Els cinc diputats d’Osona i el Ripollès que han sortit escollits el 12-M

Anna Erra (Junts + Puigdemont per Catalunya)

És presidenta del Parlament de Catalunya des del juny del 2023. Cinc anys abans, el juny del 2018, va fer el salt a la política nacional quan va entrar com a diputada de Junts. El seu nom va anar agafant embranzida i ocupant posicions destacades al partit.

Per aquest 12-M, anava de número 4 per Barcelona a la llista liderada per Carles Puigdemont. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitatde Barcelona i diplomada en Magisteri per la Universitat de Vic, va impartir docència durant més de 20 anys.

La seva trajectòria política va començar el 2007, quan va entrar com a regidora de Convergència i Unió (CiU) a l’Ajuntament de Vic, amb Josep M. Vila d’Abadal d’alcalde. A les municipals del 2015 va convertir-se en la primera alcaldessa de la ciutat, càrrec que va revalidar amb majoria absoluta el2019.

Jordi Munell (Junts + Puigdemont per Catalunya

L’exalcalde de Ripoll entre els anys 2011 i el 2023, Jordi Munell (Ripoll, 1965), ha estat elegit per tercera vegada com a diputat al Parlament de Catalunya, on es va estrenar el 2015. Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb màsters en Microelectrònica i Direcció i Administració d’Empreses, abans de dedicar-se a la política havia exercit de professor de Secundària i Batxillerat.

Sempre ha estat vinculat a diverses entitats socials, de voluntariat, esportives i culturals de Ripoll, moltes de les quals va fundar ell mateix. El seu contacte amb la política va començar a la Joventut Nacionalista de Catalunya i el 1987 es va afiliar a Convergència Democràtica de Catalunya.

Quatre anys més tard, el 1991, es va estrenar com a regidor de l’Ajuntament de Ripoll i també om a conseller del Consell Comarcal. Des del 2020 és afiliat a Junts.

Ramon Espadaler (PSC – Units per Avançar)

Amb vuit legislatures a les espatlles, Ramon Espadaler (Sant Quirze de Besora, 1963) és el diputat més veterà entre els d’Osona i el Ripollès. Diputat des de 1992, només amb el parèntesi de la legislatura 2015-18, Espadaler va ser conseller d’Interior entre 2012 i 2014, quan era un dels pesos pesants d’Unió, i abans també havia estat el titular de Medi Ambient (2001-2003) i director general de l’Administració Local (1999-2001).

Resident des de fa anys a Vic, ocupa la secretaria general d’Units per Avançar, que es presentava novament amb el PSC. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i amb estudis de ciències polítiques i sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels llibres Sant Hipòlit de Voltregà dins la història (1986), El Castell de Montesquiu a la darreria de l’Edat Mitjana (1993) i Església de Sant Miquel de Cardona (2017).

Antoni Poyato (PSC)

És una nova aventura per a Antoni Poyato (Vic, 1973). El regidor del PSC de Manlleu fa el salt a la política catalana i entra com a diputat al Parlament de Catalunya. Al moment de configurar llistes, va agafar el relleu a la fins ara diputada Marta Moreta –també companya al consistori de la ciutat–.

En el seu debut, Poyato ocupava la 19a posició per a la candidatura de Barcelona. És regidor des del 2015 i des del mandat passat té responsabilitats a l’equip de govern de Junts i PSC. Combina aquesta tasca amb la de conseller al Consell Comarcal d’Osona des del 2015. Actualment és el primer secretari de la federació d’Osona del PSC.

Llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona, és responsable d’un bufet d’advocats de Vic des del 1997. També va ser vicedegà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Vic del 2015 al 2022.

Sílvia Orriols (Aliança Catalana)

L’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols fa el salt a la política catalana. Diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Vic, ha treballat d’administrativa i té cinc fills.

L’any passat es va estrenar al capdavant del consistori ripollès després de guanyar les eleccions amb la llista d’Aliança Catalana, partit que va promoure ella mateixa. El mandat anterior ja havia estat regidora a l’oposició, primer pel Front Nacional de Catalunya, i després de deixar la formació va continuar com a regidora no adscrita. Va ser l’època en què va anar agafant rellevància per la polèmica que va aixecar el seu discurs.

La resta de partits del consistori van decidir signar un acord comú per aïllar-la en considerar el seu discurs com a “xenòfob” i allò va posar-la en el mapa polític. Orriols també havia militat anteriorment a Estat Català, amb la qual va concórrer a les eleccions wuropees del 2004.