Exactament quatre setmanes després que comencés la campanya per a les eleccions al Parlament del ja passat 12 de maig, representants osonencs dels partits polítics que concorren a les europees del 9 de juny es tornaven a trobar la mitjanit de dijous a divendres al mateix escenari, la plaça Major de Vic, i pel mateix motiu, enganxar els primers cartells electorals.
La delegació d’Esquerra Republicana hi arribava, per exemple, exhibint bon humor i clamant a l’uníson el molt bona nit que ha popularitzat el meteoròleg Tomàs Molina, ara número 2 de la seva candidatura. Una mostra del to distès amb què va transcórrer l’enganxada, la de la segona campanya en menys d’un mes i en uns comicis que arriben marcats per l’auge de l’extrema dreta i el debat al voltant de la immigració i el control de les fronteres.
Que les europees siguin les quartes eleccions en un any s’afegeix, de fet, a altres ingredients que poden portar a la desmobilització, com la llunyania amb què encara es perceben les institucions europees malgrat dictaminar molta de la normativa que transposen després els estats membres.
És en aquest sentit que els partits llançaven dijous crides a la participació i recalcaven, cadascú defensant el seu, que en aquests comicis s’ha de triar entre dos models. “La de l’Europa que avança, una Europa democràtica, solidària… o una Europa que mira enrere, al passat, tancada i que podria estar liderada per la ultradreta”, deia el socialista Antoni Poyato.
Les seves paraules contrastaven amb les de Pau Ferran, del PP, que apuntava que “a diferència del que passa aquí Espanya amb Pedro Sánchez, que va per lliure, nosaltres apostem per l’Europa de la cohesió, de la unió de tots els estats i on tinguem control de les fronteres i puguem seguir ajudant, com ara als nostres agricultors i ramaders amb la política agrària comuna”.
Junts, guanyador a Catalunya de les últimes eleccions europees –el 2019 i amb Carles Puigdemont de candidat–, es reivindicava al seu torn com la garantia de la veu catalana a Brussel·les. “Som una nació sense Estat”, apuntava l’encara presidenta del Parlament, Anna Erra, “si no ens defensem nosaltres mateixos, ningú defensarà els drets dels catalans, per això és tan important que la gent entengui que hi ha d’haver representació nostra a Europa, com han treballat i demostrat al llarg d’aquest temps el president Puigdemont i Toni Comín”.
Tot i tenir propostes diferents sobre com abordar-les, els diferents grups coincidien també dijous en les grans carpetes a entomar a Europa els anys que venen. Des del punt de vista de la republicana Eva Font, “la transició energètica i tota la lluita pel canvi climàtic; la pagesia, que ens toca molt de prop; el feminisme, i sobretot la lluita contra l’auge de l’extrema dreta”.
Arnau Martí, de Comuns Sumar, hi afegia les directrius que poden marcar les institucions europees pel que fa a la contaminació dels aqüífers o la mala qualitat de l’aire. També està clar que han entrat en campanya, a més a més de les migracions i el control de les fronteres, la crisi climàtica o el debat sobre què vol dir la paraula guerra al segle XXI i les polítiques de defensa.
Superat el tret de sortida que representava l’enganxada del primer cartell, els partits preveuen una campanya de perfil baix a escala local. Es concretarà en les habituals parades aprofitant els dies de mercat i únic acte per part de cada formació.
