“Ens agradaria que les inversions a l’R3 seguissin més amunt de Vic”

Ja s’ha familiaritzat amb el fet que li diguin president, a banda d’alcalde?En certa manera sí, sabeu per què? A part de les responsabilitats polítiques, soc mestre i sovint, als passadissos, els nens ja es confonien que si alcalde, president... Això de president m’ho havia sentit dir malgrat no ser-ho. Però és una etiqueta que li agrada o se l’estalviaria?L’entomo com una responsabilitat important, però transitòria. No em fa por, sinó respecte i il·lusió. També hi ha una part d’orgull. Quan et proposen un pas com aquest, valorar els pros i contres va implícit a acceptar. Com acaba Gerard Sancho al capdavant del Consell Comarcal?Com vaig dir al ple d’investidura, en donar les gràcies als veïns i veïnes, és perquè soc alcalde de Sant Hipòlit. A les municipals del maig la ciutadania va tornar a fer confiança al meu grup i a la meva figura. En un moment de reducció de la participació, vam treure fins i tot més vots. Vuit regidors d’onze. Majoria absoluta.Sí, un bon resultat. Va ser a partir d’aquí que se’m va demanar com veuria compatibilitzar l’alcaldia i la presidència del Consell Comarcal. S’ho va haver de pensar gaire?La proposta em va fer il·lusió de seguida, però les coses s’han de valorar en fred. A Sant Hipòlit hi he viscut sempre, jugo a casa; amb el Consell hi va haver un primer pas de recapitular tot el que en sabia com a alcalde. Després vaig activar un procés de reflexió. Va acabar guanyant la il·lusió de viure una experiència nova de la qual aprendre i treure coses positives. En el seu dia a dia al Consell, qui és la persona amb qui més parla, es coordina, truca...?Des del punt de vista polític, crec que hi ha un govern potent. Amb en Marçal, l’alcalde de Torelló, que actualment és el vicepresident i d’aquí dos anys ens intercanviarem els barrets, hem aconseguit un equip cohesionat. Tècnicament, tantes mans dretes com treballadors, depèn de l’àrea. La relació amb gerència i els serveis jurídics és constant: ens marquen el terreny de joc. El coneixia, l’alcalde de Torelló, abans de trobar-se compartint volant?Personalment, no. Sabia qui era a través de notícies, de trobar-nos al Consell d’Alcaldes i Alcaldesses... Però ens vam conèixer amb la proposta dels partits de treballar junts. S’entenen?Molt. També som responsables. Hi ha el convenciment de fons que hem d’estar d’acord. Cada dimecres fem consell de direcció, amb presència de tots els partits que formen part del govern, i penso que hem sabut construir un espai on recollir les diferents sensibilitats. Segons Junts i ERC, tant vostè com Ortuño eren “persones de consens” per respondre a l’empat tècnic entre tots dos partits després de les municipals. Troba que li escau aquesta definició?És una altra etiqueta transitòria. Que les coses ens anessin bé a escala municipal va reforçar el meu perfil, i agraeixo que Junts pensés en mi. La feina de remar plegats amb tot l’equip del Consell ens fa sortir amb més ganes. Veiem que anem per bon camí. Què contestaria a qui posa en dubte que una presidència bicèfala sigui operativa per pilotar el Consell?Que ho valorin a posteriori. A mi em sembla el millor sistema per entomar l’empat tècnic entre Junts i ERC, a més a més que els altres grups de la comarca hi van estar d’acord. Més enllà de qui porti el barret en un o altre moment, ens plantegem aquests quatre anys treballant en equip. Tot i el canvi de rols a mig mandat, els temes que ja porta un els seguirà portant i els temes de què es cuida l’altre, l’altre. En aquest govern tan ampli, quin paper hi juguen els Independents, el PSC i Ara Pacte Local?Tots formen part del consell de direcció, on es prenen les decisions estratègiques. Com que la prioritat és sumar, ens deixem de personalismes. Prima el consens. Que la CUP no entraria a govern estava cantat?Es van autoexcloure des d’un primer moment. És lícit. Respectem la intenció de fiscalitzar des de fora. També els hem dit que tenen la porta oberta al llarg dels quatre anys. El Consell representa tots els municipis, des dels petits fins als més grans, les peculiaritats de cada zona... Com més sensibilitats plegades, millor. Però una bona oposició també és útil perquè els governs es posin les piles, no?Segurament, però si tothom té ganes de treballar des de dins d’un govern es fa molta feina. Vostè va participar en les negociacions entre ERC i Junts post 28-M?Al tram final, quan ja estava tot una mica embastat. Van ser tenses? Un partit de tennis?Qualsevol procés d’aquestes característiques té les seves coses. Tothom mira d’escombrar cap a casa. L’art de la política passa per aquí, negociar. Sigui com sigui, penso que podem estar contents de la fórmula final. Segueix la tònica dels darrers mandats d’un govern d’àmplia majoria. L’empat tècnic va ser una sorpresa fins i tot per a vostès?Aquesta valoració l’hauria de fer l’executiva comarcal. Els alcaldes veiem sobretot els nostres municipis. Després, el que passa a la comarca. Sí que considero que Junts vam treure uns bons resultats, segurament la gent no es pensava que seríem capaços d’arrossegar tants vots en un context de baixada de participació. La reflexió l’hem de centrar aquí. Que la gent no es mobilitzi és un símptoma de mala salut democràtica. Qüestió