Esquerra tornarà a ser el partit que més llistes presenti a Osona i el Ripollès de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. En total en seran 57 entre les dues comarques. Aquest escenari confirma la tendència de l’última dècada a Osona, on els republicans han anat esquitxant cada vegada més municipis amb les seves candidatures: el 2015, ja es va produir un empat a 43 llistes amb CiU; fa quatre anys, van repetir la xifra, mentre que JxCat en va perdre 9, i en aquesta ocasió, el partit que presideix a Osona Jordi Fàbrega torna a assolir el lideratge amb un total de 39 llistes presentades. Tot i aquesta fita, Esquerra perd quatre llistes, entre elles algunes d’històriques, com per exemple a Olost, on han governat durant gairebé 20 anys amb Josep Maria Freixanet –que ha posat punt final a la seva trajectòria política en aquest mandat– d’alcalde. Els republicans tampoc presentaran llista respecte al 2019 a Orís, Sant Bartomeu, Sant Martí d’Albars i Sant Quirze de Besora, però n’estrenen a Oristà. També cal destacar que a Centelles el partit recupera la visibilitat de les sigles, després de vuit anys sota el paraigua de la plataforma Ara Junts per Centelles.
Més de la meitat de les llistes que presenten els republicans a Osona són sota les sigles d’Acord Municipal (AM), “el que mostra unes candidatures molt plurals”, remarca Fàbrega, “amb gent que milita a ERC, però molta d’altra que no”. El president comarcal del partit remarca que continuen sent “una força molt important a Osona”. Entre els objectius que els republicans es marquen de cara al 28 de maig hi ha, d’una banda, ampliar el nombre d’alcaldies que tenen en l’actualitat –18– i on tornaran a presentar candidatura. En alguns municipis, els que tenen llista única, ja ho poden confirmar. És el cas d’Alpens, Lluçà, Muntanyola i Sant Pere de Torelló.
De l’altra, a les grans ciutats d’Osona, l’interès del que passi a les urnes també serà màxim: a Manlleu, on ERC governa des del 2003, caldrà veure quin efecte té el relleu de candidat –Eva Font agafa l’alternativa de l’actual alcalde, Àlex Garrido–, mentre que a Vic, després de quatre anys de majoria absoluta de Junts, els republicans han apostat per la continuïtat de l’equip encapçalat per Maria Balasch, regidora a la capital d’Osona des de l’any 2015.
Fàbrega no amaga que la intenció “és tornar a guanyar a la comarca”, una situació que en les municipals també es va produir per primera vegada ara fa quatre anys. La victòria els obriria la porta de nou a mantenir la presidència del Consell Comarcal d’Osona, “amb la finalitat que la transformació dels nostres pobles es pugui desenvolupar per tot Osona”, conclou Fàbrega.
