Acabar amb el monopoli i l’especulació al voltant dels pisos turístics. Aquest és l’objectiu darrere del nou decret llei que el govern va aprovar dimarts passat i que regularà els habitatges d’ús turístic a 17 municipis d’Osona i el Ripollès. A la primera de les dues comarques són set els municipis que es veuran afectats: Vic, Manlleu, Torelló, Tona, Calldetenes, Tavertet i Rupit. Del Ripollès, per altra banda, figuren fins a 10 municipis: Setcases, Queralbs, Vilallonga de Ter, Toses, Pardines, Camprodon, Molló, Ripoll, Campelles i Planoles.
La nova normativa, que ara haurà de fer el seu recorregut en l’àmbit parlamentari, afectarà a 262 municipis de Catalunya. Els ajuntaments hauran de modificar els plans urbanístics per permetre expressament la compatibilitat de l’ús turístic amb el d’habitatge i, alhora, justificar que tenen prou sòl per a habitatges destinats a domicilis habituals de la població resident. Paral·lelament, el decret imposa l’obligació de renovar les llicències cada cinc anys, amb un permís específic que emetran els ajuntaments.
A més, les llicències estaran limitades a 10 pisos turístics per cada 100 habitants, un topall que superen actualment quatre pobles del Ripollès: Setcases, Queralbs, Vilallonga de Ter i Toses.
Alguns dels municipis inclosos en el nou decret llei, els més grans, hi entren perquè tenen demanda d’habitatge acreditada i el mercat tensionat. La regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manlleu, Marta Moreta, apunta que la prioritat és “que la gent pugui tenir un habitatge digne”. “A Manlleu estem tensionats i ens cal habitatge d’ús residencial habitual, especialment si en un futur hem de rebre estudiants de la Universitat de Vic que troben la capital col·lapsada”, diu.
L’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, explica que “el fet que hi hagi una oferta escassa i, en canvi, molta demanda fa que hi hagi un mercat de lloguer tensionat”. Sobre la nova regulació, considera que serà “una eina” que els facilitarà millorar-ne l’oferta.
Des de Ripoll, la seva alcaldessa, Sílvia Orriols, també creu que es tracta d’una mesura que beneficiarà el seu municipi: “Anem molt malament de pisos de lloguer, i aquest decret permet al consistori una mica més de marge en polítiques d’habitatge, perquè els habitants de Ripoll trobin pis”. A la capital ripollesa hi ha una cinquantena de pisos d’ús turístic registrats per als seus més de 10.000 habitants. L’alcaldessa afirma que “no suposen cap problema”, perquè estan “molt per sota d’altres municipis de la comarca”.
Pel que fa als pobles més petits als quals afecta, com ara Tavertet, Rupit, Camprodon o Setcases, la situació és diferent a la resta, en ser zones turístiques, encara que això no vol dir que no hi hagi problemes d’accés a un habitatge permanent. En el cas de Rupit, per exemple, ja fa dos anys que l’Ajuntament ho està regulant. El poble, de 200 habitants, ara té una desena de pisos turístics. El seu alcalde, Albert Mercè, explica que, actualment, “el nombre d’habitatges turístics no pot suposar més d’un 5% dels habitatges globals del municipi”.
A Setcases, també de 200 habitants, hi ha una quarantena de pisos turístics. L’alcalde, Joan Casadevall, alerta que les xifres “fan por”: dels aproximadament 400 habitatges que hi ha al poble, només una cinquantena són domicilis habituals. “A Setcases, el 87% dels habitatges estan buits.” L’alcalde alerta que s’està incrementant la venda de cases o torres antigues, i que “a moltes li volen donar un ús purament comercial i turístic”. En aquest sentit, considera que la mesura els serà favorable, perquè “si continua així, no sabem com pot acabar en uns anys”. Casadevall creu que una de les propostes que es podrien plantejar és “impulsar altres tipus de negoci al poble”, però que “encara és prematur”.
Des de Camprodon alerten que estan “ben bé al llindar del topall” i, per tant, amb el nou decret no podrien donar més llicències. L’alcalde, Xavier Guitart, assegura que tenen uns 250 pisos turístics per a 2.500 habitants. Allò que més els preocupa és la modificació del planejament urbanístic: “Un canvi així és greu en pobles petits, perquè imputa molt en el pressupost municipal”, lamenta. Malgrat això, remarca la part positiva de la regulació: “Llocs com la Vall de Camprodon requereixen del turisme, però d’aquesta manera aconseguim tenir més habitatges per a tots aquells que es volen instal·lar i treballar al poble”.
Per altra banda, des de Planoles, a la Vall de Ribes, assenyalen que el problema principal ha estat “el model de creixement del poble dels últims 50 anys”, que ha suposat que hi hagi certs problemes d’accés a l’habitatge. L’alcalde, David Verge, explica que hi ha 10 pisos turístics per als 300 habitants del poble: “A Planoles no fan nosa, perquè, si no, quedarien buits”. Tot i això, el poble entra en el decret perquè més del 70% dels habitatges són segones residències. “El model no ha estat equilibrat i ens fa falta construir primeres residències”, assenyala l’alcalde.
{{ comment.text }}