Com deia una pancarta davant la presó a Neumünster, “la Llibertat dels catalans també compta a Schleswig-Holstein”, compta per al futur d’una Europa en la qual ens puguem reconèixer tota la ciutadania europea

Que difícil que és escriure aquest petit article que se m’ha demanat. Sé que res serà igual en funció de la decisió que prengui la justícia del land de Schleswig-Holstein. Conec molt bé aquestes terres. Aquests totxos vermells, austers, freds, amb tants i tants edificis de tanta història; de víkings i danesos; de pors i d’encerts; de salvatges repressions i genocidis i de sacrificis honorables de roses blanques; de Thomas Mann i de paisatges amb horitzons sense fi. No sé pas quina serà la definitiva decisió dels tribunals alemanys sobre l’extradició del president Puigdemont. Sigui la que sigui, res tornarà a ser igual. Som a l’Alemanya protestant, a la de les ciutats lliures de la lliga Hanseàtica: Hamburg, Kiel, Lübeck, Schleswig, Röstock, Wiismar. Segurament serà a la cort de Kiel o de Schleswig on es resoldrà jurídicament el destí del nostre president i del nostre país. Serà en terres protestants. Allà on la corrupció és pecat de veritat, no pot ser confessada i, per tant, absolta. Allà on la responsabilitat davant del bé comú és un valor arrelat. Com els vells salzes d’aquestes terres. Es poden podar i podar, però sempre rebroten a la primavera, sempre tornen a donar fusta. No moren mai, sempre disposats a fer servei. Constato que el sentiment en una gran part de la societat alemanya és de patiment. La majoria creu en Europa, en la diversitat d’aquesta Europa. Estima els valors que tant sofriment va portar perdre. És una societat que respecta les lleis. És per això que moltes persones viuen contradictòriament les darreres notícies. La detenció del president, primer, no s’entén. Com és possible que el govern de Madrid no hagi fet propostes atractives per mantenir la unitat de l’Estat espanyol? Mai seria possible tractar Bayern [Baviera] per la via judicial i repressiva. Mai. No ho entenen. Com tampoc no entenen que un responsable públic se salti la Llei. En un article del diari Süddeutsches Zeitung, un articulista busca en el pensament d’Hannah Arendt raons per trobar explicacions a la via catalana: “La Llei és l’únic que s’interposa entre el poder i el poble”. I acaba dient el periodista: “Res ha funcionat, la Llei tampoc. Per tant, calen nous líders. Això sí, per ambdues bandes”. Fàcil. Els hi fa molta mandra. Ha de ser Alemanya qui determini el futur d’una situació que no els correspondria? Fins avui han insistit que no era cosa d’ells. Amb raó. Segur. Però la història torna a interpel·lar el poble alemany. RES NO TORNARÀ A SER IGUAL Passi el que passi, res no tornarà a ser igual. Es veuen obligats –a contracor– a liderar i marcar el futur de l’Estat espanyol. Fins ara, l’opinió pública alemanya no es plantejava res en concret. Amb la detenció del president de Catalunya, però, comencen a pensar que si opten per donar suport la Monarquia sense matisos –ells diuen: “en Rajoy”–, Catalunya, Espanya i Europa serà recosida sota la base de lleis inamovibles, sense tenir en compte el dinamisme dels territoris i de la seva ciutadania que, descontenta arreu d’Europa, demana canvis. Barcelona i Catalunya són el motor del sud d’Europa. Un far en el Mediterrani. A molts els agrada i a uns altres els enlluerna. Mantenir-se en les tesis del conservadorisme més ultra implica la regressió dels drets i emprendre el camí de la involució als estats més reaccionaris, que esdevindran cada cop més tancats, tal vegada com planteja l’extrema dreta del partit Alternativa per Alemanya. Si opten pel contrari, si no extradeixen el president Puigdemont, obriran en canal un Estat corrupte i viurem els inicis de la reconstrucció d’una Europa diferent. Però, per obrir en canal aquest Estat espanyol corrupte, cal que arribi a la premsa i als mitjans alemanys que la Primavera catalana va de debò. Ara ja no calen només decisions polítiques, ara cal un poble alçat i al carrer. Si és així, el nostre clam arribarà arreu. Com deia una pancarta davant la presó a Neumünster, “la Llibertat dels catalans també compta a Schleswig-Holstein”, compta per al futur d’una Europa en la qual ens puguem reconèixer tota la ciutadania europea.

Com deia una pancarta davant la presó a Neumünster, “la Llibertat dels catalans també compta a Schleswig-Holstein”, compta per al futur d’una Europa en la qual ens puguem reconèixer tota la ciutadania europea

Ciutat lliure de Schleswig