S’havia imaginat mai un govern Junts-ERC a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès?
La veritat és que no. Un govern unitari sí que podia passar per l’imaginari, però un govern Junts-Esquerra en principi no entrava dins els plans, diguem-ho així.
S’hi sent còmode?
Fins a dia d’avui, molt.
Quina valoració fa d’aquests primers mesos de govern?
Bona. Molta feina amb implicació de tots els vuit companys d’equip de govern, i de visió de poble.
Abans de les eleccions també parlava en positiu dels quatre anys de govern de Junts i Movem. Per què no es va reeditar el pacte si l’aritmètica ho possibilitava?
L’opció de tornar a formar govern amb Movem es va plantejar. Quan es van posar les cartes sobre la taula, l’equip de Movem va decidir que, veient l’aritmètica, ells havien de tenir dos anys d’alcaldia. Nosaltres no ho trobàvem lògic havent aconseguit quatre regidors i ells tres, i sent Junts la força més votada. Movem va ser taxatiu. Nosaltres vam parlar-ho tots els companys de l’equip i ningú va veure en cap moment que haguéssim de cedir dos anys d’alcaldia. I així va anar. Del mandat anterior junts no en teníem res a dir. Vam ser un sol equip fins a l’últim dia.
Movem era la seva primera opció de pacte?
La primera reunió que vam tenir va ser amb Movem. En la segona trobada ells van ser bastant taxatius que volien dos anys l’alcaldia i que d’aquí no es movien i que, si no, se n’anaven a l’oposició. Nosaltres vam dir que exploraríem totes les vies i que parlaríem amb tothom. Sobretot com a primera opció vam intentar crear un equip de govern de consens amb els 11 regidors. Això es va exposar tant a Movem com a Esquerra. Cap de les dues forces veien que la proposta pogués quallar i que poguessin treballar 11 persones en un mateix equip. Jo crec que la visió de poble no varia molt de qualsevol dels 11 regidors que estiguem ja a govern o a oposició. A més, cal tenir en compte que els resultats van ser molt ajustats, la primera força i la segona estan separades per 10 vots, la tercera per 70. Havíem d’intentar lluitar al màxim per reflectir els resultats de les urnes.
Per què creu que Movem i ERC no veien bé el govern unitari?
No sé, crec que han de ser més temes personals o polítics. Un poble som les persones i si equips tan antagònics com havien sigut Junts i Esquerra hem sigut capaços de dir sumem i anem en un mateix projecte, no puc entendre com d’altres no poden fer-ho.
Està satisfet amb els resultats de Junts?
Veníem d’una legislatura molt difícil, marcada per la covid, en què vam intentar al màxim estar al costat de les persones i de les empreses. No va ser fàcil. En un ajuntament s’acaben valorant coses més físiques, obra civil, i en la passada legislatura van ser pràcticament zero. És cert que de feina en vam fer molta i que pròximament veuran la llum projectes fruit d’aquell esforç. Tot i això, crec que hem d’estar molt contents de ser primera força i, com no, de poder repetir quatre anys més com a alcalde.
El va sorprendre el creixement de Movem?
Movem venia de tenir unes àrees potser molt més properes a la ciutadania. Van saber fer la seva feina i van captar una sèrie de vot que nosaltres no vam saber conquistar.
Com van anar les negociacions amb ERC?
L’oposició no és maca per a ningú. Jo també n’he estat cap quatre anys, i piques molta pedra. Suposo que davant la perspectiva de tornar a estar a l’oposició, Esquerra va preferir l’opció de treballar a l’equip de govern. Les seves prioritats segurament van ser més laxes que les que posava sobre la taula Movem. Per exemple no van qüestionar mai que nosaltres tinguéssim l’alcaldia els quatre anys. Al final vam fer aquest pacte amb vuit regidors, un més que en la legislatura passada, amb una sola línia de treball.
Com són les relacions amb ERC tenint en compte que han estat dues forces rivals?
Una de les coses que vam deixar clares en les reunions és que ho havíem de deixar anar tot abans de fer cap pacte, perquè no ens trobéssim a la primera cantonada amb un escull impossible de salvar. A la legislatura passada hi havia punts concrets que sí que van ser de fricció, com la compra de Ca l’Andreuet o la Farmàcia Vella, de com s’havia de fer la restauració del Teatre Orient i el canvi de gespa del camp de futbol. Eren els tres cavalls de batalla que teníem.
Com ho van resoldre?
Nosaltres teníem clar que aquestes accions havien de veure la llum i s’havien de tirar endavant. Eren línies de govern bastant infranquejables, feina que s’havia fet durant la legislatura malgrat la covid. Per tant, això no ho posàvem a debat. Ens van dir que els semblava bé, que governaríem amb això, de fet van signar-ho en un pacte, i que aquestes serien línies prioritàries. Estem contents perquè fins al moment el govern és sòlid i la relació entre tots els vuit regidors, d’equip. Espero que duri tota la legislatura. No hi ha entrebancs entre uns i altres i els partits polítics queden apartats.
Més enllà d’aquests projectes, quines són les prioritats del mandat?
Primer, acabar aquestes actuacions. Abans d’un any haurien d’estar ja executades. Tenim 1,5 milions d’euros per a la millora de l’eficiència energètica que inclou el canvi d’enllumenat i la instal·lació de plaques fotovoltaiques en diferents equipaments municipals, entre altres. Les obres del Teatre Orient, la rehabilitació de la Farmàcia Vella o de Ca l’Andreuet… i també la redacció del projecte de plaça Nova.
Hi ha entesa entre els vuit pobles que han de formar la Mancomunitat del Lluçanès?
De moment, sí. Crec que anem en una sola direcció amb gairebé tothom, amb la idea molt concreta de comarca. Aquests quatre anys seran primordials per si el govern pot avançar en la nova llei de governs locals i veure que una comarca no té per què estar regida única i exclusivament per un consell comarcal, sinó que podria haver-hi diferents formats de governança que constituissin una estructura molt més simple i àgil. Nosaltres sempre hem demanat aquesta singularitat. Penso que podem ser referents.
Quan es constituirà el Consorci?
Si no passa res, la primera setmana de novembre.
Quin paper té Prats en el procés de constitució del Consorci i la Mancomunitat?
Com qualsevol dels altres municipis. No anem a buscar qui té el campanar més alt o qui té més habitants o menys. Basant-se en la realitat del territori, dels 12 municipis del Consorci i dels 8 de la Mancomunitat, hem d’intentar ser uns prestadors de serveis el màxim exigents possible. Prats és una pota important, perquè és el poble més gran de tots, però dins dels òrgans de govern té el mateix pes específic que qualsevol dels altres municipis.
{{ comment.text }}