Tot i que ja fa uns quants dies de la nit electoral de les municipals del 28-M, quan es van comptabilitzar els vots de tots municipis, divendres passat es va fer el recompte definitiu per part de la Junta Electoral de Zona de Vic, que agrupa la majoria de pobles d’Osona. Aquest òrgan, constituït per la presidenta, Ángeles Sánchez, i el secretari, Samuel Rierola, és l’encarregat de decidir si un vot és realment nul o acaba sent vàlid.
Per aquest motiu, a la bancada de la sala de vistes número 1 dels jutjats de Vic hi havia –ben atents– representants dels partits, com Susagna Roura, Rosa Vestit i Carme Sayós, de Junts; Lluís Argemí, d’ERC; Josep Paré, del PSC, o Miquel Sánchez, d’En Comú Podem. Tots ells, sobretot Junts i ERC com a forces més votades, volien fixar-se en aquells municipis on els va anar pels pèls d’aconseguir l’alcaldia, la majoria absoluta o simplement entrar a l’Ajuntament.
A més d’això, aquest recompte també serveix per mesurar el pols i conèixer l’opinió d’alguns dels electors. Com que el vot és secret, molts d’ells es deixen anar en tots els sentits. Mentre alguns mostren la seva indignació, d’altres fan volar la imaginació i l’ingeni amb frases o elements ben curiosos. EL 9 NOU n’ha fet un recull.
XORIÇ, RENECS I GARGOTS
Canalitzar la ràbia o l’emprenyament amb la política a través de les paperetes dels comicis és habitual. A més d’estripar-les, esmicolar-les o retallar-les, un dels grans clàssics és guixar-les o bé tatxar aquells noms que no són del parer del votant, com si de llistes obertes es tractés. Algun de més polit, fins i tot, va fer-ho amb típpex. N’hi havia d’altres que demanaven per escrit la dimissió d’algun conseller, maleïen els candidats amb insults o ensobraven tota mena de paperots i objectes, des d’una llufa, un embolcall de xiclet, un retall de diari, un tros de paper de cuina, el dibuix d’una cara trista o un tall de xoriç. Aquest últim, tal com apuntaven des de la bancada, “és mític”. Un de ben curiós i que va cridar l’atenció a la presidenta de la junta va ser el prospecte de Primperan, un medicament que serveix per evitar nàusees i vòmits.
L’INDEPENDENTISTA EMPRENYAT
En la gran majoria de pobles d’Osona, molts vots van declarar-se nuls per una derivada d’aquesta desafecció política, però en aquest cas contra els dirigents independentistes. Algunes tenien escrites proclames a favor de la independència, però la que va sortir de forma recurrent va ser, sense cap mena de dubte, la butlleta del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 amb el “sí” marcat. En un punt més equidistant, també hi havia els votants que els semblen bé totes les opcions i van dipositar les butlletes de tots els partits.
“NO EM TOQUIS LA PATATA”, A CALLDETENES
Durant el recompte de Calldetenes, el públic va sorprendre’s per l’elevat nombre de nuls. N’hi havia una cinquantena. I d’aquesta, la presidenta va llegir força vegades un adhesiu en què hi deia “No em toquis la patata”. Es tracta d’una iniciativa d’Adoberies No com a protesta per la previsió urbanística que hi ha al municipi i que va sorgir durant el debat electoral pel bosc del Torrental. Quan es miraven amb atenció els vots nuls a Sant Julià de Vilatorta, també va reaparèixer en escena una fotografia del polèmic mural de la plaça Catalunya, fet per l’artista Ana Barriga.
ENCOMANAR-SE A DÉU
A més de fotos i d’altres imatges, durant el recompte de la Junta Electoral també van haver-hi referències a confessions cristianes en alguns vots nuls. A Manlleu, per exemple, no és que aparegués la patrona Santa Maria, però en un dels sobres s’hi va trobar una estampeta i en un altre, un fulletó dels testimonis de Jehovà.
