Encara no quatre anys han servit perquè entre el verd turquesa de Junts i el groc d’ERC –les dues formacions que van monopolitzar les eleccions generals de l’any 2019– s’hi hagi colat el vermell del PSC. Els socialistes van aconseguir la victòria en 14 municipis d’Osona i el Ripollès, i en aquesta segona comarca van ser la força més votada.
Més enllà de ser els qui van rebre més vots en poblacions com Manlleu, Torelló, Ripoll o Balenyà, la candidatura encapçalada a Catalunya per Meritxell Batet també va convèncer en llocs més sorprenents com Vic, Tona o Olost. “El vot ha de ser útil”, desgrana des del PSC Josep Paré, tot afegint que creu que en les generals bona part de l’electorat ha detectat que el govern socialista “ha fet avançar més que mai projectes com l’R3 o programes de desenvolupament al territori”.
En aquest sentit, també explica el creixement del PSC com una mostra de “normalitat i estabilitat” en la relació entre Catalunya i l’Estat.
Precisament des d’ERC, la diputada al Parlament i alcaldessa de Viladrau, Margarida Feliu, reconeix que aquest creixement de vot dels socialistes a Osona i el Ripollès podia semblar “molt poc probable fa tres o quatre anys”. Feliu busca l’explicació, d’una banda, en l’abstenció de l’electorat independentista, “perquè està enfadat”, i de l’altra, en un vot prestat cap al PSC perquè el votant d’Esquerra “ha considerat que per defensar Catalunya del feixisme s’havia de votar una altra formació d’àmbit estatal”.
La diputada reconeix tenir constància entre coneguts del transvasament de vot des d’ERC cap al PSC. Les dades també ho fan visible: en sis dels vuit municipis d’Osona on va guanyar el PSC el passat 23 de juliol, fa quatre anys hi havia sortit vencedora ERC. Feliu fa una lectura negativa del pas per les urnes de diumenge passat, però sobretot posa el focus en el fet d’encadenar “dues eleccions on els resultats no ens acompanyen”.
Des de Junts, tot i haver perdut votants, posen l’accent a mantenir el lideratge a Osona, i resistir com la formació independentista de referència al Ripollès. El coordinador del partit en territori osonenc, Enric Roca, té clar que l’abstenció “ens ha perjudicat”, però també posa en valor que el 2019 es va guanyar “en 28 municipis” i en aquesta convocatòria “han estat 36”.
La sacsejada al tauler de joc dels resultats electorals que van provocar les generals es fa evident si observem els canvis de color sobre el mapa: en 31 municipis d’Osona i el Ripollès no hi va guanyar la mateixa força que en les eleccions al Congrés del novembre de 2019.
A Osona, entre els 22 canvis de força més votada, ERC en perd 18. I si s’amplia el focus, queda encara més clar que el color vermell va entrar amb força diumenge passat. De no ser ni la primera ni la segona opció política més votada en cap municipi d’Osona i el Ripollès la tardor de fa quatre anys, ha aconseguit treure el cap en 20 municipis osonencs i 11 de ripollesos. Al Moianès, ERC es manté com el partit més votat.
- Junts guanya a la majoria de pobles, però el PSC als de més població Junts es va imposar en 36 pobles d’Osona i 10 del Ripollès. La formació de Carles Puigdemont va aconseguir retenir Vic. La segona força que es va imposar en més municipis va ser el PSC, que va guanyar en vuit pobles d’Osona, entre els quals Manlleu, Torelló o Centelles, i sis del Ripollès, els que tenen més població. ERC, en canvi, va aconseguir cinc victòries a Osona: a Muntanyola, Prats, Sora, Besora i Vidrà, i tres al Ripollès: Gombrèn, Setcases i Vallfogona. Qui va obtenir més segons llocs va ser ERC: 21 a Osona i 8 al Ripollès.
- On és segona força els Comuns? En Comú Podem, formació associada a la plataforma Sumar de Yolanda Díaz, va ser la quarta més votada en el global d’Osona i el Ripollès. Ara bé, va situar-se en segon lloc a Sant Martí d’Albars i Vilanova de Sau.
- On guanya la CUP? A Sobremunt, per davant d’ERC i Junts, que empataven a la segona posició. A Lluçà, on va guanyar ERC, els cupaires van ser la segona força més votada.
- Capitals de comarca, amb segell propi A les eleccions de diumenge el PSC es va imposar a la majo-ria de capitals de comarca catalanes. Entre les excepcions hi ha Vic, on va guanyar Junts, i Moià, on es va imposar ERC. A la capital del Lluçanès, Prats, també va guanyar Junts.
- Qui guanya al Lluçanès? Als vuit municipis que formen la nova comarca del Lluçanès, Junts es va imposar en sis d’ells. ERC va guanyar a Lluçà i la CUP a Sobremunt. ERC va obtenir la segona posi-ció en cinc municipis, mentre que la CUP va fer-ho a Lluçà, Sumar a Sant Martí d’Albars i el PSC a Olost.
- Vox obté l’11% dels vots a… Setcases és on la formació de l’extrema dreta va tenir més suports (11%) i va ser la cinquena força més votada. A Sant Sadurní d’Osormort va ser la sisena amb el 8% dels sufragis. Per sobre del 6%, i en cinquena o sisena posició, s’hi van situar en 13 municipis més, entre els quals hi ha Manlleu, Balenyà, Campdevànol, les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit, Ripoll o Roda. En canvi, no els va votar ningú a Pardines, Sobremunt i Santa Cecília de Voltregà.
- Hi ha concordança amb les eleccions municipals? Més aviat poca. A 38 municipis hi han guanyat forces diferents de les que ho van fer el 28 de maig, en part perquè a les municipals també hi concorren els independents. Hi ha casos sonats com el de Taradell, on governa ERC amb majoria abso-luta i va guanyar Junts amb el 33% dels vots. A Sant Quirze, la CUP, que ostenta l’alcaldia, va ser la cinquena força més votada amb el 6% dels sufragis, fins i tot per darrere de Sumar (10%). Va guanyar Junts (26%). Per contra, a Sora, on sempre ha governat Junts, ERC es va imposar amb el 27% dels vots.
- Quins han estat els senadors i senadores més votats a Osona i el Ripollès? Prenent com a referència els quatre municipis amb més po-blació d’Osona i els tres del Ripollès, els candidats al Senat més votats són Antoni Castellà (Junts), a Osona, i Consol Canteny (PSC), al Ripollès. Castellà, però, no serà senador. Per Barcelona, han estat escollits Manel Cruz, Elena Vila i Gabriel Colomé, del PSC, i Joan Queralt, d’ERC. A Girona, també obtenen plaça els tres socialistes (Canteny, Martí Sans i Lluïsa Blanch), a més de Joan Bagué, de Junts.
