Tots els focus s’han centrat en Albert Serra, exalcalde de Roda de Ter, en els darrers mesos. Independents per al Progrés de Roda (IPR), formació de la qual era portaveu, va expulsar-lo per un comportament inapropiat durant la festa major. Se l’acusava d’una actitud masclista i un tracte ofensiu envers algunes dones. Tot i anunciar que renunciaria a l’acta, finalment ha canviat d’idea i continuarà en política.
Primer va dir que dimitiria, però al final s’ha quedat. Per quin motiu?
Perquè no vaig assetjar a ningú. Tal com vaig explicar en la carta “La veritat” va ser una situació provocada. Vaig ser l’assetjat i no l’assetjador. Així m’ho han fet saber els membres de seguretat i també alguns del meu partit, però com que faltava poc per a les eleccions era difícil treure’m aquesta llosa de sobre. Vaig tenir un moment de confusió perquè veia que tothom es creia un relat fals i injust cap a la meva persona. Dimitir volia dir assumir la part de culpa i jo no en tinc cap. Tot han estat difamacions i calúmnies. S’han dit moltes coses i cap és certa. Continuo com a regidor per dignificar el meu honor. Tothom que em coneix sap que soc una bona persona, honrada i honesta, que és el primer que cal en política. És evident que el temps acaba posant les coses al seu lloc.
En aquest comunicat reconeix encerts i errors. De quins errors està parlant?
De molts. Primer, de no veure el que podia succeir. Sempre m’he caracteritzat per ser a tot arreu. Quan era l’alcalde, des del meu grup moltes vegades m’havien dit que no havia de ser allà perquè era un ambient hostil. Però només faltaria que no poguéssim moure’ns lliurament. D’altra banda, des del punt de vista polític, he tingut molts encerts. El meu grup i la gent del municipi m’ho reconeixen. Fins que una moció totalment injusta em va apartar. Tenia clar que la destitució de Joan Moreno m’enviaria a l’oposició. Ho vaig fer per cohesionar el grup i probablement no ha servit per res.
Considera que aquest enrenou ha estat una conxorxa contra vostè?
No només ho dic jo. També membres de seguretat del meu grup. Em va doldre que la regidora Yolanda Tristancho no em truqués per saber què havia passat. Va trucar a tothom excepte a mi.
Tristancho va dir que no només havia estat la patinada de festa major, sinó que n’hi ha d’altres.
Fa molt temps que hi ha lluites internes i evidentment ara tot s’hi val. Hi ha partits polítics que estan treballant des de darrere alimentant els meus i intentant-los fent girar. Alguns acaben sucumbint a les pressions perquè soc l’home fort, el rival a abatre. Probablement també és error meu de no triar un equip prou sòlid. Però en política no tot s’hi val. M’han arribat pressions en l’àmbit personal i professional. I això no es pot deixar passar. A més, vaig patir dues agressions.
Ho ha denunciat?
No, no ho he fet. En el seu moment, membres del meu grup van animar-me a fer-ho. Però no m’interessava fer més enrenou. Potser va ser un error.
La decisió d’expulsar-lo d’IPR va ser majoritària. Tant regidors com grup van votar que havia de sortir.
No és cert. A mi se’m va convocar a una reunió per parlar dels 40 anys d’IPR. I si es vol fer una reunió per destituir el cap de llista, s’ha de posar a l’assumpte. En aquesta trobada hi havia gent que sabia al que anava, però jo vaig anar-hi totalment desarmat. A més, per a les municipals vaig constituir una llista de 24 persones i a la reunió n’eren 7. Si es vol triar un cap de llista s’han de fer primàries com tots els partits democràtics. Va ser un parany, se’m va enganyar i es va anar a fer mal. Es va enviar un comunicat a tots els mitjans. Vaig sortir a tots els diaris. Tothom s’ha assabentat d’unes calúmnies que et deixen marcat. No calia, hagués tingut o no la culpa.
Que vostè ha passat a ser regidor no adscrit és un fet. Va avisar que denunciaria el procediment. En quin punt es troba?
Vaig presentar recurs de reposició. L’expulsió del grup municipal no pot ser i així ho he argumentat jurídicament. Soc portaveu de l’agrupació d’electors amb la qual ens vam presentar a les municipals del 2019 digui el que es digui. De fet, ja hi ha el precedent de Joan Moreno de Junts per Roda que va acabar guanyant. A més, hi ha una altra cosa, des del 19 d’octubre de 2022 es va registrar el partit d’IPR al Ministeri de l’Interior, del qual soc president. Això és vigent a dia d’avui i ningú me n’ha expulsat. I si algú es vol presentar a les eleccions del 2023, aquest és el vehicle que ha d’utilitzar no l’agrupació d’electors.
Això vol dir que es quedarà les sigles per a les eleccions?
A mi les sigles m’importen poc.
Però vostè n’és el president.
És igual. Tinc molt clar quin és el projecte per Roda i el vehicle no m’importa. De fet, el programa electoral de les municipals del 2019 per IPR pràcticament vaig redactar-lo jo.
Li és igual les sigles amb les quals es presentarà?
El vehicle m’és indiferent, l’important és el copilot. És qui posa la música, la freqüència i que hi hagi bona sintonia. Si no n’hi ha, el viatge serà un desastre.
Quins companys de viatge portarà en aquest vehicle?
Hi estic treballant i hi ha molta gent que em dona suport. Encara falten sis mesos per a les eleccions. Si soc capaç de fer un grup fort i s’acaba consolidant el suport d’aquesta gent potent, em presentaré a les municipals.
És una carrera a contrarellotge. Li fa patir no trobar gent?
No. Hi ha molta gent que em dona suport, malgrat el joc brut d’alguns partits i regidors. No em faran allunyar del meu objectiu perquè la il·lusió que tinc és la mateixa. Hi ha qui vol ser alcalde per ostentar el càrrec, jo ho estat i vull ser-ho per fer coses.
Quins punts segur que tindrà en el seu programa?
Me’n van quedar molts al tinter. Un dels temes que és clau és la seguretat ciutadana, com la millora de les càmeres de vigilància, dels lectors de matrícula o del reforç dels vigilants amb agents cívics o ampliant el cos per tenir seguretat les 24 hores tots els dies de l’any. I n’hi ha molts altres.
Com quins?
El 2023 es preveu un increment de les despeses dels serveis municipals i caldrà apostar per l’eficiència o la telegestió dels equipaments públics. També cal tenir en compte la promoció econòmica i sense deixar ningú enrere amb un pla de xoc social. D’altra banda, s’hauran d’acabar els equipaments de quan jo era alcalde. Se’n van fer molts com l’escola Emili Teixidor, la seu de l’escola de música, el tanatori a cost zero, o la inauguració del Museu de l’Esquerda i la Fundació Miquel Martí i Pol. A això cal donar-hi continuïtat i consolidar-ho. I sobretot les naus de Puigneró, que tenim el projecte i l’equip de govern no ha fet absolutament res.
{{ comment.text }}