“Em desagrada com es va annexionar el passeig Maristany a Camprodon”

La segona residència és la solució per a pobles com Llanars?És una solució a condició que estigui ben regulada i ben aplicada. Vivim en un poble on sempre hi ha hagut segona residència i, per tant, hi estem acostumats i la necessitem. Però cal regular-ho i evitar que els preus, que sovint s’apliquen d’una manera abusiva, no entorpeixin l’arrelament del jovent i la gent del poble. I els pisos turístics s’han convertit en un problema?Són un problema. Ara mateix no en tenim gaires, però hem hagut de fer una mena de moratòria per estudiar aquest tema. De moment no el veiem clar. Llanars va ser pioner a pagar per tenir un caixer automàtic. És una bona opció?És una bona opció si els pobles no volem perdre serveis, i que la gent pugui viure-hi, s’instal·li i hi arreli. Perdre serveis sempre és fer passes enrere. Ens ha calgut pagar una mica, però acaba resultant una ajuda pel municipi. Aquesta tendència de perdre serveis o haver de pagar per tenir-ne sembla irreversible.Suposo que sí. Hi ha una tendència en aquest sentit, però també pel fet que abans teníem treballadors per fer determinades feines, i ara ens cal contractar empreses de serveis. Els temps canvien, i és més complicat tenir gent contractada que no pas fer-ho per feines concretes. Cada vegada més la burocràcia passa pels mòbils i la tecnologia. Estem fent el buit a la gent gran?És més complicat no només per la tercera edat, sinó per tothom en general. La tecnologia i els tràmits burocràtics tan farragosos que cal fer via internet ho dificulta tot plegat. Cal que ens hi anem acostumant, si més no en petites dosis i de mica en mica, perquè és el que ens marca el present, i el camí és irreversible. La construcció d’una nova rotonda vol dir que els vehicles circulen massa ràpid per dins del poble?Sí, és un fet demostrat. A Llanars la vida passa al mig del poble, que és precisament on tenim la carretera, i això ens representa un problema. Al voltant de la carretera hi ha bars, comerços, l’església, l’ajuntament, la farmàcia. Hi ha afluència de gent i per tant calia regular-hi la velocitat. Aconseguir que els visitants s’aturin a Llanars és cada cop més complicat?La gent s’atura al municipi, perquè és un poble bonic i interessant. Per això hem de fer més activitats perquè cada vegada tinguin més motius per aturar-se. Què suposarà pel municipi el nou centre d’interpretació de la Rectoria?És un projecte que està encara en una fase molt embrionària. Tot just estem intentant comprar la rectoria, completant un conveni que tenim molt avançat, però que cal tancar. Oferir possibilitats, serveis, i també interès perquè la gent s’aturi. Tenir aquest centre d’interpretació vol dir proposar una visita on en un espai no gaire ampli puguem oferir molta informació gràcies als sistemes digitals. Per tant, penso que seria molt atractiu que la gent hi pugui conèixer la vida d’ara i d’abans a Llanars, i fins i tot la futura en tots els seus vessants. Això i la veïna església de Sant Esteve amb el seu frontal romànic poden fer una visita interessant des del caire turístic. Creu que aquesta opció hauria hagut de resoldre’s molt temps abans amb el Bisbat?La rectoria és del Bisbat i no sempre hi ha hagut predisposició per parlar i negociar les coses. Ara ens sembla que hem tingut un punt d’acord favorable. Un cop completada la via verda serà un gran impuls pel turisme de Llanars i la Vall?El turisme que pensem que ens pot funcionar millor és el turisme familiar. Que pugin pares, fills i família. El fet de tenir una via ciclista que en un termini relativament curt de temps pot ajuntar Ripoll amb Vilallonga, passant per Sant Joan, Camprodon i Llanars, és un avanç important, entenent que és un turisme sostenible, ecològic, que és la tendència d’ara. Que et puguis aturar i fer visites a tots els pobles serà molt interessant. Des d’inicis de segle que es