L’entesa política, però sobretot personal, va facilitar fa dos anys repetir el pacte de govern a les Masies de Voltregà entre Sumem (PSC), que va treure cinc regidors, i Fem-Ara Pacte Local, que en va treure un, Gil Codina, entrevistat aquesta setmana a l’Angle obert d’EL 9 TV.
Quin balanç fa de com van les coses ara que ja som a la meitat del mandat?
És cert i és conegut que la relació amb l’alcaldessa és molt bona, però a part ens vam presentar amb un programa molt clar, amb una quinzena de propostes, que van fer desencallar l’acord. Jo durant la campanya vaig fer molt èmfasi en punts com continuar tenint un ajuntament sanejat i sense deute, intentar apujar el mínim les taxes i els impostos, dinamitzar els espais municipals, iniciar un projecte de carril bici des de la Gleva que travessi tot el municipi i acabar el mercat. També ja en teníem d’engegats com el de transició energètica o la instal·lació de càmeres de seguretat i la nostra proposta estrella era l’habitatge, ja fos privat o públic, sobretot pensant en l’emancipació dels joves o les famílies monoparentals. Està funcionant amb molt èxit i el temps ens està donant la raó.
S’entenen en tot?
Parlem de tot, tant el mandat passat quan tenien majoria absoluta com ara, i sempre s’ha buscat trobar el consens.
Ho va tenir clar des del primer moment tot i negociar també amb Junts?
Jo em vaig reunir amb totes les formacions polítiques com crec que tothom hauria de fer un cop passades les eleccions. Vistos els resultats, es van explorar diferents opcions i aquesta és la que vam entendre que era més beneficiosa per a tots els masiencs i les masienques.
El pacte preveu que vostè agafi el relleu a Verònica Ruiz i sigui alcalde l’últim any. Això serà així?
Sí. Jo, i la gent que em coneix ho sap bé, soc una persona molt pragmàtica, entenc que les administracions han de tenir una estabilitat, no soc partidari d’aquests canvis d’alcaldia, però tal com va anar la campanya i els resultats, que van fer que el meu vot fos imprescindible per qualsevol formació, va ser la solució que vaig entendre que era millor per a tothom.
En té ganes?
Sí, moltes, tot i que digui que no és l’opció desitjada i que les institucions han de tenir estabilitat. Això no vol dir que no em faci molta il·lusió i que no estigui disposat a renunciar a més coses de les que ja he renunciat fins ara per fer política municipal.
Han parlat amb Verònica Ruiz de com faran el relleu?
Queda un any encara i no hem de parlar de persones sinó de la feina que ens ocupa el dia a dia.
Quina relació tenen amb l’oposició i no sé si canviarà amb el relleu a l’alcaldia?
Amb Dolors Riera, de Som Voltregà, crec que és una relació molt cordial. Està fent una molt bona feina, per mi fins i tot exerceix veritablement com a cap de l’oposició, i amb Junts no hi ha relació. Amb Pere Capdevila no hi havia parlat mai fins després de les votacions més enllà d’hola i adeu i després de les negociacions ha seguit igual i no per part meva, perquè la gent que em coneix sap que no tinc problema per parlar amb ningú.
Vostè havia format part de Junts però les coses no han millorat en aquest temps?
Amb Junts no hi tinc cap problema, però amb la llista i amb el senyor Capdevila no el coneixia d’abans i tenim molt poca relació ara. No és ni bona ni dolenta, simplement no és.
Quan Junts i Som Voltregà han passat per aquest programa els acusen de falta de transparència i fins i tot Junts de falta de respecte. Què els respon?
Que no és així i que si s’ha fet mai una falta de respecte potser van ser ells els que ho van fer el dia que es van presentar a les eleccions i van dir que m’havien fet fora, cosa que és totalment falsa.
Reivindiquen recuperar les comissions informatives. S’ho han plantejat?
