Jordi Vistós (MRI-AM) viu el seu segon mandat com a alcalde de les Masies de Roda, que té 758 habitants. En aquesta entrevista, un extracte de l’Angle obert de dijous, repassa temes d’actualitat, entre els quals la necessitat de canalitzar el torrent del Vicenç, el nou parc biosaludable o com rebaixar el problema del trànsit a Roda.
Aquests dies són de plens de pressupostos. El de les Masies de Roda puja a 1,12 milions d’euros, sense tocar ordenances el 2026.
Veníem d’increments de la taxa d’aigua i d’escombraries aquest any. Ens sembla que podem mantenir els números sense modificacions.
Les principals inversions seran…
Els carrers del barri de l’Esquerda, que no estan bé i s’han d’arreglar, i camins rurals, tot amb subvencions. El PUOSC, que l’hem hagut d’allargar fins al 2029 perquè abans calen canvis al POUM, el destinarem a fer una coberta a la pista de les Cases Noves. És una demanda de fa molt temps.
Queda menys d’un any i mig per a les pròximes eleccions municipals. Haurà estat un bon mandat?
Com a equip de govern estem molt contents d’anar tirant el poble endavant i fer tant com es pot. Busquem i traiem subvencions de sota les pedres. Fons propis no n’hi ha gaire: les Masies de Roda és un poble petit i amb poca indústria. Tot i això, aquest mandat haurem executat moltes inversions. Des que vam entrar el 2019 no vam prometre res, però sí que vam dir que hi seríem i que sempre escoltaríem els veïns. La prioritat és trobar solucions als seus problemes i, si no sabem com, explicar-los per què.
Què volen deixar fet abans que s’acabi el mandat?
Al barri del Vicenç hi ha un torrent, al costat del tennis, que és problemàtic. Alguna vegada se’ns ha desbordat, és un perill, però fer-hi obres val molts diners. Ara l’ACA ens redactarà el projecte d’actuació. En principi el tindrem l’any que ve. Esperem que també surtin subvencions per finançar alguna part de l’obra.
Un altre projecte que executaran el 2026 és el parc biosaludable, la proposta guanyadora dels pressupostos participatius. Què vol dir aquest nom?
Un lloc per fer exercici, pensant sobretot en la gent gran. Serà un atractiu més a l’espai entre l’Ajuntament i la llar d’infants, on ara també tenim el parc de cal·listènia per al jovent. El vam poder tirar endavant gràcies a una subvenció de la Diputació. En aquest cas, el biosaludable ha guanyat els pressupostos participatius. Estem contents que es van presentar moltes propostes, però sí que és veritat que a l’hora de votar costa que la gent es motivi. Hi havia més de 600 persones amb dret a vot i el van exercir com a molt 90.
Ja que parlem d’equipaments, diria que al poble van ben servits?
La sala polivalent s’utilitza moltíssim, gairebé no tenim hores lliures, i s’hi desplega un ventall molt ampli d’activitats. Hem arreglat tota la zona de l’Ajuntament i, amb la Feixa a l’estiu, s’ha potenciat molt; molta gent abans ni sabia on eren les Masies de Roda i ara sí. Ens interessa que els veïns trobin coses per fer a casa. A partir d’aquí, sempre oberts al que vagi sortint.
L’Ateneu que s’havien plantejat en algun moment l’emplacen a llarg termini?
El projecte el tenim. El problema és que els terrenys que prevèiem estaven cedits i no a nom nostre, de manera que els vam haver de comprar. Quan ja ho teníem tot, va esclatar la guerra d’Ucraïna: la inversió per a l’Ateneu va passar de 380.000 euros a un milió. Vam dir que no. No podíem buidar les arques municipals per això, pensant que a més a més després s’ha de fer manteniments. Ara la zona està arreglada, hem fet desguassos i tant la llar d’infants com l’Ajuntament i la sala polivalent van amb els pertinents. Veurem si més endavant serà el moment de l’Ateneu, però ara per ara no.
Les Masies és un poble disseminat. Com es construeix identitat de poble?
