Les xifres de llistes, que varien cada quatre anys, solen tenir correlació amb el context polític general

Aquest dilluns es va esgotar el termini per presentar candidatures per a les eleccions municipals del 28-M. Al final, entre Osona i el Ripollès s’han formalitzat 195 llistes. La xifra és superior a la de fa quatre anys (188). La dada indica que la política municipal interessa. Encara que hi hagi la percepció d’una certa desafecció política, quan es tanca el zoom i s’enfoca la política local el que s’observa és que existeix una predisposició ciutadana a participar dels afers públics. Entre Osona i el Ripollès 1.786 persones es presenten per entrar als ajuntaments.

Als ajuntaments, per petits que siguin, s’hi fa política en el sentit que s’hi prenen decisions que afecten la comunitat. Apujar els impostos, aplicar un determinat model de recollida de deixalles o destinar les inversions a uns projectes o a uns altres són decisions polítiques. Per això és saludable que als municipis hi hagi més d’una candidatura. És una manera que a les eleccions es puguin confrontar projectes.

L’endemà de l’escrutini, en els ajuntaments on no hi hagi majories absolutes, començarà un altre repte: el de construir una majoria de govern. Aquest moment en la política local també sol tenir la singularitat de comprovar que pactes que sobre el paper semblarien impossibles a la pràctica esdevenen factibles. I això passa perquè en unes eleccions municipals més que partits s’hi presenten persones. Les xifres de llistes, que varien cada quatre anys, solen tenir correlació amb el context polític general. ERC i Junts, que fins fa uns mesos havien compartit govern a la Generalitat, són els dos partits que fan més llistes, però el PSC, després d’un període molt marcat pel procés independentista, remunta. També creixen els independents, que pesquen en la desafecció amb les sigles clàssiques. Per això, també, cada vegada hi ha més marques blanques, nom amb què es bategen les llistes que es presenten per un partit però sense les sigles. L’hora de fer balanç, i de conèixer qui governa a cada municipi, serà el de l’escrutini.

En una dotzena d’ajuntaments, però, ja se sap ara qui serà l’alcalde perquè hi ha una sola llista. Això no vol dir que en aquests municipis les eleccions no siguin importants. També ho són, perquè la participació que hi hagi serà un indicador del grau de suport que tenen.