Com ha anat a parar a la llista de la CUP per a les eleccions al Parlament? S’ha ofert o l’hi han proposat?
Som cupaires perquè som militants, activistes i participem d’una assemblea que decideix o proposa uns noms a la llista. En aquest cas, amb l’afegitó que no hem tingut el temps que ens hauria agradat.
Quina relació té amb la cap de llista Laia Estrada?
Personalment no la conec, perquè és de Tarragona, i no hi he coincidit. Però em sembla una persona molt capacitada, una militant de pedra picada, amb uns valors i uns criteris molt clars, i una lluitadora nata. Ens representarà i ens representa molt bé. Ha fet una feinada indiscutible durant aquests anys al Parlament.
Per arribar a liderar la CUP a les eleccions catalanes hi va haver un duel entre Laia Estrada i Laure Vega. Qui li agradava més?
No va ser un duel en cap cas. Són dues persones que formen part de la CUP i dues companyes de militància. Em semblava bé tant una com l’altra. El que és més interessant és qui hi siguin totes dues.
El lema de la CUP és “Defensem la terra”. De qui o de què volen defensar-la?
Defensar la terra és defensar la seva gent i, per tant, totes les problemàtiques associades. És defensar un model econòmic, polític i social que tendeixi a solucionar els problemes reals de la gent i que tingui en compte que estem en un context de crisi climàtica i social. Perquè si no defenses la terra i la seva gent, de què serveix tot el sistema polític?
Les altres formacions no ho defensen?
No, en absolut. A Catalunya, la meitat de la població té problemes per arribar a final de mes, i un de cada quatre està en situació de pobresa o de risc d’exclusió social. Això vol dir que a la pràctica, qui ha estat governant no ha tingut en compte els problemes de la gent, que s’accentuen cada vegada més. S’han de posar a la primera línia de l’ordre del dia aquestes dues crisis que coexisteixen i presentar propostes per revertir-ho.
A l’enganxada de cartells situava com a tres grans prioritats per a Osona l’ecologisme, la mobilitat i la llengua. Quines propostes tenen per a l’ecologisme?
Estem en crisi climàtica. Per nosaltres una de les solucions és establir un criteri ecologista per tendir cap a models de transició energètica, de mobilitat sostenible i de preservació del territori. A Osona, som una comarca amb una aigua que no es pot beure perquè tenim els aqüífers contaminats, per un model econòmic de cabanes porcines desorbitades i sense control de com aquestes explotacions afecten el territori, i un aire que no es pot respirar per una mobilitat molt nociva. Cal desenvolupar el pla de la qualitat de l’aire, que el conseller té encallat en un calaix, i dotar de partides pressupostàries el territori per aplicar mesures. En el fons, això va directament associat a un problema de salut pública molt important i no veiem que s’estigui fent res.
Quines mesures tenen pensades per fer front a la sequera?
Hem arribat a aquesta situació perquè hi ha una gestió que no controla els recursos hídrics, que pensem que hauria de ser de l’administració pública. S’està deixant de banda els pagesos en pro de beneficiar un model turístic que té uns consums d’aigua altíssims. Això ens porta a una situació en què la sequera només la pateix qui no se la pot permetre. Només té aigua qui la pot pagar. L’aigua, doncs, com tots els béns públics i com tots els serveis essencials, s’ha de controlar des d’allò públic per fer front a aquestes coses.
És partidària que hi hagi parcs solars a Osona?
S’ha d’estudiar bé, perquè una cosa és que defensem les energies renovables i l’altra és com la seva implantació destrossa el territori. Tenim els polígons plens de cobertes que són el lloc ideal i idoni on s’han de col·locar.
Sobre la mobilitat, un dels eixos principals és la millora de l’R3. Confien que s’executi el desdoblament entre Centelles i Vic?
Fins fa uns dies estàvem pendents que es publiqués un estudi que feia mesos que reclamàvem. No estem tan preocupades, però seguim tenint molts dubtes pel traspàs de Rodalies. Per començar, demanem que sigui de la xarxa sencera i no només de línies perquè si no es fa ben fet pot ser que generi més problemes dels que hi ha ara.
Confien que se solucionin quan passi a mans catalanes?
Sempre s’ha de confiar, amb més o menys garanties. Demanem una aposta clara pel transport públic i primer s’ha de garantir una xarxa per poder-nos-hi moure. En aquest sentit, proposem que es reforci l’R3, com a eix vertebral de la comarca d’Osona fent que totes les línies que van de Barcelona a Vic també arribin fins a Manlleu i Torelló. Si aquest eix quadra i es coordina amb els horaris i la xarxa de bus, llavors pots fer servir les estacions com a punts intermodals. I que el tren arribi fins a Torelló no és pel traspàs, depèn de la Generalitat. Hem de ser conscients que hi ha moltes coses que es poden fer i no s’estan fent.
També han proposat autobusos nocturns per la Plana.
La voluntat i la motivació és acabar amb l’anomenat efecte Ventafocs. Això vol dir que no només es proposa un bus nocturn dins la comarca, sinó també que arribi a Barcelona. Més transport públic també és més seguretat a la carretera.
La tercera prioritat és la llengua. Què suggereixen?
La primera més fonamental i important és un compromís de defensa absoluta del català. És una llengua en emergència i políticament s’han acatat sentències de tribunals que han obligat a introduir el castellà com a llengua vehicular. Cal garantir que és la llengua vehicular, no només a l’escola. Això implica un pla de xoc als centres o crear una conselleria de llengua amb tots els ets i uts, és a dir, amb adjudicació pressupostària i un desplegament tècnic, i amb una discogràfica pública i l’agència de traducció i doblatge en català per garantir-ne continguts.
La CUP té nou diputats. A què aspira ara?
No fem discursos, llistes ni programes electorals en funció d’uns resultats de les enquestes. Aspirem a tenir el màxim suport possible. Està més que clar i demostrat que quan la CUP ha tingut possibilitat d’incidir en la política institucional han passat coses. En aquesta última legislatura, vam començar-la investint el president Aragonès amb una sèrie de propostes i una aposta clara perquè el Parlament virés cap a l’esquerra. Ens hem trobat una esquerra que prefereix que marqui l’agenda política la patronal i el PSOE. Estaria bé que cap vot d’esquerres se n’anés a la patronal i es quedés a la CUP per garantir que qui marca l’agenda no és Foment sinó els problemes de la gent.
També és portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Vic. Es veu fent el salt de la política vigatana a la catalana?
No es pot dir mai que no a res, el que sí que és veritat és que els cupaires tenim un codi ètic. És el meu segon mandat com a regidora a la ciutat i per codi ètic serà l’últim. A la CUP hi ha planter i moltíssima gent que ens representem mútuament. L’essència i la gràcia és que hi hagi qui hi hagi davant, el projecte polític serà el mateix. No anirem en funció ni de personalismes, ni d’interessos personals. L’error també està a convertir la política en professió. Això explica com ha anat evolucionant la política catalana quan s’han ficat les cadires per davant dels interessos col·lectius.
Aquests dies s’estan fent xerrades sobre la implantació del porta a porta a tres zones de Vic. A la CUP els agrada el model mixt, on també hi haurà contenidors xipats?
Hi havia un consens polític per implementar el porta a porta, que hem defensat a ultrança i que segons els números és el més efectiu per no generar tant residu. Ens preocupa la implantació d’un model mixt perquè no anirà bé, però encara ens preocupa més un model polític que no té criteri, improvisa i que pensem que la ciutat de Vic no es mereix.
