Cita electoral aquest diumenge. Més de 135.000 osonencs, ripollesos i lluçanesos estan cridats a les urnes per escollir els representants dels seus ajuntaments. Concretament, amb aquestes votacions s’han d’elegir els alcaldes dels 70 municipis que conformen les tres comarques.
A Osona i el Ripollès, com va passar fa quatre anys, ERC i Junts –formació hereva de Convergència– pugnaran un altre cop per ser el partit amb més batllies. En aquests comicis que tenim a tocar, els republicans tornen a ser la formació que presenten més llistes a les dues comarques, amb un total de 57. Des de Junts proposen exactament el mateix nombre de candidatures que el 2019: 49.
Al llarg de la història de la democràcia, CiU ha tingut la majoria d’alcaldies en aquestes comarques. A Osona, va tocar sostre el 1987 quan va aconseguir-ne 37. Fins al 2003, es va mantenir en la trentena, però a partir de llavors va anar baixant. A les darreres municipals, va treure 15 alcaldies. Al Ripollès es va seguir una tendència semblant. El topall màxim va ser el 1999 amb 15 batllies, però a partir d’aleshores va baixar fins a situar-se en la desena. En les últimes municipals va guanyar-ne vuit.
Del descens de Convergència se n’han beneficiat clarament els republicans, que no han parat de canviar el color de les alcaldies, sobretot a partir del nou mil·lenni. A Osona, el 2003 i 2007 van obtenir 10 alcaldies i han anat pujant fins a aconseguir-ne 20 el 2019. Al Ripollès, la pugna es va fer més evident a partir del 2015, quan ERC va començar a trepitjar els talons al seu principal contrincant. A les darreres municipals, totes dues formacions van empatar a vuit alcaldies.
En aquest tauler també hi juguen el seu paper els independents, sobretot a Osona, i el PSC, en una bona part del Ripollès. Els independents van tenir la seva rellevància a les primeres eleccions democràtiques en aquestes comarques. Al cap de quatre anys, però, van començar a baixar. Mentre que a Osona van recuperar-se a partir del 2003, al Ripollès ja no han tornat a aconseguir els bons resultats. Aquesta circumstància es pot revertir, ja que en aquests comicis els independents han irromput amb força amb el moviment que encapçala Joaquim Colomer.
Els socialistes han anat tenint pes al Ripollès. El màxim de batllies que han ostentat han estat cinc el 2007, i el 2019 van aconseguir-ne una. A Osona, van tocar sostre el 2007 amb 10, però a les darreres van aconseguir-ne dues. De cara a les municipals, presenten una vintena de llistes a les dues comarques, algunes de les quals clarament fantasma.
La CUP, que va aconseguir la primera alcaldia d’Osona el 2019, ara presenta 10 llistes entre les dues comarques. Durant aquest mandat també ha assumit la de Montesquiu.
A l’escenari d’aquest diumenge, també hi concorren formacions com Ara Pacte Local –del PDeCat–, que s’estrena a la cursa electoral, o el Partit Popular, Ciutadans o Aliança Catalana, que no han arribat mai a tenir cap alcaldia a les dues comarques.
Cal tenir en compte que les alcaldies que consten en aquests gràfics –tant d’Osona com del Ripollès– fan referència a les d’inici de mandat, és a dir, quan es van constituir els ajuntaments després de les votacions. No inclou, per tant, els canvis de color que han esdevingut amb les mocions de censura de, per exemple, Setcases, Viladrau o Roda de Ter.
Més enllà de triar l’alcalde o alcaldessa de cada municipi, a l’hora de dipositar el vot a l’urna també s’està escollint indirectament el color polític d’altres administracions supramunicipals, com són la Diputació de Barcelona i els consells comarcals. En el cas del d’Osona, encara s’hi inclouen els vots dels vuit pobles que formen part de la nova comarca del Lluçanès. No serà fins a les municipals del 2027 que es formi el Consell Comarcal del Lluçanès.
{{ comment.text }}