El Departament d’Acció Climàtica treballa en un pla de qualitat de l’aire que amb l’horitzó del 2027 preveu més de 370 actuacions a desplegar entre la Generalitat, les administracions locals, la ciutadania i les empreses. El document recull la singularitat concreta de la Plana de Vic i els pics recurrents de partícules en suspensió o ozó troposfèric, però continua al forn, pendent que es resolguin les al·legacions que s’hi va presentar durant l’estiu. És per aquest motiu que Osona s’ha decidit a posar la directa i avançar mentrestant per compte propi.
Així ho van expressar dimecres els alcaldes i alcaldesses de la comarca, amb un full de ruta que passa per reactivar la taula supramunicipal per la qualitat de l’aire constituïda el setembre del 2019 i rescatar, actualitzar i complir el pla d’accions redactat a escala local el mandat passat. Sense ànim de generar alarma, però partint de la base que “el problema a la Plana de Vic és greu i cal treballarlo”, la regidora a l’equip de govern de l’Ajuntament de Vic i consellera comarcal Ester Coma (Junts) va desgranar dimecres mesures en quatre direccions. Cap de sorprenent, però totes importants en la suma a fi de combatre el còctel de factors que contaminen l’aire. En el capítol de mobilitat, els polítics es conjuren a empènyer el desdoblament de la línia de tren R3 i millorar- ne horaris, freqüències… amb l’objectiu que sigui una alternativa viable al vehicle privat.
També aconseguir recursos per al projecte internacional que lidera Creacció de dissenyar estratègies per moure’s de forma sostenible entre àrees urbanes i rurals (URBACT). Pel que fa al sector agroalimentari, essencial a la comarca, hi ha el compromís d’impulsar la transició dels actuals sistemes productius cap a la bioeconomia circular, una iniciativa comandada, en aquest cas, pel Centre BETA. Coma va destacar que Osona també despunta gràcies a la feina de l’Agència Local de l’Energia i el degoteig de comunitats energètiques i va afegir a aquest àmbit continuar explorant el biogàs i com revalorar els residus per descarbonitzar el seu tractament.
Seguint l’estela d’Arnau Rovira (Junts), alcalde de Manlleu, que plantejava al desembre que es cobri a l’àrea metropolitana de Barcelona un impost que reverteixi als municipis que en reben la contaminació, la consellera comarcal va insistir que cal coordinar-se amb la capital catalana i la seva zona d’influència: “A l’estiu, l’ozó ens genera contaminació en quantitat i durades llargues. Partint de la base que amb els sistemes actuals en podem preveure els pics, es podria actuar ja preventivament allà en termes de transport, a banda de continuar informant nosaltres la ciutadania i prenent mesures locals”.
Que la qualitat de l’aire preocupa, i molt, ho van certificar després intervencions de diversos caps de consistori, des de Glòria Colom (ERC), de Lluçà, fins a Verònica Ruiz (PSC), de les Masies de Voltregà, o el vigatà Albert Castells (Junts), que va tornar a qüestionar si les zones de baixes emissions a Vic i Manlleu seran realment efectives per al conjunt de la plana tal com les està plantejant la Generalitat. Va prendre la paraula, així mateix, l’alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu (ERC), posant sobre la taula la necessitat d’obtenir recursos perquè al Consell hi hagi, a banda de compromís polític, un tècnic de mobilitat i qualitat de l’aire. David Solà (CUP), que encapçala l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, va demanar que no pesin les sigles i s’inclogui el seu grup a l’equip de treball malgrat no formar part del govern del Consell Comarcal. La taradellenca Mercè Cabanas (ERC), ja formalment nova presidenta del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, ho subscrivia: es tracta d’un “problema molt greu que realment haurem d’afrontar tots plegats”.
