Anna Erra, de Junts, va ser presidenta del Parlament de Catalunya durant un any, després de ser alcaldessa de Vic durant dos mandats. Actualment és diputada. Aquesta setmana ha repassat l’actualitat en una entrevista a l’Angle obert d’EL 9 TV, de la qual en reproduïm un extracte.
Va ser presidenta un any. Se li va fer curt?
Sí. Tenia claríssim que tal com anava la legislatura s’avançarien les eleccions, però no tant. Era un càrrec molt diferent al que estava acostumada i un cop situada, llavors es va acabar. L’experiència viscuda, però, ha valgut molt la pena.
Com valora les eleccions?
No podem estar contents. Va ser un daltabaix perdre la majoria independentista. A més, encara que vulguin fer veure que és normal, a Junts tenim dos diputats a l’exili. Encara hi ha aquesta persecució, pressió i càstig al moviment independentista.
Es va escollir Josep Rull (Junts) com a president de la cambra. Li hauria fet gràcia continuar?
I tant!, però estic contenta que sigui Josep Rull. Tornava al Parlament després de la presó pel referèndum de l’1-O que el poble li havia demanat. El millor honor que li podíem fer és que ocupés el càrrec. Ho fa molt i bé i és una gran persona.
Porta uns mesos de diputada al Parlament. Quina nota posa al govern de Salvador Illa?
Encara no l’hi puc posar. Està arrencant i potser està prometent molt. És un govern dèbil, en minoria, i en moments clau el president s’amaga. Falta lideratge i ho vam veure amb l’apagada quan va tardar vuit hores a aparèixer. A part de dèbil, està supeditat a Madrid, al president Sánchez. Semblem una sucursal. Ens preocupa perquè d’alguna manera veiem com la nació es va diluint. S’està desnacionalitzant en temes com la llengua. No els costa res parlar castellà en qualsevol acte.
Quines propostes fan arribar des de Junts? I en clau d’Osona i el Lluçanès?
Tots els diputats tenen uns temes o comissions i anem pel territori o venen moltes entitats, persones o ajuntaments… per fer propostes de resolució o lleis. D’aquí, pedalem molt per Rodalies, per exemple, i a nivell macro, altres aspectes com les ocupacions o la multireincidència.
Una de les peticions que ha arribat al Parlament és la construcció d’un tercer CAP a Vic. Què en pensa? Veu bé traslladar el Vic Nord al solar del mercat municipal?
La ciutat va creixent, hi ha més demanda i tenim dos CAP amb grans necessitats. Després de diversos canvis a la conselleria, aquesta és una gran decisió i és molt important que hi hagi un bon equipament i equip de persones perquè es considerin les ràtios. Pel que fa a espais, el govern de l’alcalde Castells està parlant amb conselleria i veïns. Tothom entén que hi ha d’haver la millora als CAP, que el Vic Nord ha de continuar tenint assistència, i a partir d’aquí hi haurà la necessitat del tercer. Tots tenim clar que Salut no podrà donar cobertura a tots tres de cop i s’ha d’anar fent per passos.
Que Vic hagi arribat als 50.000 habitants és bona notícia o dolenta?
Pot ser preocupant quan la ciutat no té la mateixa rapidesa a donar resposta al ritme que creix la població. L’Estat dona més diners, però en qüestió d’equipaments la ciutat haurà de tenir resposta. La voluntat del POUM era que la ciutat tampoc creixés gaire. Tampoc ens agradaria als vigatans que creixés desorbitadament.
Quins equipaments falten?
Els jutjats, de salut ja n’hem parlat i poso un interrogant a les escoles perquè hi ha una davallada de la natalitat. La gran necessitat serà la de residències o pisos compartits per a la gent gran. Com arreu de Catalunya, ens trobem amb un envelliment de la població.
Fa quatre dies, tornava a renéixer el debat de la capitalitat de Vic i Manresa a la Catalunya Central. Subscriu la frase que va dir l’alcalde Castells en una entrevista: “Reconeixem el paper de Manresa com a capital de la Catalunya Central”?
És un orgull, com a Catalunya interior, tenir dues ciutats fortes com Manresa i Vic. La idea de Junts és d’un país en xarxa més enllà de la mirada de l’alcalde de Barcelona de fer una capital forta i tota la resta potser no existeix. Ens agrada que tot el país sigui fort. A la Catalunya Central hem d’estar contents de tenir aquestes cocapitals. Com a la història de la ciutat de Vic: tenim una àguila amb dos caps perquè hi ha dos grans poders i cap dels dos pot perdre. Si una cosa ha quedat demostrada és que hem sabut fer projectes conjunts com el de la universitat.
Ha passat un temps prudencial d’ençà que va ser alcaldessa. Amb perspectiva, li sap greu alguna cosa que no va fer?
Un era el jutjat que m’havia compromès amb els advocats i l’altra meva preocupació era la gent gran. Havíem mirat d’avançar alguna residència perquè Vic tenia un nombre alt de senyores vivint soles.
I de què n’està més satisfeta?
La mirada que sempre ha tingut la ciutat amb l’educació, amb la idea que tothom pot ajudar a fer créixer els nostres joves. També em va agradar poder donar sortida a les Adoberies i construir la biblioteca.
El cap de setmana passat Vic va acollir la convenció municipalista de Junts. Jordi Turull defensava les restriccions per aquells que ocupin il·legalment un habitatge.
El padró dona oportunitats i hi ha màfies que se n’aprofiten: fent una cosa il·legal poden tenir els mateixos drets. No volem caure amb aquest bonisme. Volem tenir un registre que doni drets, però també deures. No deixarem ningú enrere i s’ha de donar sortida als problemes socials. A Junts hem encarat aquest repte demogràfic i per això també hem demanat les competències en immigració. Hi ha moltes maneres de fer política, nosaltres encarem el problema i no l’amaguem. I ens han dit de tot per això.
Els acusen d’haver canviat el seu discurs per les enquestes que assenyalen un creixement d’Aliança.
Poden dir el que vulguin. Coneixem la pressió que estan vivint els municipis perquè hi tenim gent. Què els hem de dir als alcaldes? Ells demanen què necessiten i per afrontar-ho hem de tenir les competències.
