QUIOSC DIGITAL BUTLLETINS
EN DIRECTE EL 9 TV
EN DIRECTE EL 9 FM

“Em satisfà haver pogut plegar quan jo ho he acabat decidint”

Entrevista a Carles Banús, alcalde sortint de Tavèrnoles (Junts per Tavèrnoles: TAV-JxCat)

Després d’11 anys com a alcalde de Tavèrnoles, Carles Banús va traspassar dissabte la vara a Pep de la Mora. En aquesta entrevista, un extracte de la del primer programa de la nova temporada de l’Angle obert d’EL 9 TV, fa repàs dels tres mandats que ha pilotat l’Ajuntament i com s’encaren des del poble les eleccions municipals del 2023.

Des de dissabte ja no és l’alcalde de Tavèrnoles. Dorm més tranquil?

Sí. En comparació amb la setmana passada, que em va costar conciliar el son, aquests dies estic més tranquil.

Deixa el càrrec després d’11 anys. Això implica passar un dol. Com ho porta?

Més que un dol, ho afronto com un procés de canvi. Fent d’alcalde m’ho he passat bé, no tinc dret a queixar-me, però també estic convençut que havia arribat el moment de deixar la gestió pública. Quedar-me com a regidor em permetrà acomiadar-me de mica en mica.

Plega perquè així ho tenien acordat amb els independents de TAV quan el 2019 van decidir presentar-se com a coalició. En realitat, però, per ganes no ho faria?

Acabaria el mandat. Ara bé, ja d’entrada vaig explicar tant a Junts com a Tavèrnoles Actiu que el 2019 era l’últim cop que em presentava com a cap de llista. Penso que he fet la feina que tocava. Al municipi li calen noves empentes. Entre dos i tres mandats ho trobo el punt just perquè un alcalde es plantegi un pas al costat.

Amb això vol dir que vostè ha sabut plegar?

Sí, perquè ha estat quan jo ho he decidit, ni forçat per unes eleccions ni situacions com una moció de censura. Marxo quan he considerat que era el moment, i amb la satisfacció de garantir un relleu i continuïtat de govern. Convé que als municipis no hi hagi grans trencadisses.

Continuarà com a regidor fins a final de mandat. Ja sabrà canviar el xip?

M’hi hauran d’ajudar tant el nou alcalde com el personal de l’Ajuntament, espero que sí. Els he demanat que m’avisin, si me’n vaig massa enllà. Ara les grans decisions corresponen a Pep de la Mora. El meu paper és ajudar-lo amb tot el que pugui: contactes, memòria històrica… fer una bona transició.

Dissabte passat, al ple de traspàs de la vara, el vam veure emocionat. Per què?

Portava quinze dies pensant com enfocaria el discurs i, preparant-lo, vaig reviure des de la poca pau social que hi havia al poble quan vaig entrar a l’Ajuntament fins al mandat actual, en què hem arribat a presentar-nos amb persones amb qui havíem estat enfrontades políticament. La coalició, haver aconseguit un únic grup, m’emociona. És de les millors coses que m’emporto.

Ha passat tres mandats al capdavant de l’Ajuntament: el de gestionar les estretors de la crisi econòmica, el de l’esclat del procés independentista i el de la pandèmia. De què marxa satisfet?

D’haver anat superant el dia a dia malgrat aquest context. El 2011 va ser molt dur pel que fa a tresoreria, recordo converses amb el secretari d’apartar factures i deixar-les a un costat, confiant que les poguéssim pagar el mes següent, però tot i així hem tirat endavant obres importants, hem dotat Tavèrnoles de més serveis… i hem professionalitzat i transformat l’Ajuntament cap a l’administració electrònica. Es veu poc, però durant la pandèmia això ens va permetre no parar ni un dia.

Quin mandat ha patit més?

El primer. A més a més de la inexpertesa i el desconeixement, estàvem en minoria –tres regidors de CiU, tres de TAV i un d’ERC– i al poble hi havia un ambient convuls.

Ha desaparegut aquesta mala maror?

Hi ha les típiques tibantors ancestrals entre veïns, però això no té a veure amb la gestió pública. Diria que el clima ha millorat.

Quina nota es posa com a alcalde?

No soc jo qui s’ha de puntuar.

Pep de la Mora va dir dissabte que la dedicació al poble no li pot discutir ningú.

Les coses no van soles. En municipis com el nostre hi ha una gran mancança de tècnics i tant els regidors com l’alcalde ens hem d’arremangar i assumir tasques que a altres llocs es fan amb estructura. Ara que vindran eleccions i la demagògia dels sous, faig una crida que als càrrecs electes se’ls respecti la dedicació, perquè si et bolques a l’Ajuntament no pots exercir la teva professió. Les retribucions basades en això són necessàries, si no no trobarem gent que es dediqui al servei públic.

L’oposició, els dos regidors d’ERC, no van ser al ple de dissabte. Li sap greu?

Sí, perquè al final era un ple. Encara que al·leguessin motius personals, sempre sap greu no ser-hi tots.

Amb Paquita Clarà no s’han acabat d’entendre.

No, i això que veníem de vuit anys treballant conjuntament. El 2019 a nosaltres ens semblava que era moment de sumar. Ella, en canvi, va decidir abandonar el projecte i presentar-se amb ERC. És totalment lícit i legítim, però sí, no ens hem arribat a entendre.

La coalició de Junts i TAV es mantindrà?

Ha funcionat. A mi m’agradaria.

