“El problema de seguretat és a tot el país i l’hem de resoldre entre tots”

Ha començat el segon mandat, va arrencar abans de l’estiu. El paren més pel carrer que el passat?És un fet que va lligat a la figura. És una constant bona que es mantingui la relació de carrer, directa, entre veïns i alcalde. Quines preocupacions li transmeten?Molt variades, i moltes vegades temes molt particulars. I últimament el de la seguretat, que ens preocupa i el ciutadà ens ho fa arribar. Al darrer ple van dir que tenen identificats dos focus concrets.És un problema amb diferents capes. La inseguretat ha anat en augment. A Torelló, tenim unes dades objectives molt baixes, som un municipi tranquil. El fet que hi hagi aquest repunt d’incidents fa que puguem dir que ha augmentat la inseguretat, però la percepció no és proporcional, és exponencial. Hi ha com una certa alarma, que ve reforçada per aquesta altra capa que és més bàsica, que és el tema de la convivència i el civisme. Hem arribat a uns estàndards de relacions entre veïns que ens fan estar incòmodes, al carrer, i tota aquesta combinació fa la que la sensació d’inseguretat sigui palpable. I com se soluciona?Ho hem de combatre, des de polítiques que ens permetin viure en comunitat, amb més civisme, i atacar realment els focus que la provoquen, que són col·lectius o punts molt concrets. Quant a mesures, quan hem vist que la tendència es confirmava, perquè és un fenomen dels últims mesos no exclusiu de Torelló n’abordem ja preventivament. Hem convocat la junta de seguretat, hem de veure quines dades tenim i, a partir d’aquí, plantegem aquesta reunió com una base des d’on actuar. Parlava de dos focus, un bloc ocupat del carrer Sant Josep i un grup de menors a la zona esportiva.Aquests dos són els que vam tractar al ple, però n’hi ha un parell més. El tractament és el que ens permet la llei, que també hem de ser conscients que té limitacions. En el cas de les ocupacions, tenim una normativa relativament laxa. Amb aquest enfocament podríem dir social de la normativa, ha passat que col·lectius en facin mal ús i hi hagi ocupacions problemàtiques. Quins són els altres dos punts?La Policia Local ha intervingut darrerament en conflictes al carrer Sant Josep, la zona del carrer del Pont-Sant Antoni, la zona esportiva i la plaça Nova. El fenomen dels robatoris, que hi hem de fer front, és més escampat a tot el municipi. Hi ha hagut detencions. Vostè deia, però, que acaben tenint un recorregut breu. Es queixava que s’hauria d’actuar per “no deixar anar els dolents tan fàcilment”.Hi ha un cert punt d’impunitat, i és molt frustrant sobretot per a la Policia Local, que fa actuacions en què entra en risc, que és per aconseguir una detenció i aïllar aquesta persona que ha actuat de manera incorrecta, o violenta, i ens podem trobar que la persona un cop posada a disposició judicial al cap de poques hores torna a ser a Torelló actuant com abans. Això és molt desesperant. És el nus de la qüestió. Amb una normativa que resolgui aquesta impunitat, perfectament coneguda per part dels delinqüents, resoldríem gran part del problema. Passa a escala de país i que hem de poder resoldre entre tots. Al Consell Comarcal, per exemple?Al Consell Comarcal estem pendents de constituir el Consell d’Alcaldes i Alcaldesses, i un dels primers temes a tractar serà aquest, com coordinar-nos els diferents ajuntaments per fer pressió i buscar mesures que a escala local ens donin més marge d’actuació: col·laborar entre policies, consorciar serveis, demanar que es reforci la dotació de Mossos… Reivindica, per tant, una comissaria de Mossos a Manlleu que donés cobertura a Osona Nord?La fórmula millor la desconec. Tenir una dotació ARRO a disposició a la comissaria de Vic, que no hagi de venir de Manresa com ara, també pot ser una bona solució. Després de les reivindicacions de la Policia Local, s’ha estabilitzat la plantilla?Es va començar amb una solució provisional que s’ha d’anar consolidant. I vull pensar que ha servit per tenir un cos molt més estabilitzat, encara que no completament, perquè és un col·lectiu amb molta mobilitat i difícil d’estabilitzar, passa a tot arreu. A partir d’aquí, sí que hem de pensar en un creixement, i amb quines mesures a Torelló, combinat amb la intervenció d’altres cossos. Aquest mandat han sumat un regidor, en tenen vuit, a un de la majoria absoluta, però han decidit tornar a governar en minoria.Vam començar el mandat tenint contacte amb tots els grups, però ens vam refermar a tirar endavant el programa buscant els suports puntuals que convingui. Requereix molt esforç, però creiem que és el pertinent d’acord amb els resultats i amb els encaixos que hem vist dels programes, de les dinàmiques de treball, de la manera d’entendre l’Ajuntament… Continuen