No, per ara no és un tema que tinguem sobre la taula. Nosaltres els vam obrir les portes de bat a bat a governar. Vaig utilitzar la fórmula d’intentar complir el que portava al programa electoral i col·laborar perquè entenc que aquesta és la manera de fer política municipal. No crec que hi hagi ningú imprescindible però tampoc ningú que sobri.
Vol tornar-se a presentar?
Hi ha corda per estona i ho faré amb total probabilitat si la vida m’ho permet en l’àmbit laboral i personal.
Serà amb la mateixa llista?
La idea continuarà sent fer-ho amb una manera que jo m’he sentit molt còmode, que és un projecte estrictament municipalista, que només vetlla pels interessos de Masies, i que prioritza les persones per davant dels partits, les idees per sobre les ideologies i l’obra de govern per sobre de com es ven. Així ho vaig entendre quan vaig decidir fer un projecte molt més ampli del que representava Junts en aquell moment.
Com valora el resultat?
Per set o vuit vots ens vam quedar a les portes del segon regidor. Un 15% del vot no és una cosa gens menyspreable, però evidentment que aspirava a més. S’ha de ser honest i treballar per millorar-ho a les properes eleccions.
“No entenc l’alarmisme amb els pisos”
La setmana passada van aprovar fer sis habitatges a les antigues escoles de Vinyoles. Al ple hi van venir membres de la Casa Museu del Voltreganès, que es queixen que n’hauran de marxar. Com ho van viure?
Jo crec que els que perdem moltes vegades som els joves que quan ens volem emancipar hem de marxar de les Masies de Voltregà a altres municipis on hi ha lloguer perquè si coneixes la realitat del municipi són cases unifamiliars, a les quals difícilment podem accedir. És molt important, no perquè ho diguem nosaltres sinó perquè recentment hem tret a lloguer quatre pisos més amb un altre caràcter a l’antic ajuntament i hi ha hagut sobredemanda. Entenem que la necessitat hi és i que la reivindicació que fa la Casa Museu és fàcilment subsanable, perquè reubicar aquest museu a un altre lloc és qüestió de voluntat. Ningú els ha notificat que hagin de marxar malgrat que facin aquest anunci i, en canvi, hi ha altres associacions que sí que estan plenament afectades.
Parla del club excursionista. Com va el seu cas?
Tenen un rocòdrom i reubicar-lo és molt més complicat que reubicar un museu, tant per espai com per cost. Mai hi hem mostrat una negativa, al contrari, cal buscar-hi solució i s’intentarà assumir d’una manera o d’una altra.
Quins passos seguirà ara el projecte i quan començaran les obres?
De moment l’únic que s’ha aprovat és fer un canvi d’ús. Aquest any el pressupost no inclou les obres. Ens n’aniríem a l’any que ve, però no puc dir terminis perquè l’import no és petit i intentarem buscar subvencions perquè tingui el mínim cost per als masiencs i les masienques.
Des de la Casa Museu es va explicar que han recollit 200 firmes en contra. Quina valoració en fan?
No en tinc constància perquè no les he vist, per tant, parlar d’una cosa que no he vist no ho puc fer. L’última reunió que vaig tenir amb la gent de la Casa Museu va ser el juny de l’any passat, on hi havia els tres ajuntaments implicats, Sant Hipòlit, Santa Cecília i nosaltres, i ja vam acordar que és una cosa de tots tres i que s’havia de buscar una solució. No entenc per què ara hi ha tant alarmisme.
L’oposició parla de buscar alternatives per fer habitatge. N’hi ha?
Si ells les saben que ens ho diguin, però jo sí que els dic que fer un canvi d’ús en qualsevol espai no és una cosa senzilla ni ràpida i que fer un projecte d’aquestes característiques hauria de ser un orgull per a qualsevol dels regidors. Beneficiarà les pròximes generacions de masiencs i masienques i hauríem de remar tots en aquesta direcció. Si hi ha serrells o petits canvis sempre estem disposats a parlar.