Entenc que la idea és que Pep de la Mora sigui el cap de llista a les properes eleccions, però ell no ho acaba d’assegurar…

És l’optimista de l’equip de govern, i una persona amb coneixements i moltes capacitats. Si troba la manera de compaginar l’Ajuntament amb la vida professional i la familiar, penso que Tavèrnoles tindrà un bon alcalde per anys. La decisió de presentar-se o no li correspon a ell, però intentarem ajudar-lo en tot el possible perquè ho vegi més clar.

La reurbanització del centre, les subvencions universals, l’espai cobert… Què li ve al cap a l’hora de rebobinar els 11 anys de Carles Banús com a alcalde?

Home, la renovació del nucli històric ha sigut important. Vam començar amb el carrer Montseny, hem fet el de l’Església i aquesta tardor han de començar les obres del del Mig. Tot això ens ha permès repensar la circulació de vehicles i vianants. També destacaria la portada i la millora de la xarxa d’aigua, el desplegament de la fibra òptica, l’atenció a les persones, amb el centre cívic, o les subvencions universals a les famílies. Som un poble petit i no disposem de certs serveis, com ara escola, però almenys garantim suport econòmic a l’hora de comprar llibres o pagar estudis superiors. 

I què li reca no deixar més encarrilat o acabat?

Durant el primer mandat, la redacció del POUM ens va desgastar molt i va propiciar la trencadissa entre partits. Em sap greu que, havent passat moments tan conflictius, un cop tenint-lo aprovat des del 2015 no haguem pogut desenvolupar tres puntals que s’hi preveien: els famosos plans de Can Riera, pensant en nova activitat econòmica a Tavèrnoles; els plans parcials per créixer en habitatge, que ens en falta, i la legalització de la urbanització de Fussimanya.

Fussimanya és l’eterna patata calenta?

Sí, hi viu gent, i com a Ajuntament tenim l’obligació de deixar-ho arreglat com plantejava el POUM: fer el projecte de reurbanització, definir bé els serveis, executar-los i que les parcel·les puguin ser tractades com a sòl urbà.

De qui és responsabilitat que això no avanci?

Des de l’Ajuntament hem ajudat, hem pressionat, hem aconseguit subvencions per fer modificacions de POUM, documents d’estratègia, de diagnosi… però veiem que els propietaris, la mateixa junta de compensació, no s’acaben de posar d’acord.

La gent de Fussimanya és la que decanta els resultats electorals a Tavèrnoles?

En algun moment potser sí, es tracta del 20% o el 25% dels habitants del municipi, però crec que últimament hi ha hagut força estabilitat a l’hora de valorar la gestió de l’Ajuntament.

Té ganes que arribin les eleccions? O ja se les mira des de la barrera?

En tinc ganes. Soc un malalt de la gestió pública i les eleccions municipals i penso que sempre és bo veure com s’articulen a cada lloc, des dels plantejaments de la gent fins als partits, on hi ha sigles fortes, on arrasen els independents…

Vostè es considera un home de partit?

A vegades em sembla que es vol fer veure que sí, però jo no m’hi considero. Sempre he sigut molt clar: ens podem presentar sota les sigles de Convergència o Junts, però al cap i a la fi Tavèrnoles es regeix pel que diuen els seus regidors.

Com ha viscut la desfeta de CiU?

Em sento dolgut, en el sentit que s’han trencat massa coses que es feien bé. No em sembla just voler deixar de banda tot el que Convergència va aconseguir en el seu moment pel país i per certs municipis. Amb el que està passant a dins de Junts, sovint també em sento orfe. He decidit quedar-me una mica al marge de tot plegat. 

Què no veu clar?

El gran problema de Junts és que és una amalgama de perfils que difícilment s’acabaran posant d’acord sobre temes importants. Jo soc un gran defensor de la gestió, i amb perfils més aviat arrauxats no m’hi trobo tan a gust. Sigui com sigui, estic en retirada.

Com veu les relacions entre Junts i ERC al govern de la Generalitat?

És un vol i dol, volen estar junts, es necessiten, però llavors es miren constantment de reüll. Trobo a faltar líders potents que sàpiguen aglutinar interessos comuns.

Mantindrà la militància quan deixi de ser alcalde?

No m’ho he plantejat. Si no hi ha cap terrabastall gros, sí.

Al Consell Comarcal, on és vicepresident primer, hi ha bona maror entre els tres partits de govern?

Sí, amb el benentès que tenim clara la posició de cadascú. Repassem sovint l’acord que vam signar a principis de mandat, quins temes avancen, quins estan encallats… i entre tots hi ha una relació cordial. Em sembla molt vàlida l’estratègia que s’ha seguit sempre d’una vicepresidència que engloba consellers d’altres partits. Ens fa obrir els uns als altres.

Vostè és la mà dreta del president? O que siguin de colors diferents pesa massa?

En Joan Carles té diverses mà dretes en funció de l’àrea, cada vicepresident ha sabut trobar el seu lloc. Al final, al Consell Comarcal jo m’he postulat com ser una persona útil més que important. És el que ha de prevaler a l’hora de prestar bons serveis als municipis.

Quina cartera tindrà aquests vuit mesos de regidor?

Suposo que Comunicació, Infraestructures i Serveis, potser Promoció Econòmica… N’hem de parlar.

I després de les eleccions del 2023, què?

Me’n tornaré a fer d’enginyer, que tampoc ho he deixat mai, i amb noves perspectives del que pugui anar sorgint.

LA PREGUNTA

Està d’acord amb la posició del govern espanyol sobre la guerra a l’Iran?

En aquesta enquesta han votat 251 persones.