valorant incorporar un gerent a l’Ajuntament?Ajudaria molt a desplegar el projecte en el vessant més de subvencions i de reforç de l’àrea tècnica. Confiem a iniciar el procés de la selecció abans d’acabar l’any i incorporar aquest perfil al més aviat possible. La setmana que ve tenen previst aprovar les ordenances. L’any passat des de l’oposició se’ls va criticar falta de temps. No van aconseguir el suport de cap altre grup. Com es pot resoldre aquest cop?Les negociacions amb els grups estan avançades i segur que l’argument de falta de temps i preparació no podrà ser-hi. Hem iniciat un estudi que no s’havia fet fins ara, posant en relació cada impost o taxa amb els serveis que cobreix i comparant-ho amb els ajuntaments del voltant. Ara estem debatent els punts de vista que hi poden aportar els altres grups per arribar a un acord i tirar les ordenances endavant. Hi haurà alguna modificació important relacionada amb el canvi de model de la recollida de residus?És un dels impostos que es revisa a l’alça, però no tant pel canvi de model, sinó perquè hi ha una normativa europea que el 2025 obliga que la taxa cobreixi el cost total del servei. Gairebé tots els ajuntaments estem per sota i amb dos anys hem d’arribar aquí. A Torelló suposa fer una puja del 30%, una pujada important que traduïda al rebut vindran a ser uns 30 euros anuals. La revisió també coincideix amb el fet que els costos de manipulació dels residus estan pujant per una altra directiva europea. Tot se suma i repercuteix a la taxa. Tenen data concreta per a la posada en servei dels contenidors intel·ligents?La construcció i assortiment d’aquests contenidors es van veure afectades per la crisi de subministraments. Estem pendents de tancar una data quan puguem assegurar aquest material. A banda de Torelló, és un model pel qual a Osona només han optat també Centelles i les Masies de Voltregà. Vostès n’estan convençuts?Ho estàvem en el moment de la decisió i ara, encara més. El porta a porta és una realitat des de fa 20 anys. Al seu moment va augmentar les cotes de selecció. El model de contenidors xipats ja s’ha desenvolupat prou com per pensar que podem assolir el 80% de selecció amb més comoditat per als ciutadans, perquè el sistema porta a porta millora la selecció però implica la incomoditat d’estar pendent d’un calendari i també el carrer en unes hores queda ple de deixalles… Per contra, el dels contenidors xipats és un model més nou. S’ha implementat després del porta a porta a llocs pioners com Itàlia. Realment els llocs on s’implanta els contenidors xipats és perquè han superat l’etapa de bona selecció amb el porta a porta. Faran un conveni amb la UPC per treballar les dades...Ens permetrà recollir informació de a quines àrees es genera més residus, quins tipus, anar personalitzant la taxa i, amb aquestes dades, afinar i millorar el model. Podran analitzar què llencen els veïns, quan i com?En una primera fase, cada veí tindrà assignada una illa de contenidors que s’obrirà amb la seva targeta o el telèfon mòbil. Es registraran els abocaments a les diverses fraccions. Si analitzant l’ús del servei, en una illa es dispara la mitjana de rebuig, que és el que hauríem de mirar de reduir, en aquesta zona s’hi poden focalitzar polítiques d’informació i acompanyament per canviar els hàbits. En un segona fase, la tecnologia ens proporcionarà dades per personalitzar segons cada casa i arribar al pagament per generació, que cadascú pagui en funció del que costa tractar específicament les seves deixalles i no les de tota l’àrea. Han cedit els terrenys a Salut per ampliar el CAP. S’atreveix a posar dates?És el que treballem ara. Estem a la fase de dissenyar l’equipament i poder-lo calendaritzar. Sí que ens van anticipar que no seria només una ampliació en metres quadrats i professionals, sinó un pas endavant, una actualització, dels serveis sanitaris a la Vall del Ges. Passarà a ser un CAP integrat dels serveis sanitaris i els més socials, els professionals treballaran en aquesta direcció que ha de prendre la salut després de l’experiència de la covid. L’antic govern del PDeCAT volia fer una residència per a persones amb discapacitat intel·lectual a Les Serrasses, de bracet amb Sant Tomàs. Vostès ho van descartar a banda de qüestionar si era el model d’atenció més adequat assumint l’experiència de la pandèmia.