Xavier Roviró i el seu equip de Desperta Folgueroles-AM (ERC) no optaran a la reelecció dels comicis de maig. Només han estat quatre anys al capdavant del consistori. Repassem aquesta etapa i l’actualitat municipal en aquesta entrevista, un extracte de la de l’Angle obert.
Per quin motiu l’equip de govern plega en bloc?
Quan ens vam presentar ens vam comprometre per quatre anys i prou. Normalment quan s’exposa això sobta. Sembla una norma no adscrita, però establerta. La candidatura va néixer d’una assemblea de poble i d’allà vam sortir-ne uns quants per fer la llista. Vam agafar el compromís de quatre anys.
No s’han repensat fer-ne quatre més un cop conegudes les dinàmiques de l’Ajuntament?
Sí que ens ha passat pel cap i ens ho hem repensat perquè ara ho hem après. Però seguir canviava la filosofia i la manera d’encarar la legislatura. Allò que havíem previst de fer amb quatre anys, ho havíem de fer en aquest període de temps i no amb vuit.
Molts dels que repeteixen diuen que ho fan perquè amb quatre anys no n’hi ha prou per desenvolupar el seu projecte. S’han quedat amb ganes de més per falta de temps?
És cert que l’administració a vegades és massa lenta. I hi ha projectes que no es poden desenvolupar amb quatre anys. Primer, però, cal confiar en els que després vinguin perquè continuïn els projectes engegats. I l’altra qüestió és si amb vuit anys s’acabarien els projectes engegats. Segur que n’hi hauria d’inacabats. Un ajuntament és una dinàmica complicada, però sempre viva.
A hores d’ara no tenen relleu a Desperta Folgueroles. No creu que deixaran orfes els que creuen en el seu projecte?
Ho tinc present. Sembla que els abandonis i en el fons sí que tinc un remordiment si no hi ha continuïtat. Però és que no som un partit, som una assemblea. Un partit té l’obligació de tenir continuïtat perquè es dedica a fer política. Nosaltres no desapareixem com a assemblea i continuarem com a grup de debat i pressió perquè ens interessa el poble. Si en les properes setmanes surt alguna candidatura, encantats de la vida.
L’assemblea pot fer pressió, però, pot fer la mateixa força que estant dins l’Ajuntament?
És clar que no. No tindrem la pressió directa, però podem anar a escoltar els plens i participar-hi en el torn de precs o preguntes, o fer articles i cartes als mitjans de comunicació.
Queden pocs mesos per arribar a maig. Marxen satisfets?
Molt. Ho hem fet gairebé tot: hem aconseguit prop del 90% d’allò que teníem previst en quatre anys. Hem pencat moltíssim i no ens ha fet mandra treballar pel poble. Marxem satisfets i també cansats, però d’haver treballat, no de l’Ajuntament. Penso que qui ha de manar ha de ser la mateixa gent del poble. Ens vam presentar per ajudar el poble com hem ajudat des de les entitats, d’on venim majoritàriament. Una més és l’Ajuntament, que és la màxima representació. Algú o altre ho ha de fer. Jo no soc polític, soc alcalde i marxo molt satisfet.
Posant la lupa als projectes desenvolupats, fa uns dies ens explicava que un mandat li ha permès portar a terme polítiques impopulars pel fet que no n’hi haurà un de segon.
Algun polític professional m’ha dit que si feia una mesura concreta tindria vots en contra. Els partits polítics parteixen d’estudis i d’allò que és popular i què no. Nosaltres no partim d’això, hem fet allò que havíem dit al programa.
Quines han estat aquestes mesures impopulars?
La pacificació del trànsit. A Folgueroles, fa deu o quinze anys hi havia un miler de vehicles, ara n’hi ha 2.033. No hi ha carrers nous, no hi ha rondes i els carrers són estrets. Per tant, el caos circulatori és important només quan es reuneixen deu cotxes. Hem hagut de posar barreres perquè els vehicles no facin el que vulguin. Semblava un poble per a cotxes i no per a la gent. Això ha implicat canviar direccions, prohibir aparcaments o tancar la plaça. Això és impopular.
Un dels punts negres de trànsit és l’eix comercial de l’avinguda Atlàntida. Com ho han pogut treballar?
Vam fer un estudi per pacificar el poble i posar ordre. L’empresa que vam llogar ens va dir que havia de continuar sent de dos sentits. Però continuava havent-hi problemes. En els pressupostos participatius, que també hem engegat aquest mandat, es va decidir destinar els 10.000 euros a pacificar el trànsit. Hi hem fet un parell de vots, un pas de vianants i pintades per saber on es pot aparcar. Ara es veu més clar i sembla que s’ha pacificat una mica. Temps al temps.
Una de les mesures controvertides del mandat ha estat denegar l’organització del Mercat del Caganer. Vist amb perspectiva, haurien fet alguna cosa diferent?
Ho hauria fet diferent. La primera idea era d’un mercat, no d’un festival. Un cop van presentar el projecte definitiu ens vam mirar les lleis i normes. Segons els articles del POUM no es pot fer perquè és un espai verd. Si fos ara mateix, ja podríem dir que aquesta idea no es podrà fer perquè les lleis diuen això. Però no ho vam saber fins que no vam tenir el projecte definitiu i vam estudiar-ho.
Això ha generat moltes crítiques tant als mateixos organitzadors com a l’Ajuntament. Els ha desgastat a vostès?
