El pas d’Amadeu Lleopart per l’alcaldia de Tona haurà estat curt però intens. L’any 2019 va ser escollit cap de llista de la nova formació independent al municipi –Aixequem–, i després de l’acord amb ERC va entomar el repte de governar. Tal com repassa en l’extracte de l’entrevista al programa d’EL 9 TV Angle obert, en aquest mandat s’ha buscat una manera diferent de fer política, tot plegat amb el condicionant d’una pandèmia.
Ha anunciat que no opta a la reelecció. Una idea que tenia clara des del 2019.
Certament. El 2019, quan vaig assumir el repte de ser cap de llista d’Aixequem i els resultats van permetre convertir-me en alcalde a través del pacte amb ERC, comptava estar dos anys al càrrec. Passats aquests dos anys, hi havia una revisió de la figura de l’alcalde, i podien ser dos anys més o no. Aquest era el meu marc en la política municipal i en el qual m’he mantingut. Sempre he dit que el meu pas per l’Ajuntament no havia de ser extens, però sí intens.
A meitat del mandat hi havia aquesta revisió de l’alcaldia amb l’opció que l’assumís Judit Sardà, d’ERC. Per què no es va fer el canvi? Va dubtar a continuar al capdavant?
Dubtar, no; però hi vaig haver de rumiar. El pacte amb ERC considerava la revisió de la figura unipersonal de l’alcalde a mig mandat. I en el moment de la revisió, amb l’assessorament d’un politòleg extern, se’m va demanar continuar en el càrrec. Ho vaig haver de pensar, ja que potser jo anava amb la mirada més curta pel que fa a la tasca d’alcalde, no de projecte polític. I vaig acceptar continuar.
Ha estat un mandat atípic. Creu que ha pogut fer d’alcalde?
La pregunta és: què vol dir fer d’alcalde? Jo només he fet d’alcalde aquests quatre anys, no tinc més referències. El que hem intentat és que la figura de l’alcalde no tingués un vessant molt personalista. I crec que s’ha aconseguit. Parlar més d’un equip que no pas d’una persona. L’equip d’alcaldia ha sigut qui ha pres les decisions. I això no vol dir que l’alcalde no faci res. L’alcalde nomenat ha fet coses, però en la presa de decisions s’ha utilitzat l’equip d’alcaldia.
I la ciutadania ha entès aquesta manera de prendre decisions i governar?
Hem intentat fer pedagogia. I això és el que ens corresponia fer. Si s’ha entès o no? El concepte de ciutadania és molt ampli. I hi ha una gran diversitat en la ciutadania. Pel que he sentit i m’ha arribat estic segur que hi ha persones i col·lectius del municipi que els ha agradat aquesta nova manera de fer. I d’altres que no els deu haver convençut. Que preferien un alcalde més personalista.
I en l’administració pública, ja de per si feixuga, ha sigut pràctica aquesta manera de funcionar?
Algunes coses que potser pensàvem fer d’una manera les hem hagut d’adaptar. I les hem fet d’una altra manera. I pràctic què vol dir? Ràpid? Sempre he dit que un sistema més participatiu, més de treball en equip, comportava una mica més de lentitud. Per tant, pràctic des del punt de vista de la rapidesa potser no ho ha sigut. Però des del punt de vista de la qualitat en la presa de decisions estic segur que sí.
I no s’han encallat coses per aquesta manera de funcionar?
Per la manera de funcionar, no. Jo diria que la manera de funcionar pot haver allargat algun procés, però no encallat. Si s’han encallat és per altres raons. El pas de prendre una decisió fins a la seva implementació és complex. I no només hi intervenim els polítics, sinó que hi ha molt més personal. I una normativa molt concreta: no es pot fer el que es vol en temes de contractació, resoldre certes situacions, etc.
Una cosa que s’ha encallat força són els pressupostos: el 2021 es van prorrogar i en la resta d’exercicis s’han aprovat amb l’any ja entrat. Ha costat?
Hi ha hagut certa dificultat per suposar quins serien els ingressos i les despeses i fer-ho quadrar tot. Estem parlant d’un poble que té molts equipaments, ofereix molts serveis, força personal i un bon grapat d’entitats i iniciatives per gestionar. És molt positiu tot plegat, però és una dificultat gestionar-ho. Si cada any el pressupost fos un calc de l’anterior, diria que ens hem adormit. Però no ha estat així, i el dinamisme també genera certes dificultats.
Amb ERC han trobat un bon aliat per governar?
Crec que hem estat bons aliats els uns dels altres. I prova d’això és que bona part del projecte majúscul que teníem per al municipi era compartit. Ens hem entès amb el com i amb el què. I hem pogut mantenir durant tot el mandat el que vam acordar el juny del 2019.
Si hi ha hagut aquesta entesa i s’ha engegat un projecte polític concret, no s’han plantejat presentar-se junts per assegurar al màxim la seva continuïtat?
Són dos projectes diferents, si bé que hem aconseguit un molt bon encaix. Un espai de treball conjunt. Per tant, crec que és bo mantenir la singularitat dels dos projectes, però si hi pot haver un nou acord amb aquests dos actors segur que estarem donant continuïtat a allò iniciat en aquest mandat.
