EL 9 NOU continua el cicle d’entrevistes amb representants polítics del Lluçanès per tractar sobre l’articulació de la comarca. Montse Boladeres (ERC) és la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Prats de Lluçanès i vicepresidenta primera tant de la Mancomunitat del Lluçanès com del Consorci del Lluçanès.
Quina és la tasca de la Mancomunitat del Lluçanès?
La Mancomunitat ha de preparar totes les estructures per esdevenir un Consell Comarcal, l’any 2027, i prestar serveis. Hem fet un mapa de tots els serveis que ara rebem del Consell Comarcal d’Osona per plasmar-los després al Consell Comarcal del Lluçanès. Ja fa gairebé un any que treballem amb el Consell Comarcal, ens acompanya en tot el procés, i també amb la Generalitat perquè el traspàs sigui efectiu, eficaç i puguem prestar serveis més propers.
Va costar que la Mancomunitat es posés en marxa…
Sí, va ser llarg però vam treballar molt bé els estatuts, es van recollir les propostes i voluntats de tots els municipis.
Quines són les prioritats?
Les prioritats sempre han de ser les persones. Parlem sobretot de serveis socials, d’ensenyament –em refereixo a menjadors escolars i transport– i també de joventut.
Quina feina ha fet fins al moment la Mancomunitat?
Segurament la gent no veu resultats ni és conscient de la feina que s’està fent, però hem treballat per cobrir necessitats als ajuntaments, i de fet ja hi ha la plaça convocada d’arquitecte i enginyer. Es tracta de fer-ho mancomunadament, que donin servei a tots els vuit municipis. No és un servei que noti la gent, però sí que és molt necessari. També estem treballant molt el tema de transport, tant intracomarcal com intercomarcal. A part d’això, hem parlat amb diferents comarques, una d’elles el Moianès, perquè fa poc que és un consell comarcal i ens nodrim de la seva experiència, i amb algunes comarques que són similars a la nostra, per població, per dispersió, com ara pot ser el Priorat.
“L’entesa entre els municipis de la Mancomunitat és molt bona”
El Parlament ha aprovat que es pagui l’anualitat del 2024. Arribarà aquest finançament?
Jo crec que serà complicat. Ho hem intentat per diferents vies, ara hem d’esperar el resultat. No demanem res que la llei no prevegi. El govern de la Generalitat ha de ser el primer interessat a complir una llei que s’ha aprovat al Parlament.
Com és l’entesa entre els vuit municipis que formen part de la Mancomunitat?
Jo crec que és molt bona. Al cap i a la fi donem compliment al que vam votar tots a la consulta del 2015.
La Mancomunitat s’ha posicionat públicament sobre el PLATER, el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya…
Sí, de fet ha costat molt poc posar-nos d’acord. Quan hem tingut coneixement del PLATER, de tota la taca que representa al Lluçanès, i de la quantitat de territori que ocupa en comparació amb la resta de Catalunya, vam decidir presentar, no són al·legacions encara, però sí ja entrar algunes consideracions respecte com s’ha fet aquesta planificació. Ja entenem, i a més n’estem convençuts, que hem de ser autosuficients energèticament, però s’ha de fer de manera adequada. És veritat que s’ha fet des de la Mancomunitat, però el Lluçanès natural també hi entra perquè ens afecta a tots, i el Consorci també ha entrat unes consideracions. En el moment en què entri en vigor, tindrem tres mesos per presentar al·legacions. I això es farà tant en l’àmbit comarcal com municipal. A la Mancomunitat treballem moltes coses conjuntament i a més molt d’acord. Per exemple, un tema tan quotidià com és la recollida d’animals, que hem d’acabar d’acordar com ho fem, però sí que ha de ser una licitació conjunta dels vuit municipis, perquè és complicat fer-ho des de la visió només del municipi.
“Per mi, el Consorci és una etapa que s’ha de tancar”
Com valora la decisió de comprar la Torre Malla per ser la seu del futur Consell Comarcal del Lluçanès?
