Amb un any i escaig de mandat, i tenint en compte l’experiència prèvia com a regidor, com viu l’alcaldia?
Bé, molt bé. Tinc un molt bon equip al darrere. Encara que jo en sigui el representant, debatem i consensuem totes les decisions que anem prenent sempre entre tots.
La longevitat d’ERC al consistori de Vallfogona és producte d’una feina mancomunada per part dels diferents equips de govern que han tingu
Sí, està clar que hi ha hagut una continuïtat. Portem molts anys amb el mateix patró de treball. El projecte és el producte d’una manera de fer de fa molt temps, d’un parell de dècades tirant-ho endavant. La nostra prioritat és el poble de Vallfogona, i que la gent hi vingui a caminar, o bé a fer turisme, sempre de forma amable amb la pagesia i la gent del territori. I aquest tarannà no és cosa meva, sinó dels alcaldes que m’han precedit, en un projecte del qual també he format part.
Com s’aconsegueix l’encaix entre la població, la segona residència i el turisme a Vallfogona?
Involucrant la gent de segona residència. La majoria de gent ve a Vallfogona a caminar i passar-ho bé. De fet, no hi hem tingut mai cap mena de problema.
En algun moment de l’anterior mandat, podia semblar que hi havia tibantor entre l’equip de govern i alguns segons residents, per habitatge o urbanisme. Era així o bé una percepció que es tenia des de fora?
L’Ajuntament procura pel poble i el seu bé. És com una empresa. Intentes fer-ho el millor possible per tothom. De vegades hi ha aspectes que et toquen més de prop i penses que no funcionen les coses. Pot ser. Però tibantor, tampoc. Alguns projectes són més conflictius, però sempre intentem fer el que toca pel benefici global del municipi.
Durant els últims anys hi ha famílies que s’han establert a diferents pisos, cases i habitatges de Vallfogona, tot i no ser un municipi cridaner com poden ser-ho els de les valls de Camprodon o Ribes.
Estem molt contents amb la gent que ve. Tant pel que fa a l’escola com per la resta del poble, és molt positiu que així sigui. És una notícia molt bona. De vegades la gent ha de saber on va, perquè no deixem de ser un poble petit, amb manca de serveis que sí que poden tenir a Ripoll. També cal dir que s’han adaptat bé, però això ja depèn més de cada persona.
Què en farem de la benzinera? La benvinguda que dona al municipi aquesta infraestructura tancada no és del tot agradable.
No és agradable, però és una propietat privada. I ja se sap que sobre una propietat privada costa molt d’incidir-hi. No s’hi pot fer massa res.
És un terreny que podria tenir altres usos?
S’hi podrien fer coses. Però tot plegat, com sempre, gira al voltant de l’economia. Si disposéssim d’un pressupost amb més diners, potser ho podríem comprar i fer-hi altres equipaments. Vallfogona és el que és, i malvivim de les subvencions com a molts altres llocs. Disposem d’allò just per comprar quatre bancs, netejar els carrers, l’enllumenat i poca cosa més.
Pensa que Catalunya o l’Estat tenen un deute amb Vallfogona d’ençà de l’obertura dels túnels de Collabós?
No sé si és un deute, però és veritat que per aquí hi ha deixat de passar molta gent. Té coses positives i d’altres de negatives. Per una banda, hi ha menys trànsit i hi estem més tranquils, però alhora també fa que la gent hi pari molt menys. Gairebé s’hi ha de venir expressament. Però no diria que tenen un deute. D’això ja fa molts anys per dir que ens deuen alguna cosa.
Anys enrere la carretera de Vallfogona era utilitzada per automobilistes o motociclistes per córrer aprofitant les corbes que té. Aquesta pràctica s’ha desterrat o segueix sent un problema?
De joves n’hem sigut tots, i de gent que li agrada anar més de pressa del compte n’hi ha a tot arreu. No és una circumstància que passi cada dia, tot i que de tant en tant encara n’hi ha algun cas. De totes maneres, els Mossos ho tenen controlat i són ells que se n’han de cuidar.
