Natàlia Mas, ara consellera en funcions d’Economia i Hisenda, tenia previst ser a Gurb el 15 de març, presentant els pressupostos de la Generalitat de cara al 2024, però la no aprovació dels comptes i la posterior convocatòria electoral van fer saltar la visita pels aires.
Aquest dilluns, un mes i mig després, materialitzava finalment el compromís de ser a Osona, però en un escenari ben diferent del de llavors, ja en campanya i per explicar la proposta d’ERC sobre com s’hauria de bastir un finançament just per a Catalunya.
Durant l’acte, al Sucre i que va reunir sobretot alcaldes i regidors republicans, Mas va anar desgranant el model en diverses diapositives fins arribar al quid de la qüestió: que la Generalitat passi a gestionar el 100% dels impostos recaptats al Principat –actualment té competències sobre el 9%– i aconsegueixi una bossa anual d’uns 52.000 milions d’euros en concepte de tributs, el doble dels 25.616 d’ara.
“Som la tercera comunitat autònoma a aportar i la catorzena en distribució, si considerem les diferències en el cost de la vida. Això no passa a cap altre lloc. També s’ha de tenir en compte que en execució d’inversions per part de l’Estat, sempre rebem per sota del pes de l’economia catalana i fins i tot població”, va explicar Mas.
És per tot plegat que defensava “un canvi estructural en el model” que al seu entendre cal negociar bilateralment –malgrat que després es pugui estendre a altres comunitats– i amb l’empenta de tots els partits catalans: “La plena recaptació de tributs ha de ser una qüestió de país, no de perímetre polític”.
Van acompanyar Mas en la seva intervenció l’alpensina Montse Barniol, delegada de la Generalitat a la Catalunya Central, i Margarida Feliu, alcaldessa de Viladrau i l’osonenca més ben posicionada –número 20– a les llistes d’ERC al Parlament.
Va ser ella qui va reivindicar, de fet, que la consellera hauria d’haver sigut a Gurb el 15 de març i no a Osona aquest dilluns en context de campanya: “Aprovar els pressupostos, els més expansius de la història, era el millor per a Catalunya, perquè d’això en depenen les alcaldies, les cambres de comerç, la recerca a les universitats… Fer feina requereix certa estabilitat”.
Posava d’exemple els diners que s’han captat de fons Next Generation gràcies “a les finestres del govern”. Com a eixos específics a treballar a la comarca, més enllà dels nacionals, “habitatge, mobilitat, transició energètica o l’escolarització gratuïta a les llars d’infants”.
{{ comment.text }}