generacional? Vostè mateix té 33 anys.Això donaria per un debat molt llarg. Penso que hi ha fet el procés i, en paral·lel, sí, que als joves ara els costa veure com les urnes poden canviar les coses. Ho hem de revertir. Es considera un home de partit?Un alcalde, en aquest cas de Sant Hipòlit de Voltregà, que està en un partit en què se sent còmode. I que el partit, en una responsabilitat com és el Consell Comarcal, ha confiat en ell, de manera que ell confia en el partit. De la moció de censura a Espinelves, se n’ha parlat al Consell Comarcal?Estem aterrant, tot just atenent urgències i aprenent en què consisteix l’engranatge. Ens dediquem al Consell al 100%. La moció no ha sortit. Ni tan sols entre bambolines, als passadissos?A mi no em consta. De tots els serveis que ofereix el Consell, quin s’emporta la major partida pressupostària?Molts. Per fer-ho bé, hauríem d’explicar que del Consell Comarcal en formen part organismes amb el seu propi pressupost, com el Consorci d’Osona de Serveis Socials, amb 8,5 milions d’euros; o el de gestió de residus urbans, que s’enfila a 13. El del Consell Comarcal com a tal està al voltant dels 43. En residus, aquest mandat és de reptes, hi ha diversos municipis que canviaran el model de recollida. El porta a porta de Vic arribarà a tota la ciutat?El conveni que tenim firmat confirma una primera fase a tres barris, Sentfores-La Guixa, Sant Llàtzer i les Quatre Estacions, durant el primer trimestre del 2024. I la resta? Que no estigui decidit els fa anar malament?Respectem que cadascú prengui les seves decisions. En molt poc temps s’han fet grans passos cap a una gestió dels residus cada cop més eficient. El debat correspon als ajuntaments. Més enllà de Vic, hi ha un seguit de municipis que també segueixen el seu curs i preveuen canvis de sistema. Gurb, Sant Quirze, Montesquiu, Sant Boi... que passen al porta a porta. Els donaria l’enhorabona? Vostè n’està satisfet, de com funciona a Sant Hipòlit?Sí. Però ara no voldria parlar del cas particular del meu municipi, sinó insistir que des del Consell oferim la possibilitat que cada ajuntament triï el sistema que considera millor en l’objectiu d’augmentar els índexs de recollida selectiva. Osona som la segona comarca de Catalunya en reciclatge. N’hem d’estar orgullosos. Dins d’aquest titular hi ha diversitat de sistemes: el porta a porta n’és un, però també els contenidors intel·ligents o tancar les àrees d’aportació. Plena autonomia perquè cada municipi tingui llibertat d’acció. Torelló i les Masies de Voltregà justament s’han decantat pels contenidors intel·ligents. Com és que encara no els tenen?Venim d’una crisi de materials que ha afectat moltíssims sectors, també el dels residus. La implantació s’ha demorat més dels que ens agradaria. Hi treballem. Sobremunt, Oristà o Sant Agustí optaran per àrees tancades. Això vol dir que, malgrat que el Lluçanès s’hagi constituït com a comarca, manté el servei delegat al Consell d’Osona.Els convenis que hem establert amb els ajuntaments tenen una durada de quatre anys. Sumar és molt important: ens permet licitar els serveis en bloc i, per economies d’escala, el paquet acaba sent més atractiu. Si cada municipi operés per compte propi, més enllà que tècnicament comportaria molt enrenou, sortiria car en personal, camions... Cap sentit. Per tant, més enllà que el Lluçanès sigui comarca, continuar amb Osona de moment ens fa a tots més eficients i sostenibles. El va agafar per sorpresa la constitució de la comarca just abans de les municipals?La reclamació era històrica. El tema l’havíem seguit i sentit de manera recurrent, però la constitució sí que va arribar com molt de cop. Què plantegen aquest mandat pel que fa a relacions amb el Lluçanès?El seu Consell Comarcal s’esdevindrà, en tot cas, amb les properes eleccions municipals. Els quatre anys que tenim per davant han de servir per començar-hi a pensar i coordinar-nos amb el Consorci de cara a assegurar la millor qualitat en els serveis. I amb l’alcalde d’Aiguafreda, que va votar a favor d’incorporar-se a Osona, s’hi ha trobat?D’entrada, dir que celebro que siguem una comarca atractiva a ulls de municipis que no en formen part. Amb l’alcalde encara no hem parlat. El Consell d’Alcaldes i Alcaldesses que s’ha de convocar properament serà una bona oportunitat. Amb ell i amb molts d’altres, perquè després de les eleccions no ens hem vist. Un altre dels serveis que presta el Consell és el de l’aigua. Onaigua, l’empresa que la fa arribar fins a les aixetes de les cases d’una desena de municipis, n’ha d’incorporar més o, de moment, a poc a poc i bona lletra?Jo soc dels d’a poc a poc i bona lletra, però sense perdre de vista que es tracta d’una aposta estratègica. Els propers quatre anys han de ser de consolidació d’Onaigua, treballar perquè creixi, i perquè creixi de forma sostenible. La figura del gerent la volem potenciar també per donar-li impuls. La que va ser la primera gerent de l’empresa va plegar mesos després d’haver-la posat en marxa. Per què?Ho desconec, no en sé els detalls. Pel que fa a la selecció del gerent del Consell Comarcal, a quina fase passen?El procés s’està demorant més dels que ens agradaria, s’hi van presentar moltes persones, però en breu ha de sortir la llista d’admesos i exclosos. Què