Albert Coma (+Sant Pau-ERC) s’estrenava com a alcalde el juny de l’any passat després de guanyar les eleccions obtenint quatre dels set regidors del consistori i deixant a l’oposició el grup de Junts de l’exalcaldessa Dolors Cambras. En aquesta entrevista repassa la situació de l’Ajuntament després d’un any a l’alcaldia.
Sant Pau en té prou de ser la porta d’entrada a la Vall de Camprodon?
A banda de ser el municipi que dona la benvinguda a la Vall, crec que Sant Pau també és un lloc ideal per poder-s’hi establir, i tirar-hi endavant excel·lent aposta de vida.
L’habitatge és un tema que tingueu ben resolt, o bé patiu la mateixa problemàtica que en altres poblacions similars?
Com a la resta de la comarca hi ha manca d’habitatge per cobrir la demanda que tenim. La nostra feina és buscar un punt de trobada entre les dues casuístiques i poder donar una bona oferta en habitatge. També tenim el tema del turisme que busca pisos o cases assequibles. Ens cal facilitar que es puguin implementar els seus projectes a Sant Pau. L’objectiu del municipi és poder créixer en nombre d’habitants, però fer-ho bé des de tots els punts de vista.
Els pisos turístics s’han convertit en un problema, o encara no estem en aquesta pantalla?
Encara no hem arribat al llindar perquè es converteixi en un problema. Però sí que n’hem volgut regular l’impacte amb les ordenances i el preu de la taxa de les escombraries per equiparar-ho al negoci que representa. És un aspecte que encara no s’havia tocat mai, i ho hem equiparat al del turisme rural. L’any que ve podrem valorar-ho i sabrem si ho hem encertat per si cal incidir-hi d’una manera o altra.
El càmping ha deixat de ser una arma de confrontació partidista a l’Ajuntament?
Històricament el càmping ha tingut la seva activitat. És un negoci que dona servei als seus clients, i nosaltres els oferim també els nostres, tant pel que fa al d’escombraries com de l’aigua. A partir d’aquí les taxes són les que són, i s’apliquen igual com a qualsevol altre establiment que hi pugui haver al poble.
Però en l’última dècada, els partits d’esquerres i de dretes que hi ha hagut a l’Ajuntament sí que han utilitzat aquest tema com a arma d’enfrontament recurrent.
Sí, no es pot negar que ha passat. Però és com tot. Qui fa unes obres i demana una llicència, ho ha de fer tal com toca i com ho indiquen les lleis, igual com pertoca a la resta de veïns. Si es veuen abusos de poder tant per un cantó com per l’altre, això pot generar moments de tensió. Nosaltres regulem tot allò que es vulgui fer en llicències de particulars, i tothom ha de passar per la normativa que hi ha establerta. I, per tant, així ho apliquem.
El municipi ha estat excessivament dividit en els últims anys entre els diferents partits que hi ha hagut a l’Ajuntament, o bé és una sensació que es pot haver tingut des de la resta de la comarca?
És innegable que hi ha hagut aquesta tensió, però també que són episodis que hem de ser capaços d’anar tancant. La nostra voluntat és que tots plegats remem en l’objectiu d’anar fent poble. Com a alcalde sempre diré que cal governar pel poble i per al poble. I tothom hauria d’acabar passant pel consistori. Mai m’ha agradat allò que qui governa fa el que li sembla. Totes les noves generacions que estan pujant seran capaces d’oblidar els conflictes que hi hagi hagut en el passat, i posicionar-se sobretot en aquesta voluntat de construir un Sant Pau cada vegada millor.
Aquest és el primer mandat d’Albert Coma com a alcalde. Com li agradaria deixar Sant Pau quan s’acabi el seu trajecte polític, respecte al que va trobar fa un any?
Voldria que fos un poble més ordenat, amb uns serveis ben mantinguts, uns carrers més nets, que tothom s’hi senti a gust quan hi arribi, que es potenciï la cultura. Deixar un municipi treballat, amb gust, pensat i que funcioni. Un dels temes on teníem més problemàtica és el de l’aigua. Hem lluitat per resoldre-ho, perquè hi havia molts dèficits en la gestió municipal, amb moltes fuites, i feien falta unes inversions importants.