Tot desgasta. Vaig passar dies sense dormir abans de prendre la decisió perquè era important. A mi em sap molt greu per la gent que en surt perjudicada, però no podíem dir que sí per la política de fets consumats. Les normes han de ser prioritàries. Ha desgastat en l’àmbit personal de no dormir, no en el polític. No pleguem per això.
Creu que acabarà al jutjat tot plegat?
És un problema i no és agradable quan prens decisions d’aquest tipus i hi ha gent que hi ha perdut cèntims. El més normal és que vagin al jutjat perquè hi ha una qüestió econòmica. De moment, no m’han presentat res, però tinc constància que han fet els primers passos. No sé com acabarà.
Els fa patir que a l’Ajuntament i a vostè com a alcalde els toqui el rebre?
No sé què dirà el jutge. Això no és d’avui per demà perquè la justícia és lenta. Si diu que hem actuat malament, podem anar al Tribunal Superior. En tot cas, no crec que toqui pagar a l’Ajuntament perquè des de l’organització s’ha fet tot sense permisos. En l’àmbit personal, no he fet res en contra d’una persona ni una empresa. No ho he fet a la babalà, ho he fet basant-me en uns articles de la llei, però potser la lectura és errònia.
Entre les mesures portades a terme destaca l’aposta per la transició energètica.
És una de les mesures importants que teníem plantejades. Què hem fet? Hem posat plaques solars al pavelló nou i amb l’electricitat generada abastim els equipaments municipals de l’entorn, com el CAP o l’escola bressol. Ara hi afegirem una càrrega de cotxes elèctrics. També tenim una subvenció per posar plaques a l’institut escola. Al pavelló vell, on vam canviar la teulada d’uralita, hi posarem plaques que cedirem a la cooperativa energètica que s’ha creat i hem impulsat. També en col·locarem a l’edifici de l’Ajuntament. Ja ho tenim subvencionat. A partir del mes que ve canviarem tot l’enllumenat per LED.
Han previst cap parc solar?
Al POUM es prohibeixen macroparcs i només es permeten camps solars de 10 hectàrees. N’hi ha uns quants de previstos però encara no s’ha tirat endavant cap projecte.
Van aprovar el nou POUM amb temps rècord, però amb variacions respecte al que preveia l’anterior equip de govern liderat per Carles Baronet. Tenien la necessitat de canviar l’estratègia urbanística per Folgueroles?
Sí. Era molt important canviar-ho i era el primer que vam fer. De fet, l’antic ajuntament ja volia canviar-ho i ja havia fet els primers passos per encarregar la feina. Vam arrencar amb els responsables que havien començat a treballar-hi. La idea de l’antic POUM era que Folgueroles podia créixer fins a unes 8.000 persones. Aquest planejament preveia unes rondes per treure el trànsit. La idea és maca, però per fer això ha d’haver-hi molt lloc per urbanitzar. No volíem aquest model perquè desapareixia el poble com a tal i era un altre.
També han estrenat pavelló, un projecte heretat del mandat passat. N’estan contents?
Està molt bé. Com a equip de govern no l’hauríem fet d’aquella manera, però no fer-lo implicava perdre totes les subvencions i diners que s’havien aconseguit. Era complicat en aquest sentit i vam decidir tirar-lo endavant.
Quins altres projectes destacaria del mandat?
Hem aconseguit fer una biblioteca al Centre Cultural, que fins llavors era un mix d’activitats. I a la sala del mig ens agradaria fer-hi un coworking. També estem a punt d’obrir una àrea d’autocaravanes.
Fins al maig tenen temps de fer alguna cosa?
Arreglarem la primera planta de l’ajuntament per al jovent perquè no hagin de pujar a dalt.
La relació amb l’oposició (Junts) ha millorat al llarg del mandat?
No t’ho sabria dir. Eren tres a l’oposició i poca cosa podien fer. Em sap greu que, fent cas a algunes recomanacions, no van votar a favor ni als pressupostos i ni al POUM. No els vam poder aprovar per unanimitat. L’oposició ha de fer oposició però no tocar els nassos d’aquesta manera.
També ha hagut de capejar crisis internes, com quan va prendre la decisió de destituir Jordi Pau Francàs.
No el vaig destituir. Vaig treure-li el sou. Estava estudiant a Girona i no feia tota la feina. No es mereixia el sou pel que feia. Tot i això, li he de reconèixer les coses per al jovent que ha fet i la participació ciutadana que ha tirat endavant.
Ens consta que vostè és caminador. Com ha estat aquest camí de quatre anys? Planer, dificultós, feixuc…?
Ha set molt feixuc, però a mi m’agrada pujar muntanyes. No deixo de caminar perquè la muntanya és alta. I si ho és, encara millor. Ha estat feixuc perquè hi va haver el temporal Glòria al començament, el POUM també ha estat una feinada, van detenir Txevi Buigas per terrorisme, la pandèmia ha estat horrorosa i hem hagut de fer quatre situacions d’emergència per inundacions, incendis, sequera i covid. Haig de reconèixer que ens n’hem sortit gràcies a l’equip, que hem estat pencaires com pocs. Ha estat un treball d’equip.
Què li recomanaria al futur equip de govern de Folgueroles per preparar-se per aquest camí?
Que esperin un camí feixuc. I a veure si acabaran les feines que no hem pogut culminar com són la transició energètica, la gespa del camp de futbol, un espai exterior per al jovent i, sobretot, un de més acollidor per als del teatre.
