De la llegenda de les patates a la de Palau

Diu la llegenda que van ser els monjos de Sant Tomàs els qui van introduir i implantar la patata a Osona ara fa 200 anys, a principis del segle XIX. Aquesta curiositat, i el fet que en la seva versió fregida es tracta d’un aliment molt popular i que s’acostuma a compartir, és el que va empènyer Sant Tomàs a dedicar a aquest producte l’obrador que funciona des de l’estiu al polígon de la Coromina de Manlleu. Entre l’agost i ara n’han sortit 5.600 quilos de patates fregides i les seves bosses s’han multiplicat als prestatges de botigues i supermercats de la comarca. La Sandra, l’Artur, la Núria… Als paladars que les han preparat i degustat durant aquest temps s’hi va sumar divendres el president de la Generalitat, que va inaugurar oficialment l’obrador. Pere Aragonès, de fet, va poder resseguir fil per randa com s’elaboren, ja que els mateixos treballadors el van acompanyar màquina a màquina, explicant curiositats com que hi ha una persona a la centrifugadora retirant les massa rosses i amb defectes, o que es fa servir només oli d’oliva verge arbequina d’origen català. Als parlaments, després d’haver conegut de primera mà el procés de producció, Aragonès va lloar Sant Tomàs, destacant que “la qualitat d’una societat es mesura per les oportunitats que es dona a les persones que, pel motiu que sigui, presenten un major risc de vulnerabilitat”. La coincidència va fer que just el dia abans de la visita la Generalitat hagués ratificat l’objectiu d’acabar el 2023 amb un pacte nacional per la discapacitat a Catalunya, un compromís que ha d’emparar els drets de ciutadans com Núria Molas. Justament en representació dels treballadors de l’obrador, ella va emocionar explicant què suposa participar del projecte de les patates fregides: “Em cuido del triatge, trec les cremades i ajudo a fer les bosses, a part d’anar-ne posant als palets. Tenir feina és molt important, vol dir un sou, una rutina, un lloc on relacionar-se i a mi m’ha servit per viure de forma independent en un pis amb tres companys més”. Amb l’objectiu que l’obrador segueixi a tota vela, i tal com va dir el president de Sant Tomàs, Joan Casany, el gran repte és ara “fer el salt a les comarques pròximes i aconseguir que les patates puguin trobar-se a qualsevol punt de Catalunya”. Aragonès i la comitiva que l’acompanyava, incloent-hi Montse Barniol, alcaldessa d’Alpens i delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, van saludar un per un encarregats, monitors i usuaris, entre els quals Artur Prat, a qui el president ja coneixia d’altres ocasions i va descriure com “un ambaixador” de Sant Tomàs i de Manlleu arreu del país. Aragonès: “Per als que ens agrada cuinar, sempre és un plaer conèixer indústries alimentàries” La visita a l’obrador tancava un divendres que el màxim representant de la Generalitat va dedicar gairebé íntegrament a Osona. Al migdia, visitant la fàbrica Tesem i dinant al Tse-Tse de Torelló i al matí, a Gurb, als terrenys on està previst construir la plataforma d’integració d’energies renovables i emmagatzematge (PRIMA). Traduint els tecnicismes, es tracta d’un centre que ha de marcar un abans i un després pel que fa a la transició energètica a Catalunya, treballant en l’ús de l’hidrogen com a matèria primera per descarbonitzar la indústria, l’estudi de bateris, la gestió dels residus o, entre altres àmbits, la rehabilitació i construcció d’edificis cada cop més eficients. L’equipament podria donar feina a unes 250 persones i l’alcalde de Gurb, Josep Casassas, en va subratllar in situ des de la ubicació estratègica –en un solar molt ben comunicat– fins a la transcendència, motiu pel qual instava la Generalitat a acceptar de forma definitiva la parcel·la i, d’aquesta manera, activar les obres. Els tècnics i polítics que piloten el projecte, incloent-hi Marta Morera, nascuda a Campdevànol i directora de l’Institut Català d’Energia, van posar el focus en l’afegit que, a banda de recerca pròpia, PRIMA també cedirà espais i expertesa a empreses que vulguin tastar-hi iniciatives d’àmbit privat. Marçal Ortuño, alcalde de Torelló, amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Montse Barniol / Generalitat de Catalunya https://www.youtube.com/embed/uBiZ4BOjXc8 La visita als terrenys on s’ha d’aixecar l’edifici arribava després que Aragonès hagués trepitjat també l’Ajuntament de Gurb, on el va rebre el consistori i se li va lliurar un exemplar del llibre Gurb, un poble arrelat a la terra, impulsat per l’exconseller de Justícia Carles Mundó el 2001, en la seva etapa com a regidor. I si el president de la Generalitat va marxar de Sant Tomàs amb bosses de patates i havent après la llegenda dels monjos, després de confessar que li agrada cuinar, Casassas també li va explicar la de l’ermita romànica de Santa Maria de Palau, una capella que deuria el nom a una comtessa que, anant del palau de Barcelona al monestir de Santa Maria de Ripoll, acostumava a fer parada en aquest punt. L’alcalde es va esplaiar en detalls sobre el municipi, com el tarannà rural o que el formen quatre parròquies, i va avisar el president: “A la pròxima visita hi haurà examen”.

De la llegenda de les patates a la de Palau

Sant Jordi a les places, el programa especial d’EL 9 TV per la diada

L’Atlàntida programa una desena de propostes per celebrar els 15 anys

ERC facilita a Junts, amb condicions, una modificació de pressupost a Manlleu

Tona tira endavant el Pla integral de millora del barri del Jalec

LA PREGUNTA

Qui guanyarà la Lliga de futbol?

Rescaten un grup que no tornava després d'anar a córrer cap a la Creu de Gurb

Ferit després que el colpegi el tren entre Manlleu i Torelló

Tres detinguts per intentar robar eines en unes obres a Vic

Marina Quintana, al centre, i Joan Moreno, en la presentació de Rodem!, el 2023

Crema un cotxe al costat de l'Eix del Lluçanès, a Sant Bartomeu del Grau

A judici una treballadora acusada d’estafar 30.000 euros a través de factures a Vic

Troben una granada de la Guerra Civil en una masia de Gurb

L’edifici del CAP de la plaça Divina Pastora, al barri dels Caputxins

La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a la Congregació de la Mare de Déu dels Dolors de Vic

Les relacions Vic-Manresa: "Als manresans se'ls ha posat la ceba al cap que Vic està molt bé, i és veritat"