És complicat, perquè no tens un nucli urbà on fer coses i que el veïnat es trobi. Som un poble de quatre barris, i cadascun amb casuístiques diferents. Cohesionar costa, però ho estem intentant i diria que cada cop ens en sortim més. Festes cèntriques, per exemple, les fem a l’Ajuntament, perquè a tothom li impliquin el mateix desplaçament.
Roda durà a terme un procés participatiu per proposar solucions al trànsit. Quina seria la de les Masies?
La problemàtica hi és. Jo visc a l’entrada de Fontanelles i tinc la carretera a sota casa; soc el primer afectat. Però s’ha de ser coherent: quan em vaig comprar la casa, la carretera ja hi era. Crec que l’eslògan “Urgeix la variant” no és correcte. De quina variant parlen? N’hi havia una que anava d’ICAB fins als túnels de Bracons que es va descartar per magnitud, i un estudi diu que entre Roda i les Masies s’hi mouen cada dia 5.500-6.000 vehicles. Som veïns que anem a treballar, a l’escola, a comprar… 12.000 desplaçaments de dins que continuarien sent-hi per molt que hi hagués la variant.
Però i els camions?
El 2019 ja vam proposar a la Generalitat arreglar la carretera de Sant Martí, i soc conscient que parlo d’un altre municipi, i enllaçar-la amb la ronda nord i els polígons de Manlleu. Això portaria els camions a l’accés per la Miranda i se’n podria prohibir a dins de Roda. També s’ha de tenir en compte que Roda ha crescut de 4.500 habitants a 7.000. És incompatible augmentar població i alhora voler treure cotxes. D’altra banda, molts dels defensors de la variant obvien que, si es construís, els passaria l’actual carretera per davant i una de nova per darrere. El que està clar és que nosaltres no destrossarem el poble de les Masies.
Però alguna solució s’ha de desencallar, no?
Sí, pacificar. Territori ens han assegurat una rotonda a la sortida de les Cases Noves, que fa molts anys que la demanem, i també en voldríem una a Fontanelles per reduir la velocitat. A més a més, tot el que es pugui fer a Roda, com ara canvis de direccions. Creiem que aprofitar la ronda nord de Manlleu serviria tant pels camions de Patel com per la gent del Collsacabra, que el cap de setmana en mou molta. L’altre argument és aquest que, si un poble no té altres artèries, com és el cas de Roda, s’ha de plantejar si pot créixer tant. Els cotxes de moment no volen.
Treballen un conveni amb Manlleu i l’Esquirol perquè la Policia Local de Manlleu pugui patrullar als seus pobles. Arribarà a bon port?
Ho estem treballant. Manlleu ha reforçat molt la seguretat els últims anys i sembla que hi està predisposada, però tant les Masies com l’Esquirol no podem aportar gaire diners. Dependrà d’Interior, segons si subvenciona o facilita que la Policia Local pugui incorporar més efectius. El repte són els diners.
En residus, contents?
El porta a porta va bé, i tenim la particularitat que ens fem el compostatge. El projecte amb el Centre BETA de la UVic continua. El pròxim pas serà que els veïns disposaran de dades en temps real.
Ha arribat el fred i la qualitat de l’aire a la Plana de Vic torna a estar cada dia en vermell. Hi ha marge de maniobra dels ajuntaments?
És un problema de fa molts anys. S’han proposat solucions, tant des del Consell com la Diputació, però no hi ha manera de fer-les efectives. Des de les Masies de Roda hem parlat diverses vegades amb Osona Respira, i en una reunió conjunta amb pagesos l’any passat es va acordar els terminis de prohibició de cremes agrícoles. La qüestió és que anar repetint això posa el focus permanentment en un col·lectiu, quan per exemple les estufes també contaminen i no ens plantegem pas tancar-les. Nosaltres llogarem trituradores quan els pagesos en necessitin, però l’ideal seria que el servei vingués del Consell Comarcal per a tots els pobles.
Es tornarà a presentar el 2027?
La teoria és que sí. M’he posat a disposició de l’equip. A partir d’aquí, la decisió de l’ordre de la llista dependrà de tots. També és important que entri gent nova que es vulgui implicar i fer coses pel poble. Cada dia costa més.