Sant Pau és el sisè poble més gran de la comarca, o vist d’una altra manera, és el més gran dels pobles petits del Ripollès. Creu que aquest paper li és prou reconegut a escala comarcal?
Tots els municipis tenen importància. Tant els grans com els petits poden tenir mancances, i en principi tots tenim les nostres dificultats per tirar endavant. Hem d’estar units, i reflectir les nostres queixes i suggeriments, i poder-les compartir. El que cal fer entre tots és buscar les solucions perquè les dificultats tinguin el menor impacte possible sobre la nostra població.
Sovint es pot tenir la sensació que Sant Pau és un poble de pas. Què podeu fer per revertir-ho?
Sí que es pot tenir aquest sentiment, perquè en principi hi ha pobles bastant més coneguts a la Vall de Camprodon. Jo sempre dic que Sant Pau és un poble molt ben situat, amb molt bones comunicacions, que té Ripoll i Olot a vint minuts, amb una sortida natural cap a Girona. No som un poble perdut a la comarca. És un lloc molt net i assolellat, amb possibilitats de créixer, tot i que no té una excessiva extensió de territori. Penso que si tenim la capacitat de fer una ordenació correcta, i aconseguir fer créixer bé el municipi, és un molt bon lloc. A més, s’hi pot conèixer la història de la Via Romana, o la Llegenda del Mariner, que és un potencial que hem de saber utilitzar per revertir en el nostre benefici.
La Via Romana precisament és un dels sectors on ja heu incidit en aquest mandat. Creieu que és el principal potencial turístic?
És important que siguem capaços de donar-ho a conèixer, perquè té un atractiu tant pel municipi com per la comarca. S’ha de potenciar perquè sigui el màxim de conegut possible.
De vegades alguns historiadors han posat en dubte l’autenticitat d’aquesta via romana, i també d’altres de similars. Què en pensa?
Nosaltres hem de donar-li el valor turístic que té. Era una via entre el Ripollès i la Garrotxa, i que suposava una via de comunicació cap a altres països. I la nostra intenció és potenciar-ho en la línia del patrimoni que representa pel territori.
Està convençut que històricament és una infraestructura de l’època dels romans?
En això caldria fer un estudi profund per determinar-ho, però crec que formava part d’una via com moltes altres que hi havia a Catalunya. Per nosaltres és un vial de la Via Augusta, que pel poble té moltíssima importància.
Últimament, les aigües a Esquerra Republicana no baixen massa tranquil·les. Com ho està vivint?
Ara mateix tot plegat és un joc de cadires. Després de governar els uns potser ara els toca fer-ho a uns altres. Potser ens toca un paper més secundari com a partit. Però a Sant Pau, des del minut zero que ERC ens ha donat suport, ens ha escoltat, ens ha ajudat, tant estant a l’oposició com a l’equip de govern. I això és molt d’agrair, perquè sort n’hem tingut per poder tirar moltes coses endavant. A escala de Catalunya ja està molt comentat. En aquesta legislatura ens tocarà posar el fre de mà al Parlament, un cop teníem l’engranatge del govern. I a escala municipal som conscients que ens pot afectar a l’hora d’avançar.
Creu que ha arribat a l’Ajuntament com a alcalde per tenir-hi una llarga trajectòria, o bé per un període més limitat?
De moment no puc dir si serà llarg o curt. Ens han donat un mandat de quatre anys per tirar endavant el municipi. No sé si quan s’acabin hi haurem de tornar a ser. Repeteixo que pel consistori hi hauria de passar tothom, treballant per Sant Pau si realment ens l’estimem. L’equip de govern té ganes de fer-ho, però cal que passin aquests anys. Un cop s’acabin ens asseurem i decidirem quin camí cal emprendre. És una tasca molt enriquidora, i que en l’àmbit particular suposa una experiència potent. No tothom pot dir que ha arribat a alcalde del seu municipi, que fins i tot serveix per ampliar el teu currículum personal.
