Fa 10 anys que Joan Coma Roura, regidor de Vic per la CUP (llavors Capgirem Vic), va recollir la imputació de l’Audiència Nacional per un delicte d’incitació a la sedició. Era el 30 de març de 2016, just abans que el 2017 hi hagués el referèndum i el moment àlgid del Procés. Tot es remunta al ple del desembre anterior, on defensava la desobediència i va dir que “per fer la truita, caldrà trencar els ous”. Coma va decidir no anar a declarar a l’Audiència a l’octubre i van arrestar-lo el desembre d’aquell any. De Vic se’l van emportar fins a Madrid.
Amb la perspectiva del temps, “segueixo pensant que vaig fer el que havia de fer: no anar a declarar i després atendre’m a les conseqüències”. “L’únic que em sap greu és no haver declarat en català”, reconeix a EL 9 NOU l’exregidor, que no s’hi va veure amb cor. A part d’estar cansat de dormir a la caserna de la Guàrdia Civil a Tres Cantos, no es trobava bé, tenia “molt mal de cap”.
La resta “va ser tot un aprenentatge”, “una experiència sociològica”. “Vaig veure com funciona el poder, que per una tonteria se t’imposa.” Ell, tal com destaca, n’era “objecte”; i els policies amb els quals va trobar-se, “peons”. Malgrat alguns, com els guàrdies civils que el van portar a Madrid, “al·lucinaven” amb la història de la truita. “Vaig estar molt sol als calabossos de l’Audiència, menys a l’hora de sortir, que van aparèixer una vintena de policies nacionals”, afegeix Coma, que critica l’escenificació: “Això que en diem el poder pot arribar a ser molt ridícul.”
El pas pels calabossos de l’Audiència el recorda especialment. Va marcar-lo i va deixar-hi marca. Després que el jutge decidís alliberar-lo, el van tenir un parell d’hores tancat. Mentre esperava, “a la porta del calabós vaig guixar-hi desobediència amb el botó de la jaqueta”, confessa.
També es mostra crític amb la feina dels Mossos que van arrestar-lo: “Els vaig deixar molt clar que m’estaven detenint ells. Crec que haurien d’haver dit que no acataven aquesta mena d’ordre.” Defensa, doncs, que, en contextos de majories socials, els cossos policials haurien de replantejar-se el paper.
Coma continua considerant la desobediència una eina de primer ordre polític. “La CUP era l’únic que feia un discurs a favor i la resta se’ns en reien, amb l’argument que anirien de la llei a la llei”, recorda, mentre subratlla que durant aquest temps s’hauria d’haver après “de la història de les avortistes o els insubmisos”.
Després d’arrestar, en paraules seves, un minudundi com ell, van venir moltes altres detencions. “Vaig pensar que ens havíem d’haver preparat per això i haver-ho socialitzat d’una altra manera”, diu Coma, mentre reconeix que segurament el moviment hauria crescut menys, “més lentament, però també més robustament”. És en aquest sentit que considera que els partits i les entitats haurien de fer autocrítica i, al seu moment, haver parlat més clarament. També les persones: “No som clients de l’independentisme”, apunta l’exregidor, remarcant que molta gent està emprenyada perquè “no m’han donat el que volia. Però és que el que vols s’ha de construir”.
Com veu el moviment independentista actual? “És normal que acabi afluixant”, apunta. Ara bé, subratlla que és “important tot el que es va fer, la mobilització permanent”: “Qualsevol moviment social no aguanta tants anys com va fer-ho l’indepe.”
Aquest dilluns va tornar al ple de Vic per donar suport a les mobilitzacions dels docents. Feia tres anys que no el trepitjava. No descarta, quan estigui del tot recuperat dels problemes de salut dels últims anys, tornar a implicar-se en política. “A participar a l’assemblea local, eh, però? Ser regidor, no.”