MELÒMANS, CINÈFILS I REFLEXIUS
Més enllà de la crítica, la queixa i l’insult, en alguns dels sobres també s’hi van trobar detallets. Com a Tona on es va votar amb una entrada d’un dels concerts de Coldplay o a Calldetenes van dipositar-hi la cartellera del cine o una flor dissecada i premsada. En un vot de Taradell, per abocar a la reflexió s’hi va escriure: “El temps és un lladre”. D’altres més enigmàtics van deixar-hi la llista de la compra i fins i tot el tiquet de caixa.
SENSE AVÍS
Al torn de Collsuspina, des dels partits es va voler fer constar dues incidències. D’una banda, un home que havia estat escollit per formar part de la mesa, però que no se l’havia arribat a avisar mai i, per tant, podia exposar-se a una sanció. I de l’altra, un home que no podia votar a la mesa, malgrat que la targeta censal el feia votar en aquell lloc. No va poder dipositar el seu vot. A part d’aquests casos de Collsuspina, també hi va haver un elector a Sant Pere de Torelló que, despistat o no, va votar una llista de Torelló.
CONFUSIÓ A SEVA AMB LLETRES I COLORS
Bona part del temps del recompte va centrar-se en Seva. Els resultats de les meses no coincidien. La junta va retirar-se a deliberar, però ràpidament van adonar-se que els membres de la mesa s’havien equivocat a l’hora de posar la lletra. Resulta que l’acta de la mesa A corresponia a la B i viceversa. No eren els números que no quadraven, eren les lletres. D’altra banda, el recompte de Sant Miquel de Balenyà es va haver de deixar per l’últim. En aquest cas, però, no era per un error de quadratura dels totals de les meses sinó d’interpretació de la junta. Va generar confusió la diversitat de colors de les paperetes. Els veïns de Sant Miquel voten el president de l’EMD en una papereta de color verd i l’alcalde de Seva en un de blanc. Al final va quadrar tot.
ERC RASCA UNS QUANTS VOTS DE MÉS
Saber qui rescata més vots bons és l’objectiu principal dels partits que hi havia asseguts a la bancada. Per això, aixecaven les orelles quan la presidenta de la junta exclamava “això és vàlid”. En total se’n van recuperar una vintena. ERC va ser el que va endur-se’n més amb nou. A Taradell, per exemple, es van pressuposar tres nuls perquè no eren de la mida habitual, però eren totalment legals. També els en van donar dos per bons a Manlleu. En un d’aquests, però, Junts no ho va veure clar i va manifestar que no hi estava d’acord. Això significa que aquest vot en concret haurà de pujar a instàncies superiors, és a dir, a la Junta Electoral Provincial. Per la seva banda Junts, que va rascar-ne cinc més, va trobar-se que a Seva havien donat per nuls dos vots, que anaven amb la papereta i el programa electoral de Gil Vilarrasa. Però, tal com destacava la junta, això és vàlid. Va passar una cosa semblant amb dos vots que anaven per a la candidatura independent de Junts per Balenyà, que encapçala Carles Valls. En aquesta ocasió hi havia la llista i la targeta censal, vots que també compten com a vàlids. Ara Pacte Local també va acabar sumant dos vots a Vic i un a Roda de Ter, mentre que a només a Vic En Comú Podem va rascar-ne dos; el PSC, un, i SOMI, un.
AMB LUPA
L’atenció dels representants i apoderats de partits estava posada sobretot en Vilanova de Sau, Santa Eugènia de Berga i Centelles. A Vilanova, on s’escull a través de llista oberta, Jaume Orra va tornar a aconseguir l’alcaldia per només dues votacions de diferència. Junts repassava degudament els nuls a Santa Eugènia, on l’actual alcalde, Xevi Fernández, va quedar-se a sis de revalidar la majoria absoluta. A Centelles, tant ERC com PSC van posar-hi la lupa, ja que els republicans van quedar-se a tan sols tres d’entrar a l’Ajuntament amb un regidor. Li haguessin pres al PSC sense desestabilitzar la majoria de l’alcalde Josep Paré. En tots tres casos, els vots nuls eren realment nuls i, per tant, no va haver-hi canvis substancials. En acabar el recompte de Centelles, Argemí, d’ERC, i Paré, del PSC, van escenificar l’acceptació dels resultats amb una encaixada de mans. Per sobre de tot, esportivitat.
{{ comment.text }}