Un dia històric. Amb matisos, sí. Amb lectures diverses, també. Però als passadissos del Parlament de Catalunya, dimecres hi predominava la satisfacció per aconseguir aprovar la creació de la 43a comarca de Catalunya: el Lluçanès. En la prèvia del debat final a l’hemicicle, alcaldes i regidors de tots els municipis on va sortir el “sí” –excepte Olost, que ha expressat que no se sent còmode amb aquest procés– es barrejaven amb membres de la plataforma El Lluçanès és Comarca, així com altres persones rellevants de la societat civil de la zona, com el periodista Ramon Besa o qui va ser director de l’institut Castell del Quer, de Prats, Lluís Forcada.
Des dels budells de la casa gran de la política catalana també era un bon dia per fer fotografies. I al Lluçanès ja se sap que qui té la càmera sempre a punt per disparar és l’alcalde de Perafita, Ramon Casals (Junts). “Fixa’t que aquí ens trobem gent de molta diversitat de pensament, però en això de la comarca coincidim”, exclamava, tot recordant –ara que tanca una etapa de 20 anys d’alcalde i 32 com a regidor de Perafita–, la cinquantena de reunions sense èxit que van fer al Parlament per aconseguir ser reconeguts.
Tot i assegurar que la fórmula i el moment “no em satisfà del tot”, Casals posava l’accent “en el resultat; en el fet que tanquem una carpeta i anem endavant”. A prop seu, l’alcalde de Sant Martí d’Albars, Ramon Padrós (Junts), deixava anar un argument “per convèncer a tothom” del fet de ser comarca: “Els diners els tindrem directament al Lluçanès”, un escenari que en municipis petits com el seu s’ha de traduir “a arreglar més camins, millorar infraestructures de l’aigua i ajudar les persones i empreses”.
Des de la tribuna de convidats de l’hemicicle, l’expedició lluçanesa va escoltar l’argumentació a favor i en contra dels parlamentaris. La manlleuenca Marta Moreta (PSC) va demanar “fer processos racionals” i va apuntar que no podien donar suport “a una llei feta amb presses, com tot el que fa aquest govern”. Per contra, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra (Junts), va remarcar que es crea una comarca “per mirar cap al futur” i per respondre a les necessitats de la ciutadania “des de la proximitat”. També s’hi va mostrar a favor Montserrat Vinyets (CUP), que va rebatre l’argument del PP, Vox i Ciutadans –van considerar el Lluçanès una despesa prescindible i innecessària–, apuntant “com de barats surten els consells comarcals si els comparem amb la monarquia o els submarins que no floten”. Carles Gallego (En Comú Podem) va considerar el procés “una reivindicació legítima”, però també va expressar que ho veia “un tràmit electoralista. Es podia haver fet d’una altra manera”. Per últim, qui va ser delegada de la Catalunya Central i actual parlamentària per Esquerra Alba Camps va acceptar que el repte “és immens”, però “les oportunitats per fer coses, també”. El projecte de llei de la comarca del Lluçanès va tirar endavant amb 80 vots a favor –ERC, Junts, CUP i ECP– i 49 en contra –PSC, PP, Vox i Cs–. El Lluçanès naixerà a través d’una mancomunitat fins al 2027, moment en què es constituirà el consell comarcal, i en formaran part nou municipis: Alpens, Lluçà, Perafita, Sant Martí d’Albars, Prats de Lluçanès, Olost, Sobremunt, Oristà i, en principi, Sant Feliu Sasserra. No hi seran Sant Agustí de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau i Santa Maria de Merlès.
Amb la feina feta, i ja de nou als passadissos, va ser el torn per a les abraçades i felicitacions. Entre elles algunes de destacades, com la de l’alcalde de Prats, Jordi Bruch (Junts), amb qui va ser oponent polític al consistori, el republicà Isaac Peraire. També era un bon dia per escoltar els impulsors de la plataforma El Lluçanès és Comarca. Aleix Cardona recordava la paradoxa del conegut com a informe Roca, “que deixava el Lluçanès sense la consideració de comarca, malgrat reconèixer que es tractava d’un territori singular”.
Una sentència que va generar “una reacció en la societat”, i bona part de la ciutadania, des de molts àmbits diferents, va decidir agafar la frase al revés, “i dir que érem comarca, tant si ens reconeixien com si no”. També des de la plataforma, Eva Boixadé apuntava que es tractava d’una jornada “de culminació, i de molta feina feta durant molts anys”, però expressava l’espina clavada pel fet que alguns municipis n’hagin quedat fora ja d’entrada, “i no se’ls hagi fet complir la llei acordada en la consulta” com a mínim fins al 2026, “per després decidir què volien fer”.
Per tancar la jornada va ser el torn de les fotografies a la reconeguda escala del Parlament: la primera, amb els representants lluçanesos; la segona, incorporant els grups parlamentaris que hi van votar a favor, i la tercera, amb la presència del govern i el president Pere Aragonès al capdavant. “Estàs content, oi?”, li va etzibar al creuar-se amb Isaac Peraire, tot recordant els inicis de militància compartits “fent adhesius de les JERC” i reclamant que el Lluçanès era comarca. I és que tal com reconeixia Peraire, bona part de la seva implicació en política “va venir per aquest tema”.
Tota celebració s’ha d’acabar amb un bon dinar, i l’assoliment de la comarca no va ser menys. Tot i ser a Barcelona, el grup va escollir el local de la capital catalana que més els podia acostar al Lluçanès: el restaurant Sagàs, propietat d’una família del municipi berguedà que, des d’aquest dimecres, limita amb la nova comarca de Catalunya.