És un tema que tenim sobre la taula. Ens vam trobar que el projecte no existia realment, hi havia una idea. Vam mirar de concretar-la i es va veure que no era ni viable econòmicament ni des del punt de vista de projecte. Sant Tomàs, el mateix partner amb qui havia d’anar endavant, va concloure que allà no era possible i es va renunciar a la compra de Les Serrasses. Vam començar a treballar en l’opció d’uns terrenys municipals, vam anar a visitar residències a altres llocs per definir la nostra i va esclatar una pandèmia que ha fet replantejar el model sociosanitari. L’aposta passa cada cop més per l’atenció domiciliària, prestar les cures diàries a casa a través del CAP sociosanitari com el que tindrem o, si les persones tenen certa autonomia, que s’hi puguin desplaçar. Això fa que la necessitat de llits de residència baixi. Ara hi ha cooperatives d’habitatge sènior, que seria un tema a estudiar, que es podria fer amb iniciativa publicoprivada… O, si és una residència com la que s’havia plantejat, valorar una altra dimensió. Les obres que sí que estan en marxa són les del centre cultural del Club...Sembla que la previsió d’any i mig per a la construcció es podrà complir. Llavors vindrà la base d’equipar-lo. Plantejaven que ha de ser un espai on es trobin la biblioteca, l’escola de música i la d’arts plàstiques, que es creïn més sinergies. Com s’aconseguirà?No volíem que fos un edifici suma d’una biblioteca, una escola de música i una d’arts plàstiques, sinó un centre cultural que fomentés les relacions entre aquests equipaments. Això es tradueix que hi haurà una sola sala per a professors, comuna per a tots; es faran espais que tant podran servir per presentar un llibre com acollir una exposició o un concert de petit format... La reforma de les butaques del Teatre Cirvianum serà una realitat els pròxims quatre anys?El projecte no s’ha pogut licitar encara, se n’estan redactant els plecs, però aquest mandat ens quedaria clavada una espina si no podem suprimir de la llista la reforma del teatre. Suposarà reduir places, però es guanyarà en comoditat. No es tracta de canviar les butaques, sinó refer tot el forjat, una graderia més ampla. L’obra serà de certa envergadura, però l’hem de tirar endavant perquè el Cirvianum té aquest error de disseny del primer dia i ja hauran passat 30 anys. Amb el traspàs de l’escola d’Arts Plàstiques al Club, el Museu de la Torneria es farà més gran? Obrirà de manera més regular?El moviment que estem fent de treure l’Escola d’Arts Plàstiques va lligat al fet que al museu hi puguem plantejar una aposta seriosa i que creixi. Té prou potencial per ser el museu de la història industrial de Torelló, perquè a banda de la torneria té molt fons de la indústria metal·lúrgica que la va substituir parcialment. Això necessita d’un nou projecte, ampliar les instal·lacions… però abans està previst dotar Torelló d’una bona sala d’exposicions. A finals del mandat passat anunciaven una altra reforma que provocarà enrenou, la del carrer Sant Miquel i la placeta d’en Pujol.Estem pendents del ritme que marca la Diputació. Aquesta setmana ens reunim per calendari per saber si la fusió dels dos projectes ja s’ha pogut completar i poder començar a preveure les obres. El carrer Sant Miquel és una de les vies comercials més importants de Torelló i hauríem d’evitar èpoques assenyalades. I el Carnaval.Les obres tenen una durada prevista de nou mesos. Pensant que vagi tot com una seda, poder evitar-nos un carnaval i una campanya de Nadal serà gairebé impossible, segurament que haurem de recuperar un carnaval dels que no s’hi passava, però esperant que quan s’hi torni sigui amb encara més bon entorn. També arrosseguen la reforma de l’avinguda Pirineus, un pacte que havien establert en part amb el PSC a l’hora d’aprovar alguns pressupostos.Es va redactar l’avantprojecte, que marcava les línies que havia de complir. Ens hem d’imaginar un gran parc horitzontal verd sobre el mapa de Torelló, després de descartar, per inviables, altres possibilitats, com intentar cobrir les vies del tren, que era inassumible, o fer una intervenció de mínims. Ara som a la fase de redactar el projecte executiu. Com combina l’alcaldia amb la vicepresidència del Consell Comarcal?La línia de separació no és tan gruixuda com alguns volen fer veure. Al cap i a la fi, el Consell és la suma de municipis per tenir millors serveis i per poder avançar conjuntament. A Torelló, temes clau com el nou model de recollida, la municipalització del cicle de l’aigua o la transició energètica ho fem a través del Consell. A vegades, des de l’Ajuntament es treballa per al Consell i a la inversa. Amb aquest enfocament, la proposta que se’m feia vaig veure que encaixava.

“El problema de seguretat és a tot el país i l’hem de resoldre entre tots”

Montesquiu treu pit de tenir una càrrega fiscal per sota la mitjana

“Els ajuntaments estem treballant perquè la gent se senti segura”

Albert Castells, alcalde de Vic: “Alguns dels serveis municipals ja han col·lapsat”

“De la política no n’has de fer una professió per a tota la vida”

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic

Atracament amb un ganivet al centre de Vic