La línia de vies verdes que unirà els ramals de la Vall de Ribes i la de Camprodon cap a la Garrotxa i la Costa Brava s’ha oblidat una mica de Vallfogona, tenint en compte que molts ciclistes utilitzen la carretera, perquè té poc trànsit.
Sí, estaria molt bé que passés una via verda per Vallfogona en direcció cap a Olot. A nosaltres ningú ens ha demanat mai l’opinió, ni ara ni abans, i no sé si ens ho demanaran mai. Com més turisme esportiu i natural tinguem millor, però de moment no ens han dit res.
El comerç viu una crisi arreu del territori. Està satisfet de com tenen cobert aquest àmbit?
Tant de bo que tinguéssim una botiga, una farmàcia o molts de serveis. Hi ha el que hi ha, i dins de la nostra casuística n’estem contents.
Creu que és reversible el tema del comerç?
Costarà molt, perquè a molts pobles, fins i tot més grans de 10.000 habitants, les botigues petites estan a punt de tancar. Hi ha la competència dels supermercats, que és més còmode per als clients, perquè ho tenen tot allà mateix. És un problema a escala de Catalunya.
Els ajuntaments poden ajudar-hi, a força de reduir taxes o impostos, perquè s’hi obrin més establiments?
En aquest aspecte poca cosa podem fer-hi. Un ajuntament pot reduir l’IBI o fer el que vulguis, però allò fonamental és que qui tingui una botiga en pugui viure. La gent hi ha d’anar a comprar, i aquest hàbit ha canviat molt.
La immigració és un problema a Vallfogona?
No. En absolut.
A les eleccions catalanes de maig, per primera vegada va haver-hi l’opció que es votés un partit com Aliança Catalana. A diferència d’altres pobles veïns de Ripoll, on van ser fins i tot primera força, només va tenir 11 vots de vallfogonins. Satisfet dels resultats?
Vaig quedar content perquè la gent de Vallfogona va donar suport a ERC i de retruc a nosaltres. El vot és privat, i cadascú fa el que creu oportú. Jo no vaig llegir els vots en funció dels resultats d’Aliança, sinó més aviat que la gent del municipi estan contents amb Esquerra, no només perquè hi soc jo, sinó de tota l’etapa anterior de Carme Freixa o Eduard Ramo. No és una feina de dos dies.
Ser l’únic municipi del Ripollès i la vegueria de Girona on va guanyar ERC és encara més reconfortant?
Sí, estem contents i orgullosos que la gent doni suport a la teva feina.
I vostè està content i orgullós de la feina d’ERC durant els últims anys?
Sí, molt content. Penso que si fas aquesta pregunta als municipis petits, tots ells n’han d’estar, perquè Esquerra a Catalunya ha fet molta feina pels pobles petits. Ha donat moltes subvencions tant de la Generalitat com de la Diputació, i ha cregut en els micropobles. Això ens ha permès fer inversions, posem per cas en aigua, molt importants. Som un tant per cent molt petit de la població de Catalunya, però aquests últims quatre anys ERC ha fet una molt bona feina.
Com veu l’estat actual de partit i les seves lluites intestines?
No sé com estan o deixen d’estar. T’enganyaria si digués qualsevol cosa. Les coses negatives no agraden a ningú, però cal parlar-ne i treure’n allò positiu.
El fet que el mandat d’Eduard Ramo fos només de quatre anys és indicatiu del que passarà amb els alcaldes futurs després de la longeva etapa de Maria Carme Freixa?
No ho sé. Fa molts anys que estic al consistori, encara que no fos en tant que alcalde, però ja he dit que sempre hem treballat com a equip. L’ideal seria que vingués gent nova. Per un ajuntament com el de Vallfogona hi hauria de passar tothom. Per això no sé si la meva trajectòria serà més o menys llarga. Si hi ha cares noves per presentar, això seria ideal.
Hi ha relleu dins de l’equip de govern?
Fa molt poc que hi som encara. Però en pobles petits costa de trobar relleu, perquè ningú s’hi vol posar. Sembla que ha de ser una cosa molt difícil i complicada. I perquè sovint s’han de prendre decisions que no són ben enteses per tothom.
