De sota terra a la motxilla de les Tres Bessones

Al seu moment ja va ser un secret ben guardat –“per pebrots”, diuen els protagonistes– i tot i el pas dels temps ha perviscut el pacte de silenci. Les persones que van fer possible el referèndum no s’han presentat mai a cara descoberta ni han respost totes les preguntes sobre la logística de l’1-O a Osona i el Ripollès, però EL 9 NOU sí que n’ha pogut reconstruir fragments, com que a Vic s’articulaven a través d’un grup de Telegram tractant-se de músics i parlant sobre instruments, o que un centenar d’urnes van estar amagades en un soterrani de la ciutat ja des de l’estiu, fins i tot abans que el 6 de setembre la vigatana Marta Rovira (ERC) aixequés el dit a l’hemicicle del Parlament per demanar que es debatés la llei del referèndum. La història s’hauria d’escriure des de cadascun dels 69 pobles d’Osona i el Ripollès, perquè –seguint la seva idiosincràsia– a cada lloc hi va haver anècdotes, però la primera cita important va tenir lloc unes cinc setmanes abans de l’1 d’octubre, quan es va convocar els anomenats coordinadors per anunciar que el referèndum no comptaria amb la logística habitual d’unes eleccions. Era de preveure. Però això no vol dir que no generés mals de panxa i inquietuds. En aquell moment, entre les prioritats es va fixar garantir la disponibilitat de locals on votar i que cada coordinador bastís una xarxa de persones d’estricta confiança disposades a custodiar el material. Les urnes, aleshores ja molt buscades per la Guàrdia Civil, van arribar a Osona en caixes de 15 i es van passar gairebé un mes emmagatzemades en un soterrani de Vic. D’entrada s’havia previst distribuir-les amb una mica més d’antelació, però finalment es va esperar al temps just abans del referèndum. A partir d’aquí, les històries dels coordinadors es multipliquen. Hi ha qui les va repartir entre els col·laboradors la nit abans de l’1-O, fent-los entrar amb el cotxe ben bé al garatge de casa seva; qui va concertar una trobada al mig del bosc o qui aprofitava el final d’un tallat o una cervesa per executar el traspàs del paquet. La sensació general és que l’estructura va “rutllar bé”. Les persones que en van formar part destaquen sobretot la confidencialitat de cada moviment. La majoria no xerraven mai a través de WhatsApp, sinó que es van coordinar a través de Telegram, i els detalls importants tan sols es donaven a conèixer cara a cara i amb el mòbil lluny o guardat a dins dels cotxes, perquè “no podíem estar segurs de no tenir els telèfons punxats”. Al Ripollès es va replicar l’estructura de coordinadors i, penjant d’ells, altres veïns de qui només se sabia el nom i el telèfon a l’hora de repartir el material. Les paperetes també van arribar a temps abans de la consulta, però a un ritme molt més frenètic que les urnes. Osona les va haver d’esperar, de fet, fins entrada la matinada del mateix diumenge, quan una furgoneta que venia de Manresa les va descarregar en una nau industrial en terme municipal de Gurb. Aquella nit, el carrer on està situada va ser un continu de cotxes circulant amunt i avall amb els llums apagats. Un dels organitzadors de l’1-O explicava a EL 9 NOU en el primer aniversari del referèndum que “semblava de pel·lícula. Hi vaig arribar a l’hora que m’havien citat, a les 12, i em van dir que me n’anés a fer una volta per dissimular l’aglomeració. A 2/4 de 2 arribava a casa i vaig enviar un únic missatge a una persona dient-li que el menjar era al forn”. Unes hores després el punt de recollida de les paperetes es va traslladar a un edifici històric del centre de la ciutat de Vic, però de tota manera molts municipis guardaven un roc a la faixa, ja que ajuntaments, ciutadans a títol personal i entitats com l’ANC o Òmnium Cultural s’havien encarregat de fer-ne imprimir. Al Ripollès, un dels coordinadors va transportar paperetes durant tot el dia a dins d’una motxilla de les Tres Bessones. Es dona la circumstància, a més a més, que en ple 1-O aquestes persones van descobrir que n’hi havia d’altres en actiu, com aquelles a qui s’havia lliurat urnes plenes de paperetes falses per entregar a les forces policials en cas de sorpresa.

De sota terra a la motxilla de les Tres Bessones

Aliança Catalana aconsegueix a última hora els suports per salvar l’ajut europeu de 2,7 milions d’euros per la nau del Pla de Ripoll

Alba Riera i el Vic-ETB, protagonistes a la cloenda del ciclisme català 2025

Arnau Lledó presenta a casa el seu projecte per al Dakar

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Les millors imatges del Mercat Medieval de Vic

La febre per trobar el número de loteria de l'anunci d'un torró ha arribat fins a Tona

Tres persones intoxicades per monòxid de carboni als Hostalets de Balenyà

Set detinguts i una vintena de denúncies en un dispositiu Kanpai contra la multireincidència a Vic i Manlleu

Febre pel dècim que surt a l’anunci del torró

La Rosada de Prats de Lluçanès obre portes a una nova manera de viure i envellir al món rural

Girbau celebra un dinar de jubilats a les portes de Nadal

“Portem 22 mesos queixant-nos dels paons i no ens fan cas”

El veí de Barcelona investigat per un terreny a Manlleu evita declarar

Salvador Illa visita Espinelves i Folgueroles