Va ser una decisió dels vuit municipis. És un edifici històric i la Mancomunitat havia de tenir una seu. Es podia plantejar un lloguer d’un espai o la compra. És una oportunitat que no s’ha deixat escapar.
L’any vinent, quan es constitueixi el Consell Comarcal, els vuit municipis de la Mancomunitat quedaran totalment desvinculats del Consell Comarcal d’Osona?
Això és impossible. Entre altres coses, perquè hi ha contractes vigents de serveis que presta encara el Consell Comarcal d’Osona. I evidentment des del Lluçanès no es vol trencar cap contracte ni cap licitació que sigui vigent. Jo crec que la col·laboració hi haurà de ser, de la mateixa manera que pot ser-hi també amb altres consells comarcals o amb altres municipis. Més que un canvi radical, serà una transició cap al nou Consell Comarcal.
“Tenir Consell Comarcal propi tindrà tots els avantatges”
Quins avantatges suposarà per al Lluçanès tenir Consell Comarcal propi?
Jo crec que tots els avantatges. Al cap i a la fi, nosaltres només donem compliment al que la gent vam decidir. Volíem ser comarca i això també vol dir governar-nos. L’avantatge del Lluçanès és que la població és la que és, per tant els serveis poden ser molt més eficaços, molt més propers i més tangibles.
I creu que hi pot haver desavantatges?
Jo no n’hi sé veure, cap.
“Volíem ser comarca, i això també vol dir governar-nos”
Notarà el canvi la ciutadania?
Jo penso que una bona notícia serà que no noti el canvi i una gran notícia serà que noti canvis, però per a millor. I crec que això com a Consell Comarcal proper, destinat a una població molt més limitada d’on som ara, ens ha de ser fàcil, ens hem d’esforçar per millorar serveis.
Quin ha de ser el paper de Prats?
Per llei, Prats és la capital de comarca i la seu del Consell Comarcal. Més enllà d’aquí, jo crec que la visió no ha de ser municipal, sinó que ha de ser comarcal. Ens hem de canviar el barret de municipi i tenir la visió per sobre de comarca. Per tant, tots els municipis se n’han de beneficiar per igual. De fet, des que es va constituir el Consorci, l’any 2001, la visió ja ha sigut més global que municipal, i des de Prats ho tenim molt assumit.
Vostè ha plantejat públicament que el Consorci hauria de desaparèixer…
Per mi, el Consorci és i ha estat una eina imprescindible per aglutinar el territori i per prestar serveis. Però penso també que és una etapa superada i que el Consell Comarcal ens dona una força legal que no té el Consorci i tampoc entendria jo duplicar administracions. Al cap i a la fi, tothom ha escollit on vol ser. Per mi el Consorci és una etapa que s’ha de tancar. Tot el que està fent el Consorci s’ha de traspassar i ho ha d’assumir el Consell Comarcal. És veritat que en un principi es plantejava el manteniment del Consorci, potser més cap a una via de promoció econòmica i ocupació, com s’ha fet al Moianès, però no li veiem el sentit amb la població que som dels vuit municipis mantenir-los tots dos. No dic que al final no quedi algun tema residual que es gestioni des del Consorci, però sempre depenent del Consell Comarcal.
Què passarà amb els municipis que formen part del Consorci però no de la Mancomunitat?
De la mateixa manera que ens obrim a col·laborar amb el Consell Comarcal d’Osona i amb d’altres comarques amb similitud al Lluçanès, també es podrà fer amb municipis. La diferència és que la presa de decisions serà dels vuit municipis del Lluçanès.
Què diria als que creuen que la creació de nous ens és poc eficient?
Jo crec que quan es crea un ens nou és per eficàcia, per prestar un servei més proper i més concret. Mai es crea un ens perquè sí. El Consell Comarcal del Lluçanès potser no és ben bé un nou ens. El Consorci ja existeix, simplement fem un camí fins al Consell Comarcal. I precisament decidim o decidirem buidar de contingut el Consorci per no duplicar.
