Màrius Valls és dels regidors més veterans a l’Ajuntament de Calldetenes, un consistori on va viure una primera etapa del 1999 al 2011 i una segona, l’actual, que encetava el 2019.
En aquests sis anys, ha passat de puntual d’ERC a no adscrit, ja que el grup –que va guanyar les últimes eleccions però està a l’oposició– va expulsar-lo el desembre del 2023, quan Valls va acceptar l’oferta de l’equip de govern d’assumir la Regidoria de Planificació Urbanística.
Això l’ha portat en una mena de terra de ningú: amb uns companys de viatge diferents dels que es va presentar, i amb unes polítiques que en altres etapes potser hauria qüestionat, però actualment compromès a remar amb Junts i CxC perquè el poble avanci i focalitzat, en el seu cas, en la planificació urbanística.
En una entrevista a l’Angle obert de dijous, Valls destacava com a gran objectiu abans d’acabar el mandat l’aprovació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM).
Un POUM que preveu que el poble creixi, però menys del que admetien les normes subsidiàries del 1985 i les actualitzacions posteriors: “Amb l’endreça reduïm entre un 20% i un 25% els habitatges que es projectaven. Això evidentment fa enfadar els propietaris de parcel·les, però ens ha semblat el més correcte després de tots els debats i reunions de treball amb la gent del poble.”
Entre els sectors amb opció de desenvolupar hi ha Can Gom, Productos del Cerdo, les Adoberies i el Torrental Sud, però els que tenen més números d’avançar a curt termini són el Torrental Nord i Can Bigordà. En aquesta última zona, a l’entrada de Calldetenes per la banda de Vic, s’hi podrien edificar uns 70 pisos un cop quedi resolt un problema de clavegueram amb el municipi veí.
“Un altre aspecte important d’aquests plans urbanístics és que per llei s’ha de destinar un 30% de les noves promocions a protecció oficial, la qual cosa ens interessa molt”, destacava Valls a EL 9 TV. Entre les seves prioritats també hi ha crear una borsa d’habitatge que es gestioni des de Calldetenes mateix i, d’aquesta manera, procurar garantir-ne a col·lectius vulnerables i al jovent del poble.
La resolució d’eterns conflictes com la urbanització del Torrental i el litigi amb Sant Julià per la Font d’en Titus també consten en vermell a l’agenda del regidor. En el segon cas, Valls confia que la Direcció General d’Administració Local es pronunciï de manera definitiva sobre com desllorigar el cas.
Pel que fa al Torrental, “per mi és una espina clavada, però soc optimista”. S’ha aconseguit la certificació de final d’obra, s’han posat en ordre les quotes i, segons Valls, la imminent creació d’una associació de propietaris pot ser clau perquè tiri endavant la fase 2: passar els serveis, asfaltar carrers, fer voreres, enllumenat…
“En un ajuntament, l’experiència és molt important. Ara ho estic veient més que mai, perquè [aquesta endreça urbanística] se’m faria molt difícil sense saber d’on venim.”
L’alta rotació de secretaris a l’Ajuntament és un altre dels motius als quals el regidor atribueix que s’hagin cronificat carpetes com la del Torrental o la Font d’en Titus.
