Lluís Companys, Heribert Barrera, Ernest Benach, Joan Rigol, Núria de Gispert o Carme Forcadell formen part de la història de Catalunya després d’haver presidit el Parlament. Des d’aquest divendres, en una llista que compta amb 17 noms –quatre d’ells exercint des de l’exili durant l’època franquista–, hi apareixerà una vigatana: Anna Erra, qui ha estat alcaldessa de la ciutat els últims vuit anys.
Erra arriba al càrrec després d’uns mesos amb les aigües mogudes a la cambra legislativa: el juliol de l’any passat, la presidenta Laura Borràs va ser apartada del càrrec a instàncies de la Junta Electoral Central (JEC) i el Tribunal Suprem un cop es va obrir el procés judicial per fraccionament de contractes quan dirigia l’Institut de les Lletres Catalanes. Aquest mes de maig, ja amb una sentència –que encara no és ferma– de quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació, la JEC va insistir en la retirada de l’escó de Borràs, una situació que al final va acceptar la mesa del Parlament en aplicació de l’article 25.4 del reglament.
Així doncs, conscient de la situació, Erra es mostrava aquest dimecres “gratificada per la confiança rebuda” per part del partit. I és que l’elecció del seu nom no ha estat una bassa d’oli, però sí que finalment ha unit dues famílies dins de Junts: la vinculada al secretari general, Jordi Turull, d’una banda, i de l’altra, l’associada a la presidenta Laura Borràs, que apostava d’entrada per altres noms més de la seva corda com Aurora Madaula o Antoni Castellà. Amb un contundent “tots els diputats de Junts són els meus diputats”, Borràs tancava files aquest dimarts al vespre.
L’encara alcaldessa de Vic en funcions, Anna Erra, no ha aparegut a la primera línia política d’un dia per l’altre. Hi ha arribat picant pedra des de la figura de regidora d’una ciutat mitjana, i superant reptes i obstacles a través de la proximitat, la cordialitat, les habilitats socials i el coneixement en àmbits concrets.
De fet, com a regidora d’Educació (2007-2015), va haver de gestionar un moment complex a la ciutat, amb l’arribada d’un gran gruix d’alumnat immigrant. Hi va respondre amb la creació de les aules d’acollida, però sobretot amb el desplegament del Projecte Educatiu de Ciutat.
També va acabar sent una alcaldessa de consens tot i que la seva elecció va generar un terratrèmol polític en l’extingida Convergència i Unió: la direcció convergent a la ciutat –amb Lluís Coromines al capdavant– va expressar la voluntat de recuperar el cap de llista a Vic per la seva formació.
A Unió –amb Ramon Espadaler com a home fort– no es van quedar de braços plegats, i l’aposta va ser Josep Arimany. En l’estira-i-arronsa es va imposar Erra, i lluny d’una trencadissa que en l’àmbit nacional sí que es va acabar produint, l’alcaldessa i el doctor Arimany han treballat colze a colze durant 13 anys, i per les paraules expressades per ells mateixos en públic, amb una relació de total respecte.
Aquesta capacitat de teixir complicitats fins i tot en situacions complicades va tenir una derivada política: la majoria absoluta de Junts a Vic aconseguida l’any 2019.
Diputada al Parlament des del 2018, assegura que va entrar en política “per ajudar la meva ciutat”, i que ara, des de la presidència del Parlament, “ho faré pel país”. I apunta que ho farà “amb el tarannà que vol Junts”, una recepta que passa per uns ingredients que ha sabut combinar bé en el seu rol d’alcaldessa: donar importància a la institució fent tasques de representació, “tenir diplomàcia”, per fer que la cambra i l’entesa entre les formacions polítiques “funcioni”, i mantenir el contacte amb la gent.
A Vic, “l’he pogut tenir sobretot a través de les entitats i les associacions”, i ara caldrà traslladar aquest savoir faire “a un nivell més gran”.
Dimarts al vespre, Borràs va explicar que Junts ha volgut recuperar la presidència del Parlament per ser “actius” en la defensa dels drets dels diputats, “inflexibles” contra els discursos d’odi de l’extrema dreta que ja han entrat a la cambra i per “mantenir la dignitat de les institucions catalanes sense vassallatges”. Erra recull el guant, recordant que en temes de país “Vic sempre hi ha sigut i ara al Parlament no m’arrugaré”.
La proposta de Junts perquè Anna Erra sigui presidenta del Parlament no és l’única que es portarà a votació aquest divendres. Des dels socialistes, presentaran Assumpta Escarp, mentre que En Comú Podem també farà una aposta posant sobre la taula el nom de Joan Carles Gallego. Erra ja sap que no aconseguirà la majoria absoluta de la cambra, perquè la CUP ha anunciat que s’abstindrà.
En segona votació, i a través dels vots de Junts i Esquerra –hi ha el compromís d’un vot favorable–, l’alcaldessa de Vic en funcions assolirà la majoria simple i passarà a dirigir el Parlament.
Erra, de 57 anys, es convertirà d’aquesta manera en la segona autoritat política de Catalunya –just per darrere del president de la Generalitat–, i en la figura osonenca, ripollesa i lluçanesa de més volada institucional en l’etapa democràtica. Fins ara, les tres comarques havien tingut consellers de la Generalitat com Ramon Espadaler, Carles Mundó, Joan Manuel del Pozo o, en l’actualitat, Teresa Jordà.
Com a professora d’Història, Erra de ben segur que va explicar un munt de vegades la importància d’una institució parlamentària que té els orígens al segle XI, i d’un edifici que data del 1889. Ara la presidirà.
{{ comment.text }}