Fins a vuit barris, el Remei, l’Estadi, la plaça d’Osona, la Serra-de-senferm, Santa Anna, l’Horta Vermella, la Calla i els Caputxins, així com un tros del carrer Sant Pere, és on preveu actuar el Pla de Barris de Vic. Dimecres acabava el termini per presentar-se a la primera convocatòria del nou paquet d’ajudes de la Generalitat per a la millora urbana, ambiental i social dels barris i viles de Catalunya amb rendes més baixes i dèficits d’equipaments o problemes d’habitatge, i un cop registrada la sol·licitud l’Ajuntament de la capital d’Osona ha volgut donar a conèixer el seu “ambiciós projecte” amb un pressupost de 25 milions d’euros, que preveu 28 actuacions al sud i al nord-est de la ciutat.
“Preveu solucions estructurals per reequilibrar la ciutat perquè volem que avanci a una sola velocitat. És l’àrea que té el risc de quedar enrere si no fem aquest impuls”, exposava l’alcalde, Albert Castells. El consistori espera obtenir “el reconeixement de la Generalitat”, que aportaria el 60% del pressupost per desenvolupar el projecte en cinc anys mentre que la ciutat es faria càrrec del 40% restant. “Si no ho aconseguim ho haurem d’intentar l’any que ve, perquè la ciutat necessita aquests projectes”, assegurava Castells. L’alcalde insistia que “sota l’enlluernament del Mercat de Música Viva que acabem de passar hi ha molts joves a qui els costarà tirar endavant i molta gent gran que haurà de ser atesa. El Pla de Barris és una oportunitat per respondre a una necessitat important de la ciutat i així s’ha traslladat al govern de la Generalitat”. El consistori destaca així mateix que el projecte suposarà actuar “a dos terços de Vic, on viuen més de 30.000 persones, però pensant en la ciutat sencera” i també que s’ha elaborat amb “tota la planificació que hem anat fent els últims anys”.
Nou edifici educatiu a l’antiga Pavicsa
La proposta vigatana preveu una part de transformacions físiques, un segon paquet de mesures de transició ecològica i un últim grup d’accions sociocomunitàries (vegeu mapa). En la part més d’urbanisme, destaca la construcció d’un nou edifici a l’antiga Pavicsa, a la carretera de Roda, per fer-hi créixer el centre de Formació Professional (FP) integrada que s’ha de posar en marxa a la ciutat. L’Institut de Vic ja va començar el curs sent centre específic d’FP com a primer pas per fer la conversió d’aquí a dos anys. “L’edifici ha de ser una extensió del centre que ja tenim per créixer en tallers i noves aules. El centre serà de referència comarcal i ja hi estem treballant amb el Consell Comarcal i els altres ajuntaments per abordar des de l’FP les necessitats reals del sector productiu, tenint en compte que amb cicles formatius la Universitat de Vic o la Fundació Vedruna també hi juguen el seu paper”, explicava Castells.
Transformació de tres grans vies
Com ja havia avançat EL 9 NOU, un altre dels punts importants d’intervenció que preveu el projecte és la reurbanització de la carretera de Roda, incloent-hi la plaça de la Divina Pastora. “És un projecte estratègic pels 11.000 habitants dels Caputxins però també per la ciutat perquè la carretera és una artèria i la plaça, un node”, deia l’alcalde. L’objectiu és modernitzar la via “adaptant-la al canvi climàtic i convertir-la en una avinguda amb més ombra i voreres accessibles”, mentre que a la plaça s’hi vol actuar pensant que en el futur caldrà afrontar també la rehabilitació de l’edifici on hi ha l’actual CAP Osona un cop es traslladi al carrer Morgades.
L’altra gran artèria de la ciutat que preveu transformar el Pla de Barris és el desdoblament del tram pendent de l’avinguda dels Països Catalans, entre els carrers Narcís de Monturiol i Prat d’en Galliners. “Queden uns 350 metres pendents des dels anys 80 perquè sigui una circumval·lació de tota la ciutat”, comentava l’alcalde.
També pensant en la millora de la circulació i en la comunicació dels barris del sud amb el centre, hi ha la previsió de reurbanitzar l’eix que formen els carrers Soledat, Pare Huix i Mare de Déu de Lorda. En línia amb aquest eix, d’altra banda, es vol fer un replantejament integral de l’illa de l’estadi Torras i Bages, perquè sigui més obert i accessible i per solucionar mancances de l’actual equipament.
Mirant al Montseny i a Can Garrofa
La proposta que ha presentat Vic al Pla de Barris planteja també canvis rellevants a la zona dels Habitatges Montseny, que enllacen amb el nou sector de Can Garrofa. Es preveu l’ampliació del Centre Cívic i, alhora, es projecta la renovació i el creixement de l’actual zona esportiva i la creació d’un nou espai verd. Per consolidar tota aquesta zona, a més a més, es traslladaran a Can Garrofa diferents serveis territorials de la Generalitat que tenen seu a Vic. “Apostem per una ciutat més policèntrica”, afirmava el regidor de Ciutadania i Barris, Xavier Farrés, mentre que Albert Castells afegia que “aquesta zona ha d’agafar protagonisme en els propers anys”.
LA REHABILITACIÓ DE LES CAVALLERISSES
Un altre sector on es dibuixa una intervenció important és a les Cavallerisses, entre l’Atlàntida i les Adoberies, que passaria a ser un nou equipament musical i artístic. A l’interior s’hi preveuen bucs d’assaig i espais polivalents i a l’exterior, zones per acollir esdeveniments culturals i concerts. Segons el consistori, la idea és que en puguin fer ús grups emergents, corals, grups teatrals o entitats.
D’altra banda, també es preveu la construcció d’un nou centre cívic a Can Baumann, que anirà acompanyat d’un espai verd. En aquest cas, la voluntat és incentivar la interrelació entre la ciutadania del barri i l’activitat universitària i de recerca que hi desenvolupa la UVic-UCC.
Habitatge i acció sociocomunitària
En paral·lel a tots aquests projectes, entre els puntals de la proposta hi ha també la millora de l’habitatge de tots els barris on es vol aplicar el pla. Per això, el projecte inclou diverses línies de subvencions. N’hi ha per a rehabilitació, per a instal·lació d’ascensors a tots els edificis que no en tenen i que van ser construïts abans del 1980 i per a la incorporació de sistemes fotovoltaics d’autoconsum. “Tenim un problema gravíssim. Els joves no poden emancipar-se i a la gent gran se li fa difícil accedir a casa o sortir al carrer”, lamentava l’alcalde. L’objectiu és que les ajudes també contribueixin a mobilitzar gran part del parc d’habitatge buit de la ciutat, que actualment ronda els 2.000 habitatges.
Tot plegat, acompanyat de diverses accions sociocomunitàries com l’impuls de programes d’acompanyament a les comunitats veïnals i de prevenció de la soledat no desitjada o un altre d’integració i activació social a la Biblioteca Pilarin Bayés per afavorir l’accés a la cultura.
Si la ciutat l’obté, seria el tercer després dels del Remei (2005) i el Centre Històric i la Calla (2008).
