Aquest segon mandat a l’Ajuntament el viu més tranquil amb l’experiència que ja té?
Ja hi ha un camí fet d’aquests quatre anys i havent estat també regidor i al final amb tot això acabes donant l’empenta que necessita el poble.
No tenen oposició. És bo?
Som un poble petit i intentem estar a tot arreu. Això fa que ens arribi tot allò bo però també tot allò dolent. Nosaltres mateixos intentem ser molt crítics amb el que fem i després tota la crítica constructiva és benvinguda.
El mandat passat els van ocupar sobretot l’escola i el pavelló. Quins són els projectes pendents?
Un és la compra de la rectoria de Sant Quirze i Santa Julita, que si tot va bé abans d’acabar l’any farem l’escriptura amb el Bisbat i això ens permetrà donar-hi diferents usos que encara no tenim tancats i que volem consensuar. Parlàvem de posar-hi pisos per a jovent. També hi ha el projecte d’un centre de dia o habitatge per a gent gran i hi ha aquesta opció de la rectoria però també d’altres que ens estem plantejant. Per exemple, estem negociant amb una entitat bancària per veure si ens podem entendre per a la compra d’una casa del nucli central del poble.
Els últims mesos han estat notícia per les seves queixes i al·legacions a la reforma del carrer Major de la Guixa. Se senten més escoltats?
No, estem exactament igual. La informació que tenim és la mateixa que teníem, que és cap. Sempre hem dit que entenem que hi ha un problema a la Guixa i que s’hi de trobar una solució. El que passa és que creiem que les formes no són les correctes. No tenim cap resposta de les al·legacions i veurem com actuen tant la Diputació com l’Ajuntament de Vic.
Se li queixen els veïns del semàfor o s’han resignat?
Al semàfor ja sabem que ens hi hem de parar i no és problema. Tenim la sort que des de Muntanyola hem obert l’altre accés des de Tona a través de la Diputació de Barcelona i amb això estem molt contents perquè hi ha veïns que ara passen per allà. Però hi ha un sector del poble que no està content i nosaltres ho traslladem.
Diu que està content amb la Diputació per l’accés per Tona, però en canvi va ser crític amb l’ens durant la nevada del març perquè no els van netejar la carretera.
Esperem que a la propera no es torni a repetir. Som conscients que quan neva a tota la comarca es va fent el que es pot i entenem que es prioritzin accessos que no siguin els nostres. Ara bé, quan només està nevant en cotes altes i afecta la carretera d’accés a casa nostra s’hi ha de posar més atenció.
Aquest any van posar en marxa el consultori mèdic. Quin balanç en fan?
Molt positiu. Posar-lo en marxa no és fàcil perquè la gent està molt acostumada a desplaçar-se a Santa Eulàlia o directament al CAP del Remei de Vic i per això estem fent trucades per explicar com funciona. Ara, aquest mes d’octubre, ens comença a visitar el metge, i faran una setmana cada un amb la infermera. Evidentment no s’ofereix un servei d’urgència, sinó de visites regulades, però n’estem molt contents.
També han implantat un nou sistema al dipòsit de l’Hostalot per millorar la qualitat de l’aigua. El municipi, que depenia íntegrament de l’aigua del Ter, va començar a captar-ne d’un pou en desús. Com els va?
Bé, precisament no fa gaire es van acabar de fer totes les proves de salut que ens requerien i amb això es va poder ja obrir. No deixem d’agafar aigua del Ter, però no amb la mateixa quantitat, que això és molt important. Hi sumarem també subvencions de l’ACA per continuar amb la millora del mateix pou i recuperar-ne d’altres que antigament funcionaven.
Recentment també s’ha creat a Muntanyola l’Associació de Propietaris Forestals de la Plana de Vic. Els preocupen els boscos?
Sí, perquè si transites una mica pots veure l’afectació que ha tingut sobretot el pi mort. Conjuntament amb l’ADF Fontfreda, que engloba Muntanyola, Santa Eulàlia, Malla, Tona i Vic i també hi hem sumat Gurb, ens reunim els diferents alcaldes per veure com podem gestionar aquests boscos, que la majoria són de propietat privada, i donar-los un cop de mà amb l’associació amb recursos econòmics i tècnics i evitar que a l’estiu hi hagi incendis. Aviat es demanarà una subvenció específica per les diferents zones i esperem poder-ho anar solucionant.
Últimament diversos ajuntaments s’han queixat d’abocaments als seus municipis. També en pateixen a Muntanyola amb tant bosc? Temps enrere es trobaven plàstics cremats de robatoris de coure…
En aquell cas, que n’hi va arribar a haver cinc, els Mossos d’Esquadra van fer les seves investigacions i sembla que ho han resolt, però n’hem tingut d’altres, ja siguin abocaments de runes, productes que no es poden tirar a la deixalleria o que tenen un tractament especial. Aquest any la Diputació de Barcelona ens ha tret una ajuda concreta per poder-ho gestionar.
L’any passat els va sorprendre una festa il·legal que els va fer patir pel risc d’incendi. No ha tornat a passar, però els preocupa que vagin a més?
Sí, i de seguida que se sent música en algun lloc hi ha gent que ja em truca. Ens preocupa i en el seu moment amb la Generalitat ja vam posar fil a l’agulla a la finca, que és el Pla del Vilar. Vam poder fer la demanda corresponent i aquestes últimes setmanes s’hi van acabar feines de prevenció d’incendis, que hem pogut continuar en altres finques públiques de l’Ajuntament. Ja fa unes setmanes que vam començar a l’entrada del barri de Fontanelles i ho aprofitarem per fer-hi zones de passeig.
A Muntanyola tenen tres de les urbanitzacions amb deficiències. En quin punt es troben?
Hi ha barris que no tenen sanejament i tenim estudis de la Diputació per valorar què fem i què no. És molt costós i hem de tenir en compte que tenim altres projectes en marxa com la depuradora de Fontanelles. Volem traslladar al govern que a vegades el territori no es pot adaptar a la llei i caldria trobar altres solucions.
I amb Múnter quina relació hi ha, perquè s’havien plantejat fer una consulta sobre la seva segregació però la van aparcar?
Fa un parell de mesos vam fer una reunió explicativa sobre les inversions en aquell sector, com fem amb la pagesia o els diferents barris. Hi farem actuacions importants aquest any i també el que ve, com ara vorals transitables, la recuperació de la Caseta del Mestre o les bústies.
Muntanyola està de moda gràcies a en Peyu, les seves cabres i el festival que ha impulsat. Hi han notat?
En Peyu i la Mireia han fet una feina molt bona amb les cabres, estan molt integrats, podem comptar amb ells i n’estem molt contents.
Per acabar, vostè va ser un dels militants d’ERC que va signar el manifest a favor de renovar la direcció del partit. Com està vivint la pugna que hi ha?
En pobles petits se’ns fa difícil seguir què passa, però en aquest cas hi ha un tema important que ens afecta a tota la militància. El més important és que puguem reconstruir el que hem fet tots aquests anys.
Ha pres ja una decisió de quina és la seva opció?
En parlem com a secció local i jo vaig firmar el manifest perquè estic totalment d’acord amb el que marca.
Té ganes de continuar en política o no?
Porto vinculat a l’Ajuntament des del 2012. Ens passa factura familiarment i hem de parlar de si continuo. A esferes superiors segur que no hi aniré perquè ja n’he tingut l’oportunitat i jo estic molt vinculat a Muntanyola, que és el que m’agrada i em dona vida.