esperen de qui ocupi aquest càrrec?Que sigui una persona resolutiva, perquè cal prendre decisions, i alhora, molt dialogant, pel contacte permanent no només amb els ajuntaments i la ciutadania, sinó els mateixos treballadors del Consell. També capacitat d’organització. Sabent que l’administració és lenta, la presa de decisions no es pot demorar. Jaume Colomer, l’antic gerent, va deixar la casa endreçada?Quan vam arribar hi ha coses que ens les vam trobar ben endreçades i d’altres que les hauríem fet diferent. Al final, cadascú té les seves sensibilitats, manies i maneres de treballar. Nosaltres també deixarem la nostra pròpia petjada. Atenció a la dependència ara mateix vol dir atenció domiciliària?Sí, però sobretot integrar l’atenció sanitària amb la social. Això es concreta en moltes prioritats del Consorci d’Osona de Serveis Socials, des de lluitar contra la soledat no desitjada o el sensellarisme fins a ampliar el parc d’habitatge. Ens trobem la dicotomia que també a Osona hi ha persones sense llar i molts pisos buits. Per això hem de parlar amb propietaris, però també incentivar, per exemple, les masoveries urbanes. És una bona solució que algú pugui accedir a un habitatge a canvi d’adequar-lo i pagar menys a un propietari que, per la seva banda, no té capacitat de mantenir-lo en condicions. L’habitatge és de les preocupacions recurrents entre els alcaldes i alcaldesses...Va quedar clar en les tertúlies i debats electorals. L’oficina pròpia dins del Consell Comarcal la volem anar dimensionant perquè, a banda d’atendre directament el ciutadà, pugui desenvolupar estratègies amb els ajuntaments. La seguretat és un altre meló important. S’ha d’abordar més en el marc del Consell d’Alcaldes i Alcaldesses que no al ple del Consell Comarcal?Sí, perquè hi ha moltes diferències entre municipis, però sense oblidar el paraigua del Consell Comarcal. Ja s’havia plantejat opcions com crear una borsa de vigilants. N’hem de parlar i posar-ho després en comú amb altres autoritats competents. Està clar que la preocupació és generalitzada i, com a entitat supramunicipal, tenim el deure d’incidir-hi. Al nord d’Osona hi ha d’haver una comissaria dels Mossos d’Esquadra?Deixant a part el barret del Consell Comarcal, jo crec que sí. Els municipis del nord, entre els quals Sant Hipòlit, agrairíem tenir els agents com més a prop millor. En transició energètica som pioners? O ens ho pensem?Ho som. L’Agència Local de l’Energia del Consell Comarcal va ser pionera en si mateixa. Té 21 anys. Després ens l’han replicat molts altres llocs. Va començar assessorant els ajuntaments sobretot en eficiència energètica, ajudant-nos a estalviar; després va arribar la telegestió d’edificis públics i ara som a una fase encara més avançada: el projecte Nova Energia Osona, d’haver reduït les emissions contaminants un 40% el 2027, i el desplegament de comunitats energètiques. Aquest any també preveiem obrir una oficina de transició comunitària. Per tant, sí, som pioners. Ja ho vam demostrar creant model en la normativa per regular els macroparcs. El dispositiu per intentar minimitzar molèsties als usuaris de l’R3 l’aproven o es podria fer més?El primer que celebrem és que hi hagi inversions reals. I ens agradaria molt que no es quedessin a Vic, sinó que seguissin cap amunt. Almenys ara tenim fets. El repte a curt termini passa per gestionar el mentrestant i reduir com més millor les molèsties dels passatgers. La competència no és del Consell, però serem altaveu dels problemes i continuarem empenyent a través de l’oficina tècnica de l’R3. La demanda d’un tren de qualitat ja quedava recollida als anys noranta al Pla Estratègic Osona XXI. Picaria el crostó per falta de valentia, mirada... a les generacions polítiques que l’han precedit?Cada època té les seves dinàmiques. Més que mirar enrere, soc de pensar en el present i el futur. En mobilitat ara hem de celebrar que es desencallen coses. El pes de la indústria agroalimentària a Osona té avantatges i inconvenients. És del parer que la comarca ha d’obrir-se i diversificar?Les projeccions de futur ens fan ser optimistes. Disposem d’un ens potent, Creacció, que precisament està desenvolupant estratègia en aquest sentit. Amb la Mancomunitat La Plana hi ha marge per treballar més conjuntament?Segur que sí, sempre. La comarca és la mateixa, el Consell Comarcal ens representa a tots i al final compartim meta: que el ciutadà visqui millor. Costa compaginar la presidència del Consell amb l’alcaldia?Va a setmanes, però ens n’estem sortint. Al govern de Sant Hipòlit som vuit, un equip nombrós que m’ho posa molt fàcil i em permet treballar i estar al cas de tot. També manté la feina de mestre un parell de dies a la setmana. Creuen més els alcaldes o els nens i nenes de la classe?A la política entenc que hi soc de pas, un temps. I, mentre em sigui possible, voldria mantenir aquest peu a l’educació. Sobre qui creu més... depèn del dia i del temps. Com porten els de Vic que sigui un sac i ganxo qui comanda el Consell?És una broma que m’han fet molts cops. Jo estic content. Aquesta temporada pinta bé, fa res vam guanyar la Copa de la CERS i no es pot negar que el Club Patí Voltregà és important per a la comarca d’Osona. Continua anant a veure tots els partits?Tants com puc.