Això vol dir que si es dona l’opció buscaran fer camí junts una vegada més?
No em correspon a mi assegurar-ho de manera contundent, però la meva opinió personal és que sí. Que hi ha d’haver un esforç de continuïtat en aquest sentit.
Què en destacaria, de l’acció de govern d’aquest mandat?
Primer, cal destacar aquesta manera diferent de governar el poble. D’un major treball en equip, i d’una transversalitat donant molta importància a uns valors com la participació, la sostenibilitat, el feminisme, l’educació i la cultura. I s’han fet coses. Com la finalització del contracte amb el Grup Soler i la millora de tot l’enllumenat públic de Tona. La instal·lació de plaques solars en bona part dels equipaments municipals, un major impuls a la cultura popular, la memòria democràtica o l’art. En educació hi ha hagut un gran treball conjunt amb les AFA de les escoles, s’ha activat l’espai Muriel Casals i s’ha aprofitat tot l’espai exterior per a un ús festiu. També s’ha avançat en l’ampliació de la biblioteca i de l’espai de museu del Camp de les Lloses, que venien de mandats anteriors. I s’ha fet molta feina en comerç, urbanisme, serveis socials, etc. S’ha actuat en totes les àrees.
Des de l’oposició els retreuen que no han engegat cap gran projecte a llarg termini com en anteriors mandats havia sigut l’ampliació de la biblioteca o el Muriel Casals.
Hi havia un seguit de projectes engegats que calia treballar i desenvolupar bé.
Projectes que venien tots d’altres mandats.
Sí, i calia revisar-los o donar-hi l’última empenta. A vegades amb injeccions econòmiques o altres amb modificacions en els projectes. Hi ha hagut molta feina en aquest sentit. D’altra banda, tancar projectes engegats i posar-los en funcionament requereix molta energia. I hi ha hagut una pandèmia pel mig que també s’ha hagut de gestionar. I teníem un projecte de mirada llarga que ha quedat a les beceroles per tot plegat. Un d’ells, la consolidació del balneari Ullastres i la creació d’un centre d’educació ambiental.
Han avançat en aquest projecte del balneari Ullastres?
El primer que cal és consolidar l’edifici. En les inversions d’aquest any hi haurà una previsió de 40.000 euros per redactar el projecte executiu de la reforma. I cal recordar que ja tenim una memòria valorada de la Diputació del projecte de crear un centre d’educació ambiental que ens ha permès optar a una subvenció de 190.000 euros a desplegar de cara al 2024. El ritme dels nous projectes és lent? Sí, però hem hagut de tancar moltes carpetes que estaven obertes. I alguna encara no està tancada del tot. I recordem que hi ha hagut una pandèmia. Que no soni a excusa, però és una realitat que s’ha hagut de gestionar i ha suposat molts esforços. Els projectes propis els hem pogut iniciar en aquesta fase final del mandat.
Així doncs, no s’han obert nous projectes aquests quatre anys perquè calia tancar els que arribaven d’anteriors mandats?
Exacte. Per exemple amb el Camp de les Lloses. Es va revisar el projecte i es van poder instal·lar plaques solars a la coberta. A la biblioteca també es van mirar alguns detalls, i quan vam tenir els recursos suficients per tirar-ho tot endavant així ho vam fer. El que venia ja molt finançat i va ser més una tasca de posar-ho en marxa és l’espai Muriel Casals. És un dels grans equipaments de la Tona actual. Un element dinamitzador de la cultura, la joventut, l’educació. Calia fer molta feina amb els projectes heretats. I ho hem fet amb una pandèmia pel mig. I hi ha projectes nous de cara al futur.
Què li sembla l’escenari polític que s’està dibuixant a Tona?
Sempre he pensat que el fet d’haver-hi diversitat de llistes i propostes vol dir que estàs oferint molt més a la ciutadania. Estàs possibilitant que la ciutadania s’identifiqui més clarament amb una o altra candidatura. A mi em sembla bé des d’un punt de vista de convenciment democràtic. Que potser, o molt probablement, comportarà que calguin pactes. I serà important saber escoltar, saber pactar amb altres formacions, però sobretot la generositat. Ens haurem de preocupar més del que podem aportar els uns als altres que no pas el que pots rebre o acabar guanyant.
En el seu pas per la política municipal s’ha trobat més alegries o decepcions?
Per fer un balanç global de tot el que he viscut necessitaré una mica més de temps. Posar una mica més de distància, i segur que hi veuré una part positiva. Un vessant que en el dia a dia i sobretot quan reps alguna plantofada potser no valores. Segur que el distanciament em permetrà aprofitar la part positiva de l’experiència, que hi ha sigut. L’experiència no deixa de ser sempre un aprenentatge, i he de gaudir dels aprenentatges que he tingut la sort de poder adquirir. I aquí faig un agraïment al poble de Tona, que m’ha permès servir-lo durant quatre anys des d’una posició tan especial com és l’alcaldia.