parla de connectar el Ripollès amb la Costa Brava, però sembla que tot plegat va lent.Obrir el túnel que ha de connectar el Ripollès amb la Garrotxa serà fonamental. Sembla que s’hi està treballant, i aviat ho veurem fet realitat. Serà un viatge atractiu, sobretot de baixada. D’Olot fins a la costa ja fa temps que funciona, i és una realitat que ja ha gaudit molta gent. Fins ara Vallter ha estat un pol d’atracció que ha afavorit a tots els pobles de la Vall. Creu que els efectes del clima poden posar-ho en perill?Els efectes del clima poden posar en perill totes les estacions del país. Això és un fet, i la gent que hem passat habitualment per les pistes sabem que el tema de la neu està en retrocés, perquè costa més que nevi. El canvi climàtic i les temperatures que han pujat són el principal problema per tenir temporada llarga de neu. Penso que hi ha propostes que poden ajudar a minimitzar aquests efectes, ajudant que les estacions tinguin servei tot l’any. La neu pot ser-hi a l’hivern, però la resta d’any poden fer-se altres activitats de turisme sostenible i acurat. En el cas de Vallter ja hi ha el projecte 365 en el qual ja s’està treballant, i on caldrà també la complicitat de totes les institucions i entitats. Molta gent desconeixíem que el passeig Maristany va ser annexionat per Camprodon tot i pertànyer a Llanars. Li agradaria tenir una màquina del temps per viatjar a 1965 i evitar-ho?Sí, m’agradaria. Tan sols perquè no m’agrada la manera com es va fer, i no ho veig correcte. Segurament ara se’n parlaria i s’arreglarien les coses d’una altra manera. I més encara tenint en compte que va estar signat pel dictador. El preocupa que Aliança fos la segona força més votada a Llanars en les eleccions catalanes?Estic molt lluny de pensar com Aliança Catalana, i evidentment em preocupa i no m’agrada. Han millorat les prestacions de la Mancomunitat, respecte a les de fa quatre anys?Les prestacions també una mica, però ha millorat sobretot la consciència que tenen ara tots els alcaldes de la Vall de Camprodon per una Mancomunitat molt més potent i capaç de gestionar problemes comuns. Alguns no es resoldran de forma individualitzada, però en canvi de forma conjunta sí que es poden afrontar. En aquest mandat hi ha hagut una conscienciació i implicació molt més gran entre tots plegats. Compaginar la presidència del Consell Comarcal i l’alcaldia li ha pres temps per a Llanars?No, m’ha pres temps a mi. Intento combinar horaris cada dia. Estic al Consell i a l’Ajuntament i em cal ser-hi. És cert que a l’Ajuntament ja hi porto uns anys i tinc més clares les dinàmiques, amb uns regidors que hi col·laboren molt. Ara ho tinc més per mà i és molt més fàcil que quan vaig començar. En tot cas d’on he perdut temps és de la meva vida personal.

“Em desagrada com es va annexionar el passeig Maristany a Camprodon”

Albert Castells, alcalde de Vic: “Alguns dels serveis municipals ja han col·lapsat”

“De la política no n’has de fer una professió per a tota la vida”

Habitatge, retirada d’amiant i biblioteca, principals inversions a Sant Joan el 2026

Prats preveu 360.000 euros d’inversions, sobretot per a carrers i la zona esportiva

LA PREGUNTA

Considera que PSOE i Junts recomposaran la relació per restituir la majoria de la investidura?

Què li ha passat a la Pilarin?

Atracament amb un ganivet al centre de Vic

Mor l'advocada osonenca Teresa Rosell

Una voluntària de Protecció Civil de Vic, clau per detenir un agressor sexual

Detenen 'in fraganti' un atracador a la joieria de Taradell

Un home s'entrega després d'un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Roda reparteix 1,8 milions d'euros d'un primer premi de la loteria

Dos ferits lleus en un xoc frontal a les Masies de Roda

CCOO denuncia l'acomiadament de 300 treballadors temporals del grup Jorge a Osona pel brot de pesta porcina

Detingut l'home que va atracar una dona amb un ganivet al centre de Vic