“Ens agradaria que les inversions a l’R3 seguissin més amunt de Vic”

L’Esquirol vol acabar el camí de la Casa de l’Hora

“Ha estat un plaer, però no aniré a cap candidatura, me’n torno a casa”

“A Catalunya no solucionem els problemes fins que ja són molt grossos”

Els pobles osonencs que pertanyen a Girona no es plantegen demanar un canvi de província

LA PREGUNTA

Veu bé que el president dels bisbes espanyols opini sobre política?

Deu detinguts en un operatiu antidroga a la carretera de la Guixa a Vic

20 anys de la grossa a Vic: “Ens va canviar la vida”

Compren el Vigatà i les Galeries Montseny, on faran una vintena de pisos

Condemnen a més de 21 anys de presó Dani Montes per matar d’un tret un menor a Sant Hipòlit

Neix l'Ateneu Popular de Vic com a punt de trobada per al moviment popular i independentista

Els germans Pujol de la Granja Armengol, els nous 'influencers' de la vida a pagès

De no haver venut mai loteria a repartir mig milió d'euros

El personal sanitari del CAP del Remei de Vic fa un pessebre vivent solidari

“Els diners marxen molt de pressa, encara que se’n tinguin molts”

Mor Joan Capdevila, corresponsal històric d'EL 9 NOU al Moianès