurb quedarà acabat sí o sí aquest 2023?
Gairebé es fa estrany dir-ho, però les obres avancen súper bé. Comptem traslladar-nos pel gener.
Les següents a la llista són les escoles de Perafita i Santa Eulàlia?
Tots dos projectes estan aprovats per acord de govern, amb diners assignats, és a dir que es faran sí o sí. Ja hem començat els processos participatius previs a la part més administrativa, la fase en què entre tots decidim com volem que siguin les escoles. A partir d’aquestes peticions i l’anàlisi de les necessitats dels municipis activarem la presentació de propostes.
S’atreveix a posar-hi dates?
Entre l’acord de govern i el moment que tenim les claus de l’edifici poden passar entre quatre i quatre anys i mig, però el procés participatiu ho activa tot. Anem ben encaminats.
Va viure de prop la crisi d’El Roser, a Sant Julià. Què pensa del nou patronat?
És una escola concertada, les persones que se n’han fet càrrec tenen el seu propi projecte. Hi mantenim reunions assíduament, l’inspector està al cas que es compleixin les normatives, currículum… Però llibertat per treballar. No depèn de nosaltres.
De centres concertats cada vegada n’hi ha més a la corda fluixa. El procés natural és que s’acabin integrant a la xarxa pública?
A Osona, l’últim any van canviar de titularitat d’una congregació més petita a les Vedrunes els Sagrats Cors de Centelles i els de Torelló, però són integracions que el departament ni promou ni va a buscar. Nosaltres acompanyem en el procés, valorem si el municipi va faltat de places, si les pot assumir la xarxa pública… No existeix una solució ràpida ni replicable a tot arreu.
Podria passar el mateix amb el Sagrat Cor de Vic?
Al seu moment va semblar que manifestaven aquesta opció, però després de reunir-nos amb tota la comunitat es va resoldre continuar igual.
Escolaritzar els alumnes amb necessitats educatives especials a l’escola ordinària consta entre els objectius d’Educació, però des dels centres es queixen de retallades en vetlladors. És contradictori.
El pressupost del 2023 augmentava en 25 milions d’euros la partida per a la inclusió. Hem incrementat i mantingut les hores de vetlladors respecte al curs passat, però com que també posem més mesures de detecció creix considerablement l’alumnat. Només a la Catalunya Central n’hem registrat 150 nous casos. Això comporta redistribucions. Els centres poden tenir altres recursos dedicats a l’escolarització inclusiva, com ara les aules de suport intensiu o estar sobredotats de docents. Són tot d’aspectes que tenim en compte a l’hora de valorar el conjunt, a banda de formar la plantilla, ampliar els professionals als serveis territorials… I igualment tampoc neguem que necessitem més recursos. La consellera ja ho està negociant.
Hem entrat a l’era de la formació professional?
Els últims dos anys s’ha fet evident. A Osona aquest curs augmentaran en 300 els alumnes de grau mitjà. En superiors també n’hi haurà un centenar més. Per això apostem per crear nous cicles, implantar-los i oferir FP a diferents instituts.
Quantes hores fa ús del mòbil Gemma Boix?
Ui, massa. A part que vaig amb dos, el personal i el de la feina.
Els telèfons han d’estar permesos a les escoles?
Com amb tot a la vida, si se’n fa bon ús no tindríem per què eliminar-los. El repte és que tothom sigui responsable. Socialment hem de prendre consciència que estem massa pendents del mòbil i la immediatesa. Jo, com a docent, l’utilitzava poc, tenia altres recursos digitals que ja em permetien fer activitats innovadores, però a companys d’altres matèries els anava molt bé. És un debat que hem d’entomar.
Entomar vol dir legislar?
Vol dir parlar-ne. En l’ús del mòbil també hi tenen responsabilitat les famílies. Com a pares i mares no podem donar el telèfon als nostres fills i després esperar que les prohibicions arribin de part de l’administració.
Hem començat l’entrevista demanant-li un titular sobre l’inici de curs. Li ha passat pel cap dir la vaga de docents?
A la Catalunya Central la van secundar 25 professionals de 1.500. No arriba a l’1%. Amb aquesta xifra no crec que calgui parlar-ne.
